Kirkwood president
Kyle Kirkwood va guanyar una carrera crucial per mantenir les seves aspiracions al títol de la IndyCar. El pilot d’Andretti Global va retallar més de 40 punts a Àlex Palou (Ganassi) a la cursa del 250è aniversari dels Estats Units, disputada en ple Washington DC davant del president Donald Trump.
Normalment, la Indy 500 s’emporta la major part de l’atenció mediàtica que rep la IndyCar en una temporada normal. Aquest any, però, la Freedom 250 Grand Prix of Washington ha competit en quantitat d’articles, audiència i periodistes acreditats. El fet que el campionat hagi aconseguit córrer on mai ningú no ha disputat una cursa, davant del Capitoli dels Estats Units és sens dubte una fita.
No hi ha dubte que la implicació personal del president Trump ha amplificat aquesta atenció mediàtica. Se sap que Roger Penske (propietari del seu equip, de la IndyCar i del circuit d’Indianapolis) té una relació cordial amb el mandatari, i que aquesta relació ha possibilitat l’esdeveniment que, veient les imatges per televisió i la quantitat de públic present, es pot qualificar d’èxit absolut.
Per als europeus, que hem crescut amb Bernie Ecclestone muntant carreres de la mà de qualsevol cap d’estat per autoritari i/o corrupte que fos, la carrera de Washington com a projecte vanitós de Trump no ens estranya tant. Hi ha hagut força polèmica als EUA per la celebració d’aquesta carrera. Nosaltres ens centrarem a explicar el que va passar…
Palou i Kirkwood, protagonistes
Àlex Palou arribava a aquesta cursa amb una possibilitat de ser campió si es donaven una sèrie de resultats. I el pilot català va començar liderant una sessió de lliures i aconseguint la pole, ficant-li gairebé sis dècimes al segon classificat Kyle Kirkwood, que havia liderat l’altra sessió de lliures. Des del segon lloc el pilot de Florida no cediria tan fàcilment. El Fast Six va ser completat per Scott McLaughlin (Penske), Christian Rasmussen (ECR), Marcus Armstrong (Meyer Shank) i David Malukas (Penske).
No hi va haver grans sorpreses a la resta de la qualificació però sí que hi va haver una altra vegada quatre canvis de motor amb les seves consegüents penalitzacions de sis places que van afectar Nolan Siegel (McLaren, 18è), el guanyador a Markham Marcus Ericsson (Andretti, 21è) i tancant la graella Mick Schumacher (RLL) i Santino.
A la sortida, Kirkwood va ser agressiu i va prendre el lideratge per davant de Palou. Per darrere, Rasmussen i Armstrong van tenir un breu toc i van perdre peces, provocant una bandera groga immediatament. A la volta 17, una altra peça del cotxe de Rasmussen va saltar i va provocar una altra bandera groga. Amb 147 voltes, la cursa es podia fer en 3 o 4 parades, i Malukas, Ferrucci i Sting Ray Robb (Juncos) van aprofitar per entrar a boxes mentre Romain Grosjean (Coyne) i Kyffin Simpson (Ganassi) ja ho havien fet.
A Palou se li torça el dia
La primera bandera groga per accident va tenir lloc a la volta 36, quan Malukas va xocar al revolt 7 i Robb no va poder evitar-ho, abandonant tots dos a l’acte. Aquesta va ser la primera parada per als líders amb Kirkwood mantenint-se davant de Palou. Però el líder del campionat havia tocat una roda de l’equip de Schumacher quan sortia del box i va rebre un pas per boxs com a sanció, que el va enviar al 18è lloc.
Al davant, lideraven els pilots que havien parat abans de la groga. Graham Rahal (RLL) era primer amb Rinus Veekay (Juncos), Simpson i Grosjean davant de Kirkwood. El reinici a la volta 44 va durar només aquesta volta. Veekay va avançar a Rahal però va pensar que ho havia fet abans del permès, de manera que va reduir la velocitat, sent avançat. Arribant al revolt 5, Veekay estava davant de McLaughlin i Rasmussen, però Armstrong va arribar passat a la frenada, tocant al pilot d’ECR, que al seu torn va tocar el de Penske, que va enviar al de Juncos al mur.
Veekay va abandonar allà mateix i Rasmussen va haver de reparar el cotxe encara que va aconseguir mantenir-se a la tornada del líder, mentre Armstrong rebia un stop and go de 10 segons com a penalització. Reinicio a la volta 50 i Kirkwood va trigar un gir a prendre el lideratge avançant Simpson i Rahal, als quals va començar a agafar bona distància, mentre la resta de pilots en la seva estratègia no podia amb Kyffin o Graham.
El segon acte del desastre per a Palou va tenir lloc a la volta 66. L’equip va optar per parar aviat i intentar fer undercut, però a la parada la roda davantera esquerra no va quedar ben cargolada. Per sort l’equip el va veure a temps i el van aturar immediatament, però el retard a boxes el va deixar just darrere de Kirkwood, amb tornada perduda.
Remuntada que mor a la riba
Des d’aquell moment, l’equip Ganassi es va centrar a aconseguir el millor resultat possible. L’estrateg Barry Wanser va decidir canviar a 4 parades ja que amb la parada a la 66 no arribarien. Els líders van parar entre les voltes 72 i 79 i van continuar amb Kirkwood liderant per més de 10 segons sobre McLaughlin, Christian Lundgaard (McLaren), Simpson i Will Power (Andretti). Palou va fer la seva parada a la volta 91 i va sortir dissetè. En aquell moment, a tothom li quedava una parada.
Les últimes parades van tenir lloc entre les voltes 110 i 116. Kirkwood va mantenir el seu avantatge davant de McLaughlin, Lundgaard, Power, Ericsson i Felix Rosenqvist (Meyer Shank). Àlex Palou era setè i confiava a poder fer una parada curta per acabar lluitant per entrar al top 10, però després d’esperar una bandera groga durant tantes voltes, va ser ell mateix qui la va provocar tocant el mur amb el darrere esquerre i fent una virolla. Amb l’aleró davanter malmès, va arribar a boxes i les reparacions el van deixar amb 3 voltes perdudes.
De cop, Kirkwood es veia amb la possibilitat de ser atacat, després d’haver liderat sense oposició durant gairebé 100 voltes. De la mateixa manera, els seus rivals pensaven que si no l’atacaven ràpid, no el tornarien a veure. El reinici va tenir lloc a la volta 128 i Scott McLaughlin va atacar al primer revolt a Kirkwood. Semblava que el neozelandès tenia l’avançament fet, però es va passar una mica i va impactar de costat amb el mur de pneumàtics, destrossant el costat dret del seu cotxe mentre darrere Rosenqvist feia una virolla.
Final tranquil
Kirkwood es va enfrontar a un nou reinici a la volta 134 però Lundgaard no va poder plantar-li cara i de fet el pilot d’Andretti va acabar guanyant la cursa amb 3 segons d’avantatge. Power i Ericsson van completar un gran dia per a l’equip amb el tercer i quart llocs. Simpson va ser cinquè amb Nolan Siegel aconseguint el seu millor resultat a la sisena posició, per davant de Dixon i Josef Newgarden (Penske).
Van completar el top 10 Caio Collet (Foyt), amb un bon novè lloc, i Grosjean. Mick Schumacher va aconseguir el seu millor resultat fora dels ovals amb un onzè, amb l’altre rookie Dennis Hauger (Coyne) quinzè després d’haver classificat vuitè. Palou es va classificar finalment vintè després de recuperar la plaça de l’accidentat McLaughlin.
Caldrà veure si Washington només té aquesta carrera o bé l’esdeveniment acaba sent anual, ja que diversos pilots i polítics van confessar el seu desig que la cosa continués. Sigui com sigui, Kirkwood va aixecar el trofeu davant del Capitoli i va retallar 42 punts a Palou, l’avantatge del qual és ara de 91 punts. Faltant tres curses, Palou hauria de sortir de la propera amb 108 punts d’avantatge per lligar el campionat.
La propera cita és aquest mateix cap de setmana i és doble: l’oval d’1 milla de Milwaukee tindrà cursa dissabte a les 20.30 i diumenge a les 19.00, hora catalana, les dues de 250 milles. Aconseguirà Palou el seu cinquè campionat i quart consecutiu o aconseguirà Kirkwood allargar la lluita fins a l’última carrera? Hi haurà èxit el dissabte o el diumenge? Passi el que passi, aquí us ho explicarem.
Comments