Crònica de les Hy-Vee Milwaukee Mile 250s

Cursa 1: O’Ward envia un missatge a Mark Miles

La prèvia de la cursa de Milwaukee va estar marcada per la polèmica entre Mark Miles, cap executiu de la IndyCar, i Pato O’Ward. El pilot mexicà es va queixar de que la NASCAR faria una cursa a Mèxic el 2025, i que la IndyCar no ho havia aconseguit malgrat la passió dels mexicans per ell mateix. Miles va venir a dir que Pato no era tan popular com ho va ser Adrián Fernández fa 20 anys i que no se’l veia en gaires “cartells”. O’Ward va contestar a les xarxes socials amb un cartell prop de Milwaukee on s’anunciava el retorn de la NASCAR Trucks però no el de la IndyCar, i després contestà a la pista amb una victòria convincent, la tercera del mexicà aquesta temporada.

Retorn interessant a la Mile: Dissabte vam tenir la sessió de qualificació, on la primera volta donava la posició de sortida per a la primera cursa i la segona volta donava la posició de sortida per a la segona cursa. Per a la primera cursa, Josef Newgarden, Nolan Siegel, Christian Rasmussen, Pietro Fittipaldi, Christian Lundgaard i Conor Daly van tenir penalitzacions per canvi de motor. La pole se la va adjudicar Scott McLaughlin, mentre el top 3 del campionat sortia cinquè (Will Power), desè (Colton Herta) i dotzè (Àlex Palou).

S’esperava degradació de pneumàtics. El traçat, al contrari de la majoria d’ovals, tenia més adherència a la segona línia a les corbes que no pas a l’interior. McLaughlin va mantenir el liderat a l’inici, amb homes com Herta, Daly o Santino Ferrucci guanyant moltes posicions avançant per fora. Un cop arribats als doblats, Linus Lundqvist va avançar a McLaughlin pel liderat, i amb les primeres aturades es va veure que aturar-se un cop més i tenir pneumàtics frescos sortia més a compte que esperar-se a acabar la benzina. O’Ward i Herta van parar abans que Lundqvist i McLaughlin, i l’undercut va funcionar, deixant-los primer i segon. McLaughlin va tornar al liderat al no aturar-se durant la breu bandera groga per la virolla de Katherine Legge, però O’Ward va recuperar el liderat abans de la tercera aturada.

Sort per a Power i Daly: La tercera aturada, entre les voltes 131 i 142, va tornar a beneficiar els que s’aturaven abans, que en sortir del box rodaven un segon més ràpid que els pilots que encara s’havien d’aturar. O’Ward va mantenir el liderat gràcies a l’avantatge que havia aconseguit, però ara Newgarden i Marcus Ericsson eren segon i tercer, amb Palou quart, Power cinquè, McLaughlin, Ferrucci, Romain Grosjean, Herta i Rinus Veekay completant el top 10.
Però Newgarden i Ericsson van durar poc. El suec va intentar avançar l’estatunidenc i no es van deixar prou lloc, tocant-se i anant junts cap al mur. Amb l’abandonament d’ells dos, Scott Dixon i Felix Rosenqvist van entrar al top 10. Al reinici, a la volta 157, va fer que Ferrucci perdés posicions per un moviment de Power, però aviat el pilot de Foyt les va recuperar i fins i tot va avançar a McLaughlin pel quart lloc.

Les últimes aturades es varen iniciar a la volta 184. Tothom s’havia aturat excepte Power, Daly, Lundqvist i Lundgaard, que lideraven, i la resta dels pilots tenia volta perduda. A la seva aturada, a Colton Herta no li van collar bé una roda i la va perdre, provocant una nova bandera groga. Amb aquest cop de sort, només O’Ward i Ferrucci eren a la volta dels 4 líders. Quan els 4 primers es van aturar amb la bandera groga, una desena de pilots van recuperar la volta, però no les posicions que tenien. Per entendre-ho bé amb un exemple: Palou era 2n i Power 3r quan el català es va aturar. En canvi, al reinici, Power era tercer i Palou setè amb doblats pel mig.

La cursa es va reiniciar amb el següent ordre: O’Ward, Ferrucci, Power, Lundqvist, Lundgaard, Daly, Palou, McLaughlin, Alexander Rossi i Dixon completant el top 10. Daly de seguida va posar-se quart i tant ell com Power van avançar a Ferrucci. Però al davant ningú va fer ombra a O’Ward, que guanyava la seva tercera cursa. Power retallava alguns punts a Palou, cinquè, mentre Daly donava el primer podi de la història de Juncos Hollinger Racing. Ferrucci va continuar la seva bona forma als ovals, amb Lundqvist, Rossi, McLaughlin, Lundgaard i Dixon completant el top 10.

