Crònica del Java House Grand Prix of Arlington

Kirkwood agafa el toro per les banyes

Kyle Kirkwood és el nou líder de la IndyCar després de guanyar al circuit urbà d’Arlington, a Texas. En un estat conegut pels Longhorns, animals bovins de banyes llargues, el pilot d’Andretti es va sobreposar a les dificultats i va posar el llaç al pilot com a bon cowboy, aconseguint la sisena victòria de la seva carrera.

A la tercera cursa en tres setmanes, la IndyCar visitava un circuit nou, el traçat urbà d’Arlington, a Texas. El campionat té una llarga història a l’estat de l’estrella solitària, amb carreres als anys 40 a l’oval de terra d’Arlington Downs, els ovals del Texas World Speedway (a College Station als 70) i ​​el Texas Motor Speedway (a Fort Worth als més 90 i fins al 2019), i al 2019). Més recentment hi ha hagut dos circuits urbans a Houston i el Circuit of the Americas a Austin.

Però aquest circuit urbà no és un traçat qualsevol. Penske Entertainment va prendre exemple del circuit de la Fórmula 1 a Miami. Allí, el circuit envolta l’estadi dels Miami Dolphins de la NFL, que inverteixen en l’organització de l’esdeveniment, i aquí, tant els Dallas Cowboys (NFL) com els Texas Rangers (MLB) així com la ciutat i el mateix Penske han invertit en un esdeveniment pensat per ser massiu, aprofitant la proximitat a la metropolis de Dallas-Fort Worth, on hi viuen uns 9 milions d’habitants.

El traçat és el segon més llarg del campionat amb 4390 metres, i té la recta més llarga del calendari amb una longitud de 1448 metres. Té un carril de boxes doble (com a Detroit) i els estadis dels Cowboys i els Rangers (i fins i tot l’antic estadi dels Rangers) formen part del paisatge, a més de moltes graderies provisionals i fins i tot suites VIP, no vistes tan sovint en aquest certamen. Tot pensat per a una gran experiència per als aficionats.

Veieu aquí el resum de la cursa

Un circuit amb caràcter

Als pilots els va agradar gairebé de manera universal el traçat texà. Amb sots, amb parts d’asfalt i altres de formigó, corbes tancades i grans frenades, amb un parell o tres punts clars d’avançament. Scott McLaughlin (Penske) i Kyle Kirkwood van liderar els lliures, però cap va passar al Fast 6 de la qualificació, el primer per accident i el segon per confondre’s amb les voltes i no donar la seva en el moment adequat.

La pole la va aconseguir un sorprenent Marcus Ericsson (Andretti), que va cardar 4 dècimes a tothom amb la seva primera pole en 13 anys en qualsevol disciplina. Àlex Palou va ser segon davant de Pato O’Ward (McLaren), Will Power (Andretti) i els companys del Meyer Shank Felix Rosenqvist i Marcus Armstrong. El millor dels rookies va ser Caio Collet (Foyt) a la setzena posició, mentre que Scott Dixon (Ganassi) va qualificar 20è. A causa de la seva topada amb el mur, McLaughlin sortiria últim.

La sortida va ser relativament tranquil·la. Ericsson va mantenir el liderat per davant de Palou, amb Power avançant O’Ward a la volta 2. En aquesta mateixa volta va entrar a boxes Armstrong, amb una punxada lenta i aprofitant per fer el mínim de voltes amb el primer joc de tous. Els pneumàtics eren motiu de preocupació ja que no s’esperava que els tous duressin gaire, així que el primer stint va ser tractat amb tacte pels líders.

Varietat d’estratègies

Tothom va sortir amb tous excepte Rosenqvist, Kyffin Simpson (Ganassi), Alexander Rossi (ECR), Josef Newgarden (Penske), Santino Ferrucci (Foyt), Louis Foster (Rahal), Christian Lundgaard (McLaren) i McLaughlin, que van començar amb els durs. Tots ells excepte Simpson van allargar els seus stints fins a les 20 voltes, però en canvi, als portadors dels tous hi va haver molta varietat. Pilots com Dixon o Nolan Siegel (McLaren) van parar dues vegades a les primeres 15 voltes per treure’s els dos tous, mentre que la majoria va fer la seva primera parada al voltant d’aquesta mateixa volta 15.

Palou va aconseguir superar Ericsson a les parades. Però Will Power va ser el que va allargar més la primera parada amb tous, fins a la volta 22, fins i tot més que alguns que van sortir amb durs. Curiosament, els tres pilots d’Andretti van patir contratemps a les seves parades, ja fossin per pèrdues de femella o havent de frenar davant l’entrada d’un altre pilot a boxes. Un altre pilot amb problemes en sortir de boxes va ser Newgarden, que es va tocar amb el seu company a Penske David Malukas, però va poder reiniciar la marxa.

Mentre la resta feien dues parades per treure’s els tous abans de mitja cursa i per tant fer-ne una més per acabar amb dos durs, Power seguia amb el seu pla i va allargar el seu segon joc de tous fins a la volta 46 (de 70), sent l’únic que intentava completar la cursa en dues parades. Darrere seu i Palou s’acostava Kirkwood que havia avançat el seu company Ericsson a la pista i O’Ward a la seva segona parada a boxes.

Kirkwood avança i guanya

Mentre Power feia la segona parada, la resta feien la tercera. Palou va recuperar el liderat davant dels 3 Andretti amb Kirkwood per davant de Power i Ericsson. O’Ward, Malukas, Dixon, Rosenqvist, Armstrong i Lundgaard completaven el top 10.
Però la cosa duraria poc per al nostre pilot. Kirkwood va començar a retallar distàncies des dels 3 segons i en 6 voltes després de la parada estava a sobre. Palou es va defensar a la recta llarga, però Kirkwood el va sorprendre al revolt 12 amb un atac al límit però net.

Un cop davant, el pilot de Júpiter, Florida va estirar el seu avantatge a 5 segons fins que a falta de 3 voltes Christian Rasmussen (ECR) va provocar la primera bandera groga de la cursa en tocar el mur al revolt 2. Semblava que Palou tindria una última oportunitat amb el reinici a l’última volta, però Kirkwood va sortir bé i immediatament vam tornar a la bandera groga degut a un accident provocat per Simpson, que es va emportar per davant Siegel i Romain Grosjean (Coyne).

Així doncs, darrere de Kirkwood i Palou Power i Ericsson van completar l’1-3-4 per a Andretti, amb O’Ward cinquè, Malukas sisè i Lundgaard, Dixon, Rossi i Armstrong completant el top 10. Rosenqvist va quedar sisè a la pista però els comissaris van jutjar que s’havia saltat el reinici i el van penalitzar deixant-lo l’últim a la volta del líder, és a dir 20º. Per la seva banda, Collet va ser també el millor debutant a la cursa, ocupant el dotzè lloc al final de la mateixa.

Tres curses i tres pilots guanyadors de tres equips diferents. Això és l’habitual a la IndyCar en comptes del domini aclaparador de Palou que vam gaudir l’any passat. Penske i Andretti semblen estar al nivell de Ganassi, i equips com McLaren o ECR han estat a prop de la victòria. Kirkwood ara és el líder amb 26 punts d’avantatge sobre Palou i 33 sobre O’Ward i Newgarden. Les hostilitats es prenen un descans aquest cap de setmana i la IndyCar tornarà el 29 de març al Barber Motorsports Park, a les 7 del vespre hora catalana.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí