Lundgaard s’aprofita de la desgràcia d’Armstrong
Christian Lundgaard va guanyar la seva segona cursa IndyCar de la temporada a Road America després d’una cursa molt moguda. El pilot danès de McLaren era últim a un minut del grup a les primeres voltes, i no obstant al final va estar en posició d’aprofitar l’avaria de Marcus Armstrong (Meyer Shank).
Vegeu un resum de la cursa aquí, els resultats aquí i la classificació aquí.
Road America és un circuit que de normal ja és bonic. El traçat situat a Elkhart Lake és espectacular i si a més la contesa té alternatives i variacions de tota mena, ja que la cursa es converteix en memorable. Errors, cops, sortides de pista… tot va posar una mica de picant a Wisconsin.
El cap de setmana va començar com tants altres, amb Àlex Palou (Ganassi) liderant una sessió de lliures i aconseguint la pole per tres dècimes. Era la cinquena pole consecutiva de Palou aquesta temporada, cosa que ningú havia aconseguit des d’Alex Zanardi entre el 1996 i el 1997. David Malukas (Penske) el va acompanyar a la primera fila. L’equip Meyer Shank amb Armstrong i Felix Rosenqvist va ocupar la segona fila i Marcus Ericsson (Andretti) i Scott McLaughlin (Penske) van completar el Fast Six.
Un inici més o menys normal
Dos pilots tenien sanció per canvi de motor Chevrolet: Santino Ferrucci (Foyt) i Alexander Rossi (ECR), que van sortir tretzè i últim respectivament. Palou va liderar la sortida sense problemes mentre Armstrong li robava el segon lloc a Malukas. Per darrere, Lundgaard es tocava amb Scott Dixon (Ganassi) fins i tot abans d’arribar al primer revolt. El pilot de McLaren va trencar l’aleró i va punxar la davantera esquerra, perdent molt de temps a l’operació.
Però com que la volta a Road America és de més d’1 minut i 40 segons, Lundgaard no va perdre volta. La cosa va anar tranquil·la amb Palou traient dos segons a Armstrong i cinc a Malukas i companyia fins que Will Power (Andretti) i Louis Foster (RLL) van començar les parades a la volta 11. Christian Rasmussen (ECR) va entrar a la 12 i Palou, Armstrong, Malukas i McLaughlin ho van fer a la 13. També va entrar Romain Grosjean (Coyne) però el francès va perdre la roda del darrere esquerre.
Va sortir la bandera groga i es van tancar els boxs just a la volta 14 i alguns van aconseguir entrar abans del tancament, entre ells Rosenqvist, Ericsson i els companys de Lundgaard Pato O’Ward i Nolan Siegel. Però altres van haver d’entrar-hi per no quedar-se sense benzina i van ser penalitzats: Dixon, Ferrucci, els dos Juncos, Kyffin Simpson (Ganassi) i Mick Schumacher (RLL).
Al reinici Rosenqvist liderava per davant de Palou, Ericsson, Armstrong, O’Ward, Siegel, Malukas, McLaughlin, Rasmussen i Power. Darrere d’ells, Dixon i Schumacher complien un drive-through per haver entrat una vegada direcció de carrera havia ordenat el gran grup i Grosjean va tenir un stop and go per sortir amb el cotxe sense una roda ben cargolada. Per la seva banda, Lundgaard va progressar de la 18a a la 12a posició en aquest stint.
Ser o no ser atrapat per la groga
No hi va haver canvis al top 10 fins al moment de les parades. Simpson i Schumacher van parar a la 27 i Palou, Power i Foster a la 28. I de sobte sortia la penalització: el líder del campionat s’havia passat de velocitat a boxes. Palou va complir el pas per boxes a la volta següent caient fins al 22è lloc, però llavors la sort li va somriure. Rasmussen es quedava aturat a la recta de meta amb un problema de l’híbrid (una altra vegada…) i sortia la bandera groga abans que entrés el gruix del grup.
El principal beneficiat aquesta vegada va ser Armstrong. Ell, Malukas, Rossi i Graham Rahal (RLL) van entrar a la volta 29 i la groga va sortir a la 30. Així, Armstrong va quedar líder davant de Malukas, Rossi, Power, Rahal, Simpson, Foster, Palou, Hauger i Schumacher, amb Rosenqvist a continuació sent el primer dels quals que es va aturar amb bandera groga. Hi va haver un breu reinici a la 32 però vam tornar a bandera groga per danys. Tot i això Lundgaard va aprofitar per avançar Rosenqvist en el breu impàs.
En el següent reinici Lundgaard ja era novè i va avançar ràpidament Hauger i Foster. Per la seva banda, Simpson i Palou avançaven Power mentre davant Armstrong controlava des del lideratge sense problemes. El pilot neozelandès ho tenia bé de cara a l’última parada de tots els pilots, que va començar a la volta 41 amb Rossi, Simpson, Palou i Foster.
Un final amb sorpreses
En aquesta ocasió no hi va haver bandera groga durant les parades, i parar abans no va beneficiar els abans esmentats. La majoria de pilots va parar a la 42 juntament amb Armstrong, mentre altres allargaven al màxim per tenir una parada més curta i un stint final també més curt. Lundgaard no va fer la seva parada fins a la volta 45; Rosenqvist i Dixon ho van fer a la 46 i Josef Newgarden (Penske) i O’Ward a la 48.
Un cop va haver parat tothom, Armstrong era líder però Lundgaard havia escalat fins al segon lloc amb l’overcut. Els seguien a certa distància Malukas, Rahal, Power, Simpson, Palou, Rossi, McLaughlin i Siegel. Lundgaard va començar a fer voltes ràpides i semblava que podíem tenir un duel final entre el pilot de Meyer Shank i el de McLaren. Però quan hi havia una distància de 3 segons, el motor d’Armstrong va dir prou i el va deixar sense una probable primera victòria.
Després d’una breu bandera groga, la cursa es va reiniciar quan faltava una volta. Però tampoc aquesta volta 55 acabaria en pau: Newgarden va donar un cop a Siegel al revolt 5 pel que el primer va rebre una sanció de 30 segons i el segon va quedar fora del top 10. I al revolt Canadà, Rahal i Power van tenir una topada que va acabar amb Rahal fora i Power. Tot i això, direcció de carrera va decidir que Rahal era més culpable i li va retornar el tercer lloc a l’australià, considerant que Simpson i Palou li van passar una vegada ja s’havia congelat el pilot.
Així, sota bandera groga Lundgaard va aconseguir una victòria improbable. Malukas va quedar segon per tercera vegada aquest any amb Power, Simpson, Palou, Rossi, McLaughlin, Rosenqvist, Ferrucci i Kyle Kirkwood (Andretti) completant els 10 primers. Els rookies van tenir un dia dur: Caio Collet (16è) va ser el millor encara que va quedar decebut després d’haver rodat setè a l’inici. Schumacher va ser dissetè i Hauger vint.
Tot i així, Palou va augmentar el seu lideratge, passant dels 49 punts que portava Kirkwood als 60 que ara porta a Malukas, amb el mateix Kirkwood a 61 i Lundgaard a 77, els únics pilots a menys de 100 punts del català. La propera comtesa tindrà lloc el 5 de juliol a les 18.30, al circuit de Mid-Ohio.
Comments