Aquests deu pilots van destacar per diverses raons a la temporada 2026 de la IndyCar. Pot ser que els lectors no estiguin d’acord amb algunes de les valoracions, o potser considerin que un pilot absent hauria de ser a la llista, però com tot en aquesta vida, hi ha opinions per a tots els gustos i aquesta és la meva.
Hi ha 6 canvis en aquest Top 10 personal del 2026 respecte al del 2025. Colton Herta no hi és per raons òbvies, però sí que és cert que es pot dir que pilots com Will Power (Andretti) o Scott Dixon (Ganassi) han tingut temporades pitjors aquest any. Tampoc hi ha hagut victòries d’un pilot que acabés fora dels 10 primers al campionat, com va ser el cas de Christian Rasmussen (ECR) l’any passat. Així doncs, els 10 pilots coincideixen amb els 10 primers classificats, però amb matisos alterant l’ordre.
10. Josef Newgarden (US, Penske Dallara-Chevrolet, nova entrada)
La temporada del pilot de Tennessee es divideix clarament en dues parts, abans i després d’Indianapolis i la lesió associada. Però una altra distinció es podria fer entre ovals i la resta de circuits. Als ovals, Josef va classificar sempre al top 10 (menys a la Indy 500) mentre que en 8 ocasions no va arribar al Fast 12 a la resta, cosa que el deixava sempre amb molta feina per fer. Tot i això, va guanyar a Phoenix i Gateway, però no va poder evitar ser l’últim dels 3 Penske.
9. Scott McLaughlin (NZ, Penske Dallara-Chevrolet, nova entrada)
McLaughlin començava aquesta temporada amb canvis al seu equip. El castellonenc Raul Prados seria el seu enginyer i Tim Cindric tornava a l’equip com a estratega. La cosa va necessitar el seu temps per ajustar-se, però McLaughlin va guanyar l’última carrera de l’any, va marcar dos poles i va sumar 4 podis, amb una tendència a millorar cap al final de l’any. Tocs a Detroit (amb Power) i Washington el van eliminar de 2 possibles podis més, el seu ímpetu de vegades superant l’adherència del cotxe, però serà home a seguir el 2027.
8. Felix Rosenqvist (S, Meyer Shank Dallara-Honda, nova entrada)
El punt àlgid de la temporada de Rosenqvist va ser, clarament, la seva espectacular victòria a les 500 milles d’Indianapolis, la segona victòria de la seva carrera. Va estar també a prop de guanyar amb les seves dues poles a Long Beach i Portland, perdent només per estratègia davant de Palou. Però aquests van ser els seus 3 podis, amb 2 abandonaments i 9 posicions fora del top 10 completant la temporada. Certa irregularitat, doncs. Podrà en Felix corregir-ho en el retorn a McLaren?
7. Marcus Ericsson (S, Andretti Dallara-Honda, nova entrada)
Després d’una primera temporada difícil a Andretti el 2025, i amb el seu lloc en perill, Ericsson va agafar el toro per les banyes. Molt regular amb 12 top 10 i pocs errors, el pilot suec va tornar al Victory Lane després de tres temporades amb una gran actuació a Markham, sent agressiu i guanyant per mèrits propis. També va tenir bona actuació a Gateway, on només Newgarden el va batre. Hauria de millorar la qualificació en general, encara que sí que és cert que va aconseguir la seva primera pole a IndyCar a Arlington.
6. Pato O’Ward (MX, McLaren Dallara-Chevrolet, baixa 4 posicions)
La proximitat d’O’Ward al subcampionat va ser més qüestió del seu doblet a Milwaukee que una altra cosa. De fet, per estrany que sembli, Pato només va aconseguir 3 podis, que van ser les seves 3 victòries, les de Milwaukee i la de Mid-Ohio. 7 quarts i cinquens llocs van ser la consistència perquè Pato sempre hi fos, però no prou a prop. Caldrà veure si amb els canvis a l’equip per al 2027 el mexicà pot finalment plantar cara i es troba més còmode a l’equip.
5. Christian Lundgaard (DK, McLaren Dallara-Chevrolet, mateixa posició)
Què dir del pilot danès? Ser el primer pilot a batre O’Ward a McLaren i tercer al campionat no li ha valgut per mantenir el seu seient. Lundgaard va tenir opcions de subcampionat fins al final com el seu company, però en el seu cas, 4 ovals acabant 10è o pitjor van condemnar les seves aspiracions i la seva continuïtat. Mentre escrivim això el pilot segueix sense seient al campionat, cosa que seria un càstig molt dur per a algú que ha guanyat dues curses el 2026.
4. Rinus Veekay (NL, Juncos Hollinger Dallara-Chevrolet, nova entrada)
Encara que no va aconseguir victòries o poles, aquest va ser el millor any de Veekay a IndyCar després de sis temporades, acabant per fi dins del Top 10, per davant de noms com Power o Dixon. Amb només un abandonament a Washington (en què no va tenir culpa), la consistència es va afegir a les seves ja tradicionals armes als ovals. Un podi a Milwaukee va ser un bon colofó d’una temporada amb 8 posicions entre els 10 primers amb l’equip més jove del campionat.
3. David Malukas (US, Penske Dallara-Chevrolet, nova entrada)
Alguns van dubtar de la decisió de Roger Penske de substituir Will Power per David Malukas, però el pilot va demostrar que es mereix un bon volant sent el millor classificat de l’equip i optant al títol en moments de la temporada. 5 segons llocs el van deixar molt a prop de la seva primera victòria, amb moments tan cruels com la Indy 500 o Milwaukee, però segur que n’aconseguirà moltes si segueix així. Consistent i regular, només va abandonar en una cursa.
2. Kyle Kirkwood (US, Andretti Dallara-Honda, puja una posició)
Poca cosa més es pot demanar al pilot de Florida. Victòries, podis i pressió constant sobre Àlex Palou. Sempre va acabar entre els 10 primers excepte a Indy i a Milwaukee, dos ovals. Aquestes pistes encara són el taló d’Aquil·les de l’equip Andretti, però, d’altra banda, Kirkwood va ser l’amenaça més constant per trencar l’hegemonia de Ganassi. De fet, Kyle només va aconseguir un podi menys que Palou, i si aconsegueix maximitzar els dies que Palou no guanyi, podrà ser campió.
1. Àlex Palou (E, Ganassi Dallara-Honda, mateixa posició)
Palou va dominar però no tant com el 2025, obtenint 70 punts menys amb una cursa més el 2026. Ell i l’equip van tenir 3 carreres “off”, amb error d’Àlex a Phoenix, error d’estratègia a Gateway, i errors de tots dos a Washington. Però a les 15 carreres restants Palou va guanyar 6 carreres i mai va acabar fora del top 10. Com sempre, va saber obtenir el millor resultat possible i acabar davant dels seus rivals si no guanyava. I a sobre, aquest any ha qualificat millor que mai amb 8 pole positions. L’últim any del xassís actual, Palou tornarà a ser el gran favorit per al 2027.
Comments