Opinió: ja tenim aquí el calendari 2024

Aquesta setmana el campionat ha presentat el calendari de l’any 2024, que comptarà amb 17 curses més una cursa no puntuable.
Els principals canvis són tres: en primer lloc la desaparició de Texas del calendari per primer cop des que el circuit es va inaugurar i el retorn a l’històric Milwaukee Mile, en segon lloc el canvi de la cursa final, i en tercer lloc la cursa no puntuable del milió de dòlars

Crònica del Firestone Grand Prix of Monterey

L’any passat Laguna Seca va ser una cursa amb una sola bandera groga i amb Àlex Palou guanyant amb 30 segons d’avantatge sobre el segon. Però tot el contrari va passar en l’edició d’aquest any. 8 períodes de bandera groga van tenir un terç de la cursa rere el cotxe de seguretat i com sempre quan les coses estan esbojarrades, Scott Dixon va triomfar per davant de Scott McLaughlin i Palou.

Crònica del Big Machine Music City GP a Nashville

Després de les dues primeres edicions, la majoria d’estrategues esperaven una cursa a Nashville plena de banderes grogues. Però una cursa relativament tranquil·la va trastocar els plans. Kyle Kirkwood va aconseguir la seva segona victòria per davant de l’home de la pole Scott McLaughlin, mentre que Àlex Palou augmenta el seu liderat amb un nou podi un pèl inesperat.

Crònica de la Honda Indy 200 at Mid-Ohio

Aconseguir tres victòries consecutives no és tan estrany. Scott Dixon ho va fer el 2020, Simon Pagenaud el 2016, i fins i tot Will Power i Ryan Hunter-Reay ho van fer els dos a la temporada 2012. Però guanyar 4 curses de 5? Això, a la IndyCar ja costa més. L’últim pilot en fer-ho va ser Sébastien Bourdais a la Champ Car, l’any 2007. Cal fer aquesta introducció per posar en context el moment dolç que viu l’Àlex Palou i el seu equip. No és habitual veure algú liderant el campionat per més de 100 punts ni tampoc aquesta aparent facilitat a l’hora de col·leccionar victòries. Com a catalans, ens n’alegrem molt!

Crònica de la 107a edició de les 500 milles d’Indianapolis

Les 500 milles d’aquest any van ser una edició amb dues parts ben diferenciades. A la primera, que va durar aproximadament dos terços de la distància, va manar el control i la estratègia. A l’últim terç, la pressa i els accidents van provocar tres banderes vermelles. Com sempre al Brickyard, un va marxar content i la resta emprenyats en diferents graus, amb noves rivalitats entre pilots i molta xapa. Josef Newgarden ja té l’única cosa que li faltava al seu espectacular palmarès, i Roger Penske per fi ha vist un cotxe seu guanyar al que ara és circuit de la seva propietat. Per part nostra, Àlex Palou de nou s’ha quedat a les portes, però veient com va anar la cursa, el quart lloc és un gran resultat.

Crònica de la PPG 375 a Texas

Un mes després del caos de Sant Petersburg, el primer oval de la temporada va donar-nos una cursa excel·lent, amb dues parts ben diferenciades i amb opcions per a diversos pilots fins al final de la cursa. Josef Newgarden va acabar triomfant per segon any consecutiu per davant de Pato O’Ward i Àlex Palou.

Crònica del Firestone GP of St. Petersburg

La primera cursa de la IndyCar 2023 va ser un afer esbojarrat. Cotxes volant, contactes entre candidats al títol i a la victòria, banderes grogues i una vermella, errades… I del caos sempre en sol sortir guanyador últimament un pilot: Marcus Ericsson. El suec va mantenir-se allunyat dels problemes i va caçar a Pato O’Ward, aprofitant el problema del mexicà a falta de 4 voltes per emportar-se la primera victòria de la temporada.