Crònica de l’Acura Grand Prix of Long Beach

Kirkwood guanya a l’estil Palou

Kyle Kirkwood (Andretti) va trencar el domini d’Àlex Palou (Ganassi) i va batre el tricampió català per endur-se la tercera victòria a la IndyCar, i segona a Long Beach. El pilot nascut a Jupiter (a Florida, no el planeta) va basar la seva victòria a aconseguir la pole dissabte i diumenge ser estratègicament perfecte.

Va ser aquesta la cinquantena edició del gran premi de Long Beach. 50 anys per a qualsevol esdeveniment no són poca cosa, i encara més per a un circuit urbà als Estats Units, on hem vist molts traçats arribar i desaparèixer. Particularment a Califòrnia i concretament a la zona de Los Angeles, el món del motor ha vist com Riverside, Ontario i Fontana han quedat enterrats sota el desenvolupament urbà i econòmic.

Però d’alguna manera, Long Beach ha resistit, i hi ha hagut moltes vicissituds a la seva història. L’inici en el que era una zona més o menys deprimida, les pèrdues i el canvi de Fórmula 1 a IndyCar el 1984, la divisió dels campionats el 1996, el COVID el 2020… Però ara el món coneix Long Beach i la zona no s’assembla gens a com era l’any 1975. A més, el futur de l’esdeveniment sembla ara més segur que mai sota la protecció de Penske Entertainment Company, propietària també d’Indianapolis i el campionat.

Tornant al present, dissabte Kirkwood va marcar una gran volta per aconseguir la pole position, 2 dècimes per davant del seu company a Andretti Colton Herta. Palou es classificava tercer. Els suecs Felix Rosenqvist (Meyer Shank) i Marcus Ericsson (Andretti) i el neozelandès Scott McLaughlin (Penske) van completar el top 6. Per la seva banda, la resta de l’equip Penske amb Will Power i Josef Newgarden i l’hexacampió Scott Dixon (Ganassi) no van passar de la primera fase, quedant entre la tretzena i la quinzena posició. I just davant seu al dotzè lloc, Christian Lundgaard (McLaren), que va protagonitzar l’únic accident de la sessió.

Veieu aquí un resum de la cursa

La cursa va estar marcada per l’estratègia. Després d’una sortida sense incidents en què Kirkwood va mantenir la seva posició, l’acció va passar als mecànics a boxes. Amb els pneumàtics tous durant poc a bon nivell, la major part de la graella va optar per començar la cursa amb ells i treure-se’ls de sobre aviat, per fer la resta de la cursa amb durs. Newgarden va ser el primer a entrar ja a la volta 2, i tots els que havien sortit amb el tou van entrar abans de la volta 10. Així doncs, al liderat van quedar els sis pilots que havien sortit amb el dur, és a dir Lundgaard, Dixon, Sting Ray Robb (JHR), Kyffin Simspon (Ganassi), Santino Ferrucci (Foyt) i Robert Shwartzman (Prema), seguits de Kirkwood, Palou, Rosenqvist i McLaughlin.

Els pilots del dur van parar entre les voltes 25 i 30, i la lluita per la victòria es va centrar entre Kirkwood i Palou. El pilot català va mantenir la pressió sobre el nord-americà tota la cursa, i tant a la segona com a la tercera parada, l’equip Ganassi va decidir entrar una volta abans que l’equip Andretti. Però no va poder fer per doblegar la fortalesa de Kirkwood, que va acabar guanyant la carrera amb 2.6s d’avantatge sobre Palou. Tercer va ser Lundgaard, el primer dels que va sortir amb el dur i recompensant els seus mecànics per la feina de reconstruir el cotxe després de l’accident de dissabte. Rosenqvist va ser quart per davant d’un Power que novament va remuntar 10 posicions des de la graella. McLaughlin i Herta van quedar sisè i setè per davant de tres pilots més que van sortir amb el dur: Dixon, Robb i Simpson, sent el millor resultat a la IndyCar d’aquests dos últims pilots.

La cursa no va tenir banderes grogues ni tampoc abandonaments, cosa rara per a la IndyCar en un circuit urbà. L’únic incident destacable va ser el problema de Josef Newgarden: després de la tercera parada a la volta 61, va haver d’entrar a la volta següent perquè el tornessin a lligar els cinturons de seguretat. Això li va passar dues vegades més fins al final de la cursa amb les corresponents parades, cosa que el va deixar finalment últim a dues voltes.

Es va demostrar finalment que Palou no és imbatible, i amb la seva victòria, Kirkwood se situa segon del campionat, amb Lundgaard i Rosenqvist tercer i quart a força de consistència. Ara com ara sembla que els rivals de Palou són altres, amb l’equip Penske no sent tan consistent com en altres temporades i Dixon amb un inici una mica irregular. Veurem a la propera carrera, a Barber el 4 de maig, com se segueixen situant els candidats al campionat…

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí