Crònica del Borchetta Bourbon Music City Grand Prix

Newgarden salva la seva temporada

L’any de Josef Newgarden (Penske) ha estat per oblidar. Accidents, la desqualificació a la prèvia de les 500 Milles, avaries mecàniques i males posicions en graella van ser la tònica per al pilot de Nashville. Però precisament a casa seva el pilot de Penske va aconseguir una victòria per acabar la temporada d’IndyCar amb bon gust de boca.

Amb aquesta victòria, Newgarden aconseguia mantenir la seva ratxa d’11 temporades consecutives amb almenys una victòria a la IndyCar, mentre que per la seva banda, Àlex Palou (Ganassi) rebia la copa de campió amb rècord de punts (711) i més diferència amb el segon classificat (196) des que s’adoptessin els 50.

Per segon any consecutiu la cursa final de la temporada es disputava al Nashville Superspeedway. El traçat, situat a Lebanon, Tennessee (a uns 40 km de la ciutat de Nashville), es va inaugurar el 2001 sota la propietat de Dover Motorsports, ia semblança del Dover Motor Speedway, la pista és de formigó, donant una adherència i característiques diferents a l’asfalt.

Durant els 10 primers anys es van disputar curses d’IndyCar i la segona i tercera divisions de la NASCAR, però després del 2011, les competicions van desaparèixer. Durant anys el circuit va quedar dorment, amb diversos rumors de venda. Una part dels terrenys es van vendre per muntar un polígon industrial, però per sort la pista no es va destruir. El 2020, les curses van tornar i el 2021 la pista va aconseguir carrera de la Cup Series, la primera divisió de la NASCAR.

El 2024, coincidint amb les obres al centre de Nashville que impedien les carreres al circuit urbà, el Music City Grand Prix va passar a disputar-se al Superspeedway, afegint un altre oval al calendari. Amb la tornada del traçat també va tornar la tradició que el guanyador de la cursa s’emporta una guitarra Gibson Les Paul pintada amb motius de l’esdeveniment, a tall de trofeu singular i lligat a la indústria musical que caracteritza la capital de Tennessee.

Veieu aquí el resum de la cursa

Pato O’Ward (McLaren), ja subcampió després de Milwaukee, va continuar la seva bona forma aconseguint la pole per a la carrera, davant de David Malukas (Foyt), el seu company Christian Lundgaard i Palou. Aquesta vegada ningú va tenir contratemps en la qualificació, però tres pilots tenien penalització de 9 llocs per canvi de motor: Nolan Siegel (McLaren), Callum Ilott (Prema) i l’últim vencedor de carrera Christian Rasmussen (ECR).

O’Ward va mantenir el liderat a la sortida, amb Palou situant-se immediatament a la segona posició. Però no es va completar la primera volta a causa de l’accident de Rasmussen, que va fer una virolla i va impactar contra el mur mentre intentava situar-se. La situació va provocar una bandera groga de 8 voltes, en què alguns pilots com Alexander Rossi (ECR) van aprofitar per entrar a boxes.

Com l’any passat l’oval de Nashville tenia, a diferència dels altres del campionat, dos compostos de pneumàtics per fer servir, i era obligatori per a cada equip fer servir almenys dos jocs de tous. Hi havia una mica de preocupació per la durabilitat de la davantera dreta, però en general ningú va tenir greus problemes, a excepció de dos pilots.

O’Ward i Palou van competir pel liderat durant diverses voltes, amb el mexicà emportant-se el gat a l’aigua. Palou es va assentar al segon lloc però a la volta 50 va iniciar involuntàriament la primera ronda de parades en patir una punxada a la davantera dreta. Increïblement Àlex només va perdre dos llocs a la pista una vegada tothom va parar, i Firestone va concloure que la seva punxada no va ser per desgast, sinó per un tall.

Malukas va agafar el segon lloc, però a la volta 82 va provocar la segona bandera groga després de tocar-se amb Louis Foster (RLL), a qui volia doblegar. Foster va rebre una penalització per bloqueig, i Malukas se’n va anar a l’hospital per precaució, encara que per sort sense lesions.
La cursa es va reiniciar a la volta 100, encara amb O’Ward líder, però ara amb els tres Penske i Colton Herta (Andretti) assetjant, després de la segona parada a boxes.

Però O’Ward va ser l’altre pilot amb punxada, i al mig del revolt 2, el pilot mexicà no va poder evitar el xoc amb el mur, a la volta 127. El pilot que havia dominat quedava fora, i per més inri, McLaren també havia patit l’abandonament de Lundgaard unes voltes abans per avaria.
Tothom va entrar a boxes per a la seva tercera parada i la cosa va deixar Will Power (Penske) i Herta fora de combat; el primer es va passar del box i va calar el motor, i el segon va rebre penalització per sortida perillosa.

Després d’un breu liderat de Rossi (en estratègia diferent), Newgarden va agafar el liderat per davant del seu company Scott McLaughlin, amb Marcus Armstrong (Meyer Shank) tercer i Conor Daly (Juncos) quart. Palou havia baixat al sisè lloc, però al seu equip van decidir fer servir l’undercut per recuperar posicions, entrant el primer per a la seva última parada a la volta 180. Amb els seus rivals entrant 6-8 voltes més tard i ell marcant voltes ràpides, una vegada fetes les parades de tot el món Palou havia guanyat el liderat.

Durant tota la carrera Palou havia tingut problemes per doblegar, mentre que altres cotxes solucionaven aquesta tasca amb facilitat. Atrapat sense poder avançar els endarrerits, McLaughlin i Newgarden se li van acostar i el van avançar, ficant-lo doblegats al mig. Però quan faltaven 20 voltes McLaughlin se’n va anar a dalt i va fregar el mur. El pilot neozelandès va poder continuar en carrera, però va perdre el liderat i va provocar una bandera groga.

Al reinici a falta de 10 voltes, Newgarden no es va deixar sorprendre i va aconseguir la victòria. Palou va passar a McLaughlin i va quedar segon per segona setmana consecutiva, mentre que el pilot de Penske aconseguia defensar el podi dels atacs de Kyffin Simpson (Ganassi), que aconseguia el seu millor resultat a oval. Daly, Kyle Kirkwood (Andretti), Felix Rosenqvist (Meyer Shank), Santino Ferrucci (Foyt), Ilott i Rossi van completar el top 10.

Scott Dixon (Ganassi) va aconseguir el tercer lloc del campionat amb l’abandó de Lundgaard. Per part seva, Foster va aconseguir finalment el títol de debutant de l’any, acabant només dos punts per davant del seu rival Robert Shwartzman (Prema).
Comença ara la llarga pausa amb alguns interrogants per al 28 de febrer de 2026, data del GP de St. Petersburg. Encara no sabem el calendari definitiu, ni tampoc si Will Power continuarà a Penske. Us anirem informant de les novetats…

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí