Crònica del Firestone Grand Prix of St. Petersburg

Palou dispara primer

Ha començat una nova temporada d’IndyCar, però per a 24 pilots la història és la mateixa que la de l’any passat: Àlex Palou (Ganassi) guanyant amb claredat. El pilot de Sant Antoni de Vilamajor va fer servir l’estratègia per posar-se al capdavant i una vegada líder, ningú el va poder aturar. Scott McLaughlin (Penske) i Christian Lundgaard (McLaren) el van acompanyar al podi.

Per fi ha arribat la primera cursa del campionat, que ha tingut una interessant pretemporada. Tècnicament hi ha hagut pocs canvis en espera que arribin nous cotxes i motors el 2028, però hi ha hagut força moviments de pilots i equips. En sentit europeu, potser el nom més interessant és el de Mick Schumacher, que ha arribat a l’equip Rahal Letterman Lanigan Racing per tornar als monoplaces després de dos anys al WEC.

Una altra gran notícia va ser la decisió de Colton Herta de passar a la Fórmula 2 per intentar el somni de la Fórmula 1 amb Cadillac. El lloc que Herta ha deixat vacant a Andretti Global l’ha ocupat Will Power, que se’n va anar de Penske després de passar-hi 17 temporades; David Malukas ha passat de Foyt a Penske i Caio Collet ha pujat d’Indy NXT per agafar l’ex-volant de Malukas. D’Indy NXT també ha pujat el campió Dennis Hauger, fitxant per Coyne però cedit per Andretti.

Al costat de Hauger ha tornat Romain Grosjean després d’un any fora del campionat, ocupant el lloc de Rinus Veekay, que se n’ha anat a Juncos Hollinger. S’han quedat sense seient pilots com Conor Daly, Devlin DeFrancesco, Jacob Abel, i també Callum Ilott i Robert Shwartzman. Però en el cas d’aquests dos últims, estan pendents de veure si algú compra l’equip Prema i torna al campionat, cosa que no s’espera com a molt aviat fins a l’abril o el maig.

Veieu aquí el resum de la cursa

Un inici atrafegat

Com és habitual, la temporada va començar als carrers de Saint Petersburg, a la badia de Tampa. Tot i això, aquest any la IndyCar comença amb quatre curses al mes de març, com a part de la influència de la cadena FOX (propietària d’un terç del campionat) per aparellar la seva cobertura juntament amb les carreres de NASCAR de les quals disposen a la primera part de la temporada, compartint fins i tot carreres amb els stock cars aquí i a Phoenix.

Així doncs, començar amb bon peu a Florida era important, ja que els equips se n’aniran sense descans a córrer a Phoenix dissabte que ve i després al nou circuit urbà a Arlington el dia 15. No es pot guanyar el campionat el primer mes però sí que es poden posar unes bones bases, i el primer punt se’l va adjudicar McLaughlin aconseguint la pole. Al seu costat, Marcus Ericsson va aconseguir la seva millor qualificació en 3 anys, amb Dennis Hauger impressionant amb un gran tercer lloc a la seva primera qualificació a IndyCar.

Palou, Malukas i Grosjean van completar el Fast 6, amb Hauger i Grosjean ficant els dos cotxes de Coyne en els 6 primers per primera vegada des del 2022. Per la seva banda, alguns noms il·lustres no van aconseguir sortir de la primera ronda: Will Power tretzè a la seva primera quali amb Andretti, Scott Dixon (Ganassi) setzè i Josef Newgarden (Penske) vint-i-tresè. Els altres dos debutants van quedar bastant lluny de Hauger, amb Schumacher classificant vint-i-unè i Collet penúltim dels 25 participants.

La diferència la marca la primera parada

McLaughlin va mantenir el liderat a la sortida per davant d’Ericsson. Palou va avançar Hauger al segon revolt, i Marcus Armstrong (Meyer Shank) va saltar del setè lloc al quart, superant Grosjean i Malukas al primer revolt i passant Hauger a la quarta. Però la cursa es va neutralitzar immediatament després d’un toc múltiple en aquest mateix revolt 4, que va acabar amb les carreres de Santino Ferrucci (Foyt) i Mick Schumacher.

Sting Ray Robb (Juncos) va arribar passat a l’àpex i se’n va anar al mur de pneumàtics, emportant-se Ferrucci. Schumacher no va poder evitar el cotxe d’aquest últim i va acabar muntat sobre l’aleró del darrere del Dallara número 14. Robb va poder fer marxa enrere i continuar la cursa, però va perdre voltes ia més direcció de carrera li va imposar un stop and go de 30 segons. El pilot d’Idaho acabaria al 21è lloc, amb 7 voltes perdudes.

Per a aquesta temporada, la IndyCar requereix que en tots els circuits urbans es facin servir obligatòriament i com a mínim dos jocs de pneumàtics tous i un de durs. McLaughlin i Ericsson van sortir amb els durs mentre que Palou va sortir amb els tous, i el trio es va mantenir juntament amb menys de dos segons entre ells fins a la primera parada. McLaughlin va entrar a la volta 35, Ericsson a la 36, ​​i Palou a la 38. Aquest últim va fer funcionar l’overcut, aconseguint el liderat per davant del suec i el neozelandès.

Scott Dixon estava en operació remuntada. Havent emplenat el dipòsit a la volta 2, Dixon va ser l’últim a parar, a la volta 39. Sortint darrere de Kyle Kirkwood (Andretti) en el que seria la sisena posició, el sis vegades campió va haver d’abandonar al revolt quatre després de perdre la roda del darrere dreta, que no va quedar ben fixada a la parada. Aquest incident va provocar la segona i última bandera groga de la cursa.

Hi ha batalla excepte per la victòria

La cursa va reiniciar a la volta 43 amb Palou líder seguit d’Ericsson, McLaughlin, Armstrong, Kirkwood, Ànec O’Ward (McLaren), Lundgaard, Hauger, Grosjean i Graham Rahal (RLL) completant el top 10. Va ser entre la primera i segona parades on Palou va cimentar la seva victòria, traient-li 14 segons a un Ericsson que va patir molt amb els seus tous. De fet, Ericsson va crear tal tap que a l’hora de parar per segona vegada, el seu company Kirkwood va aprofitar per fer undercut i pujar al segon lloc amb la seva parada a la volta 65.

McLaughlin va aconseguir avançar Ericsson abans de la parada, mentre que Armstrong va perdre posicions intentant fer el mateix. Palou va parar a la volta 67 i va seguir líder amb els durs, mentre que Kirkwood amb tous li va retallar la distància fins als 6 segons. L’undercut li va costar al final a Kirkwood, que va haver d’estalviar combustible i va perdre el podi amb McLaughlin (que va fer un gran avançament a Armstrong per fora) i Lundgaard. Aquest últim havia avançat el seu company O’Ward de forma oportunista al tren causat per Ericsson.

Així doncs, Palou va guanyar amb certa comoditat davant de McLaughlin, Lundgaard, Kirkwood i O’Ward. Ericsson va aconseguir salvar el sisè lloc davant d’un gran Newgarden, que va remuntar 16 places. Grosjean, Veekay i Hauger van completar el top 10. Armstrong va quedar finalment onzè, dues places per davant de David Malukas. El debutant a Penske va tenir una punxada provocada per un gran bloqueig a la volta 12, perdent fins i tot volta, però van aconseguir salvar una mica el dia.

En canvi un pilot amb un debut desafortunat al seu nou equip va ser Power. El pilot australià anava tretzè quan a la volta 20 va tocar el mur al revolt 10. Power va arribar a boxes pels seus propis mitjans però l’equip Andretti va comprovar que tenia la suspensió del darrere dreta trencada. La van reparar i Power va acabar la carrera 22è a 45 voltes, aconseguint almenys recuperar la posició del retirat Dixon. Només hi va haver tres abandonaments en total a la carrera.

Com ja hem comentat abans, aquest any comença de forma frenètica i els equips ja van de camí a Phoenix per córrer a l’oval d’una milla dissabte a partir de les 9 del vespre hora catalana. Com és lògic Palou és el primer líder del campionat, però pilots com Power i Dixon ja comencen l’any a 45 punts del català i miraran de reiniciar la seva temporada a Arizona, en un circuit en què Palou mai no ha corregut.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí