Crònica del Chevrolet Detroit Grand Prix

Palou, més líder

Àlex Palou va guanyar la seva quarta carrera de la IndyCar 2026 als carrers de Detroit. El pilot de Chip Ganassi Racing va derrotar els pilots d’Andretti Global per continuar al liderat. Kyle Kirkwood (Andretti) va quedar segon i recupera el segon lloc del campionat.

Vegeu un resum de la cursa aquí, els resultats aquí i la classificació aquí.

A alguns aficionats (i a gent del pàdoc) no els agrada que just després de les 500 milles d’Indianapolis marxem als carrers de Detroit. Uns per tradició, ja que durant gairebé 60 anys es va córrer a l’oval de Milwaukee després d’Indianapolis, i d’altres per considerar que el circuit urbà de Detroit és un traçat que es presta als tocs i les banderes grogues.

Però per a qui els escriu, la cursa d’ahir va ser la millor des que la cursa passés de Belle Isle al Renaissance Center el 2023. Varietat estratègica, avançaments, sorpreses… però al final amb el guanyador que la resta del pilot no volia: el líder del campionat, vigent campió i dominador de la IndyCar, Àlex Palou.

Josef Newgarden, coix (Chris Owens)

Palou ja va dominar el primer entrenament lliure mentre que Kirkwood liderava el segon. Però mentre el de Jupiter (Florida) quedava sisè a la qualificació, el de Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona) sumava la seva tercera pole consecutiva. Will Power (Andretti) l’acompanyava a la primera fila i completaven el Fast Six Scott McLaughlin (Penske), Scott Dixon (Ganassi) i Christian Lundgaard (McLaren).

La quali també va tenir els seus incidents: Mick Schumacher (RLL) i David Malukas (Penske) van xocar contra el mur i sortirien des del vint-i-tresè i vint-i-cinquè llocs respectivament. Per la seva banda, Josef Newgarden (Penske) s’unia al lesionat Alexander Rossi (ECR) a anar amb crosses per una lesió al peu després d’accident a Indy; partirien des del 21è lloc el de Penske i del 14è el d’Ed Carpenter Racing.

Control a l’inici

Sorprenentment, no hi va haver cap toc a la sortida. McLaughlin va birlar la segona plaça a Power, però per darrere es mantenia l’ordre de la qualificació. Pato O’Ward (McLaren), Marcus Ericsson (Andretti), Marcus Armstrong (Meyer Shank) i Louis Foster (RLL) completaven el top 10, amb el company de Rossi, Christian Rasmussen, a onzena plaça.

I precisament va ser Rasmussen qui va provocar la primera bandera groga. El danès d’ECR va xocar al revolt 1 i va tirar per terra “un bon cotxe” segons les seves paraules. Estàvem a la volta 10 i Malukas, Newgarden, Felix Rosenqvist (Meyer Shank) i Dennis Hauger (Coyne) van aprofitar per entrar a boxes. Com ja sabeu, als circuits urbans cal fer servir obligatòriament dos jocs de tous i un de durs. La idea de la majoria era fer la cursa en dues parades, però alguns van entrar aviat per escurçar un stint de tous.

Power avança a Palou (Joe Skibinski)

Després del reinici, Power va avançar en voltes consecutives McLaughlin i Palou i es va posar líder. Ells tres anaven amb tous, mentre que Lundgaard, cinquè, anava durs. Els tous tenien més ritme les primeres quinze voltes, i després el dur anava millor. Així, Power va començar a fer tap i Palou el va voler avançar a la volta 31, però va perdre posicions amb McLaughlin i Lundgaard, que ja havia avançat abans Dixon.

Arribant a les primeres parades, Palou i Kirkwood van ser els primers a fer-ho a la volta 34. Power i McLaughlin ho van fer a la volta següent i Lundgaard i O’Ward a la 37. Els pneumàtics nous van donar més avantatge que el poc combustible i els primers a parar van quedar davant, amb Kirkwood guanyant cinc posicions per estar-hi.

Grogues i quan entrar

La següent bandera groga es va produir a la volta 39, quan Kyffin Simpson (Ganassi) va donar un cop a Rahal i el va fer virollar al revolt 3. A banda dels que havien entrat a la primera groga, Armstrong era l’únic que no havia parat, però va haver d’entrar amb els boxs tancats per no quedar-se sec i. Així mateix, Simpson també va rebre un pas per boxes pel toc.

La carrera es va reiniciar a la volta 44 amb Palou líder per davant de Kirkwood, McLaughlin, Lundgaard, Power i O’Ward. Dixon era setè però a la volta 51 es va passar de frenada al penúltim viratge i va cedir tres posicions a Foster, Ericsson i Rossi. Al davant, Palou i Kirkwood havien apostat per gomes diferents: el català va posar un tou i el nord-americà un dur. Com que tots dos havien partit amb tous, això significava que Palou posaria dur a l’última parada i Kirkwood tou.

Els equips estaven avisats (des de la polèmica de l’Indy GP) que la direcció de carrera no trigaria a treure bandera groga per evitar situacions de perill mentre s’intentava que tothom pogués parar abans de tancar els boxs. Palou va decidir parar a la volta 64, mentre que Kirkwood es quedava a pista per intentar l’overcut. Però una volta més tard, un toc entre Santino Ferrucci (Foyt) i Rinus Veekay (Juncos) va provocar una bandera groga. Tots dos pilots van poder seguir en carrera.

Es van tancar els boxs. Kirkwood i la resta de pilots que no havien parat van entrar amb la groga, i al liderat van quedar els pilots que van fer la seva parada abans del període de caution: Palou, Rossi, Schumacher, Malukas, Rahal i Newgarden, amb Kirkwood setè. En aquesta mateixa parada va abandonar Dixon, que com Rossi a l’Indy GP, es va queixar de problemes amb l'”innecessari” sistema híbrid, causa de problemes tota la carrera i de la seva retirada.

Power i McLaughlin, parella de ball (Joe Skibinski)

Lluita a tot arreu

El somni de Schumacher d’aconseguir un bon resultat es va esfumar ràpidament. En el reinici a la volta 72, Mick va voler resistir els atacs de Malukas però es va anar llarg al revolt 5, quedant els dos pilots bloquejats aquí i nova bandera groga. Amb l’embolic davant, Kirkwood va aconseguir avançar Newgarden i Rahal i es va posar tercer, que seria segon ja que Rossi havia entrat quan els boxs ja estaven tancats.

Bandera verda a la volta 77 i mentre Palou mirava de defensar-se de Kirkwood, darrere d’ells McLaughlin i Power avançaven Rahal. Una volta més tard, Power va voler avançar el seu excompany a la 3 però es van tocar amb el pilot d’Andretti fregant el mur; a la volta següent, la suspensió del pilot australià va cedir. McLaughlin li va voler passar però potser com a venjança, Power es va resistir mentre semblava deixar passar Rahal, O’Ward, Lundgaard i Rosenqvist.

Sortint del revolt 5 a la volta 79, la poca velocitat de Power va sorprendre McLaughlin. El neozelandès va copejar també amb el mur just en el moment que sortia la bandera groga novament pel cotxe de Ferrucci avariat. Davant, Kirkwood semblava preparat per atacar Palou, però el cotxe de seguretat conduït per Oriol Servià va fer que hagués d’esperar una nova oportunitat.

Un final més tranquil

Power va abandonar a boxes i la carrera es reiniciaria a la volta 83. Palou semblava poder aguantar els atacs de Kirkwood, els tous dels quals ja tenien 15 voltes a sobre. Els seguien Rahal, O’Ward, Lundgaard i McLaughlin, però aquest últim va acabar entrant a boxes pels seus tocs contra Power i el mur, deixant la resta del top 10 per a Foster, Ericsson, Simpson i Veekay.

L’última bandera groga de la cursa tindria lloc a la volta 91. Rossi va intentar avançar Romain Grosjean (Coyne) però va calcular malament i li va donar un cop per darrere al francès, que va quedar a l’escapatòria del revolt 3. Grosjean tornaria a boxes amb ajuda dels comissaris però abandonaria la carrera, quedant encara davant de Schumacher, que perdria 9 voltes mentre el seu equip reparava la ràdio.

El final de cursa es va disputar sense sorpreses. Palou, amb millors pneumàtics a hores d’ara, va contenir els atacs de Kirkwood i va guanyar la seva 23a carrera a IndyCar i quarta de la temporada. Rahal va aconseguir un nou podi, seguit dels pilots de McLaren, Foster, Ericsson, Simpson i Newgarden, que va aconseguir avançar Veekay.

Així, Honda va aconseguir ocupar el podi a casa de Chevrolet i Palou va incrementar el seu lideratge fins als 62 punts sobre Kirkwood, amb el primer pilot Chevrolet (Malukas) a 79 punts. Però els de la marca del bowtie segur que tornaran forts aquest cap de setmana a l’oval de Gateway. Serà una cursa complicada de seguir en directe, ja que tindrà lloc diumenge a les 3 de la matinada de diumenge a dilluns hora catalana, o el que és el mateix, el “prime-time” en l’horari nord-americà.

Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *