El top 10 dels editors de IndyCar en Català
10. David Malukas (US/LT, Meyer Shank Dallara-Honda, nova entrada)
Un any molt rocambolesc per Malukas. El que semblava l’oportunitat de la seva vida amb Arrow McLaren se’n va anar en orris abans de començar la temporada per un accident amb bicicleta. Despatxat per McLaren, Malukas va tornar amb Meyer Shank substituïnt Tom Blomqvist i garantint la plaça del cotxe dins del Leaders Circle. Els resultats no van ser tant bons com podrien haver set, amb Gateway com el dia on podria haver guanyat, però Malukas es va garantir un seient a temps complet amb Foyt pel 2025.
9. Santino Ferrucci (US, Foyt Dallara-Chevrolet, nova entrada)
Ferrucci va acabar novè amb 11 top tens, en el que va ser la millor classificació d’un pilot de Foyt en 22 anys. A més, també va aconseguir una pole position, cosa que l’equip no aconseguia des del 2014. Per tant una temporada positiva on l’associació tècnica amb Penske ha donat fruits. Sempre fort als ovals, caldrà donar el següent pas endavant i competir per victòries el 2025.
8. Josef Newgarden (US, Penske Dallara-Chevrolet, baixa 6 llocs)
El gran moment de la temporada de Newgarden va ser la segona victòria a les 500 milles d’Indianapolis. La resta de la temporada fou convulsa, amb la desqualificació i posterior polèmica del push to pass i masses abandonaments. Va perdre també el domini als ovals, sumant només una altra victòria a Gateway. En general, va ser el pitjor dels pilots de l’equip Penske i feia 10 anys que no quedava tant avall a la classificació general.
7. Scott Dixon (NZ, Ganassi Dallara-Honda, baixa 4 llocs)
Dixon va començar força bé la temporada, però dos abandonaments a Road America i Mid-Ohio el van allunyar de la cursa del títol i no s’hi va poder reenganxar. Va guanyar dues curses però, com tot l’equip Ganassi en general, va patir als ovals. El xoc de la primera volta a Portland el va enfonsar definitivament al sisè lloc de la classificació, probablement sense mereixer-ho. A pesar de tot va acabar 8 curses entre els 4 primers.
6. Kyle Kirkwood (US, Andretti Dallara-Honda, puja un lloc)
Fa la impressió que l’any de Kirkwood es pitjor que el 2023, però sobre el paper el pilot de Florida va sumar més punts i va quedar 4 llocs més endavant a la general aquest any. Per tant els alts (només un podi) no van ser tants, però els baixos els va reduir molt, aportant consistència i competitivitat a tots els tipus de pistes. Si Andretti manté aquesta línia, Kirkwood serà un pilot a tenir en compte properament.
5. Pato O’Ward (MX, Arrow McLaren Dallara-Chevrolet, igual)
En Pato va tornar a les victòries el 2024 i de quina manera, aconseguint-ne 3 a St. Petersburg, Mid-Ohio i Milwaukee. Però les avaries tampoc el van abandonar i el resultat va ser una temporada novament de “gairebé però no”. O’Ward sempre és a prop de lluitar pel títol però sovint per raons fora del seu control, acaba quedant-se a les portes. Fins quan aguantarà O’Ward que McLaren no sigui consistent com Penske o Ganassi?
4. Will Power (AU, Penske Dallara-Chevrolet, puja 4 llocs)
Després d’un any complicat on va estar més pendent de la salut de la seva dona que de les curses, Power ha tornat a competir en la seva versió de 2022, però alguns errors l’han acabat deixant fora del podi del campionat. El problema de Nashville no va ser culpa seva, però sí el toc amb McLaughlin a Toronto, o la virolla a Milwaukee que el va deixar amb el títol quasi impossible. En tot cas, va guanyar 3 curses i si manté aquesta versió més tranquil·la, seguirà lluitant pel tercer títol.
3. Colton Herta (US, Andretti Dallara-Honda, nova entrada)
Un any molt consistent per a Herta, subcampió amb victòries a Toronto i Nashville. Al seu estil espectacular hi ha afegit consistència i la millora d’Andretti Global l’ha beneficiat arreu. Va cometre errades a les 500 milles i a Detroit, però va acabar l’any amb 6 top 5 a les 7 últimes curses. Després de dos anys en que gairebé no entrava al top 10 de la general, quedar subcampió hauria de ser un alicient per millorar-ho la temporada que ve.
2. Scott McLaughlin (NZ, Penske Dallara-Chevrolet, puja 2 llocs)
Sense la desqualificació de St. Petersburg, McLaughlin hagués sumat 545 punts en total, un més dels que Palou va aconseguir. La recuperació del neozelandès va ser molt digna, aconseguint tres victòries (dues en ovals) i acabant malgrat tot com el primer pilot de l’equip a la general. L’errada a Detroit i l’empenta de Power a Toronto també li van costar punts valuosos. Per tant, McLaughlin ha de partir com a candidat al títol el 2025.
1. Àlex Palou (E, Ganassi Dallara-Honda, igual)
El 2024 de Palou no va ser tant perfecte com el 2023. Una virolla a Iowa el va deixar fora de cursa; un toc amb Newgarden el va deixar lluny a Detroit, un problema mecànic gairebé el deixa sense títol a Milwaukee i a Nashville va acabar onzè. Però fora d’això, sempre va acabar entre els 5 primers, amb dues victòries i tres segons llocs cimentant la seva consistència. Velocitat i la capacitat de no posar-se mai nerviós han fet de Palou tricampió, i sens dubte és l’home a batre el 2025.
Comments