Veieu aquí un resum de la cursa 1

Veieu els resultats de la cursa 1 aquí

Cursa 2: Venç McLaughlin; Power salva a Palou

Problemes arreu: Josef Newgarden era l’home de la pole a la segona cursa. Els candidats amb possibilitats matemàtiques de títol sortien segon (McLaughlin), quart (Power), desè (Palou) i divuitè (Herta). Però el drama va començar ja a les voltes d’escalfament, quan el cotxe de Palou va aturar-se just sortint del carril de boxs. Mentre els comissaris retiraven el cotxe de l’Àlex cap al box, la cursa es va iniciar a la volta 4, però per alguna raó direcció de cursa va cancel·lar la sortida, provocant un cert efecte dòmino. Linus Lundqvist va tocar al seu company Marcus Armstrong, que al seu torn va empènyer Newgarden contra el mur. Tornàvem a la bandera groga i Newgarden i Armstrong ja eren fora de cursa, 100 metres després de la sortida.

Finalment els mecànics van canviar una bateria i el cotxe de Palou va arrencar amb 28 voltes perdudes. Aquesta situació feia que si no hi havia gaire abandonaments i Power guanyava la cursa, l’australià podia arribar a l’última cursa líder del campionat. Però, per sort per a Palou, els abandonaments mecànics de Siegel, O’Ward, Malukas i Fittipaldi i els accidents de Rahal i Lundqvist van fer pujar el català fins al dinovè lloc, mentre Power, després d’una virolla i perdre una volta, acabava finalment desè, havent retallat només a 33 punts l’avantatge de Palou.

Al contrari del que va passar el dissabte, tothom va usar l’estratègia de 4 aturades aturant-se fins i tot més aviat, i els períodes d’aturades van comprimir-se més. Alexander Rossi va iniciar la primera ronda d’aturades a la volta 52, i va durar fins a la volta 59. L’únic perjudicat va ser Felix Rosenqvist, que va perdre una volta en haver de tornar a entrar al box.
La segona bandera groga de la cursa va ser perquè Malukas va quedar aturat al circuit, a la volta 63. L’ordre era Power, Rossi, McLaughlin, O’Ward, Ferrucci, Ericsson, Herta, Dixon, Grosjean i Kirkwood al desè lloc.

Cop de teatre i les estratègies s’aclareixen: O’Ward va abandonar amb problemes de canvi a la volta 87, i les segones aturades de tothom es van fer al voltant de la volta 100. Però la virolla de Sting Ray Robb i la conseqüent bandera groga a la volta 123 va remenar una mica la cosa. Tothom a la volta del líder va entrar excepte Rossi i Dixon, que van passar a liderar.
Després d’un reinici fallit on Rasmussen va enviar a Rahal contra el mur, en vam tenir un altre de fallit amb la virolla de Power. Quan la cursa finalment va reiniciar-se a la volta 137, Rossi i Dixon manaven per davant de McLaughlin, Ferrucci, Herta, Ericsson, Veekay, Grosjean, Kirkwood i Jack Harvey, amb Power tretzè i amb una volta perduda.

La tercera aturada va allargar-se durant més voltes, doncs els pilots es van dividir entre els que estaven convençut que n’haurien de fer una més i els que no. Així doncs, Rossi i Dixon es van aturar a la volta 161/162, mentre Herta estirava la seva tirada fins a la volta 187. Quan la majoria de rivals van aturar-se arran de la volta 200, Herta va recuperar el liderat, però McLaughlin li va prendre a la volta 217.
Una nova bandera groga a la volta 228 (per accident de Robb) va fer que tothom entrés i que Ericsson, Grosjean i Power recuperessin la volta perduda. Mentre que Grosjean i Power van quedar-se igualment al novè i desè lloc al final de cursa, Ericsson sí que va remuntar fins a un bon cinquè lloc.

Però els titulars van ser per a McLaughlin, que guanyava la seva segona cursa en oval davant del seu compatriota Dixon. Herta va completar el podi, amb Ferrucci repetint el quart lloc de la cursa de dissabte. Rossi, Veekay i Kirkwood van completar la resta del top 10.

Després de tot i d’un inici terrible, finalment Palou es garantirà el títol faci el que faci Power amb una novena posició a Nashville, el dia 15. McLaughlin té una opció remota que seria que Palou ni tant sols participés al cap de setmana…així que realment la lluita és entre el català i l’australià per veure qui es converteix en tricampió.

Veieu aquí un resum de la cursa 2

Veieu els resultats de la cursa 2 aquí

I la classificació dels pilots aquí