Crònica del Bitnile.com Grand Prix of Portland

Power guanya, Palou triomfa

Will Power va aconseguir ahir la primera victòria de l’equip Penske el 2025, en una lluita tancada amb Christian Lundgaard (McLaren) i Àlex Palou (Ganassi). Aquest últim es va proclamar campió per quarta vegada de la IndyCar, guanyant el seu tercer títol consecutiu amb encara dues curses per disputar-se.

L’antepenúltima cursa de la temporada d’IndyCar es va disputar a l’estat d’Oregon, al Portland International Raceway. El traçat, al contrari de la majoria de circuits que acaben desapareixent pel creixement de les ciutats, es va crear el 1961 als terrenys de l’antiga ciutat de Vanport. Aquesta ciutat es va fundar el 1942 just al nord de Portland i al sud de Vancouver (Washington) per als treballadors de les drassanes Kaiser, que funcionaven a ple rendiment construint vaixells militars per a la Segona Guerra Mundial.

En el seu moment àlgid Vanport va tenir més de 40.000 habitants, però amb la finalitat de la contesa, la població va baixar fins a uns 18.500 el 1948. El 30 de maig d’aquell any, el desglaç i pluges torrencials van fer créixer el riu Columbia, una presa es va trencar totalment i la ciutat que va morir atès que el dia era festa nacional i molts havien sortit de la ciutat.

La destrucció va ser tal que es va decidir deixar els terrenys tal com estaven, encara que als anys 50 i 60 es van construir preses més amunt per evitar futures inundacions. Com hem dit abans, el 1961 van començar les curses, però el circuit era perillós ja que sortir-se podia implicar un cop contra els fonaments d’edificis o altres restes que encara hi quedaven. El 1970 es va reasfaltar el circuit i es van començar a millorar les instal·lacions.

La IndyCar va arribar el 1984 i el circuit va ser fix al calendari fins al 2007. Una de les carreres més recordades va ser la del 1997, que va acabar amb una foto finish a 3 entre Mark Blundell, Gil de Ferran i Raul Boesel, tots tres en 55 mil·lèsimes de segon. La reunificació va deixar Portland sense carrera fins al 2018, i des de llavors el circuit ha recuperat la seva popularitat anual.

Veieu aquí el resum de la cursa

La qualificació es va veure marcada per la pole de Lundgaard. El pilot danès es va emportar el punt i el premi, però diumenge no podria sortir primer ja que tenia una penalització de 6 places per canvi de motor. Josef Newgarden (Penske) i Santino Ferrucci (Foyt) també van tenir idèntiques sancions, mentre que Kyffin Simpson (Ganassi) rebia 6 llocs en graella pel seu incident amb Felix Rosenqvist (Meyer Shank) a Laguna Seca.

Així doncs, el company de Lundgaard i únic rival de Palou al campionat, Pato O’Ward, va sortir primer i va mantenir el liderat a la sortida. Rosenqvist i Power el seguien, amb Palou (que havia sortit a l’últim tram de la qualificació) guanyant una plaça a la sortida. Però en iniciar la volta 2, Ferrucci va fer una virolla i va colpejar el mur de boxes a la recta de meta, provocant el primer període de bandera groga.

Un grup de pilots liderat per Graham Rahal (RLL) i Callum Ilott (Prema) va aprofitar aquesta caution per entrar a boxes. Després d’una altra breu bandera groga per una virolla sincronitzada de Rinus Veekay (Coyne) i Louis Foster (RLL), la cursa va seguir fins a la volta 15, quan tres tocs en una volta entre Christian Rasmussen (ECR) i Conor Daly (Juncos) van acabar amb aquest últim anant-se a alta velocitat contra el mur de la corba.

La tercera bandera groga va fer que diversos dels pilots aprofitessin per entrar, entre ells els 3 McLaren, els 2 ECR i els 3 Andretti, quedant classificats a partir de la tretzena posició en la ressort. Power era ara el líder davant de Palou, Scott McLaughlin (Penske) i Newgarden. Aquests encara havien de parar, i els seguia el grup que havia parat a la volta 2, amb Rahal cinquè.

Es mostraven aleshores 3 estratègies. El grup de Power i Palou allargaria la seva primera parada el màxim i en teoria no hauria d’estalviar combustible. El grup de Rahal i Ilott havia fet una parada extra precisament per anar més sobrats de combustible i fer servir el màxim temps possible el pneumàtic tou, i el grup d’O’Ward i Lundgaard anava a la mateixa estratègia que Power i Palou però havent d’estalviar combustible.

Però O’Ward va quedar fora de combat ja a la volta 20, quan un problema elèctric va detenir el cotxe a meitat del carril de boxes. McLaren va aconseguir tornar-lo a pista amb 10 voltes perdudes, però les seves opcions al títol quedaven definitivament enterrades. Sense més banderes grogues o abandonaments, Pato va quedar vint-i-cinquè.

La victòria de Power es va construir en aquest primer stint. Un cop líder, va treure 10 segons a Palou en segona posició i de forma crucial, temps suficient per sortir per davant de Lundgaard, enfonsat al pilot. Amb tothom havent parat una vegada, Power estava davant del danès i hauria d’estalviar menys carburant.

No hi va haver cap bandera groga més a la carrera, així que tot es va decidir estratègicament. Lundgaard i Palou havien usat el dur a la primera part de la cursa, però Power el va posar a la seva segona parada, a la volta 61. L’estratègia de l’australià li va permetre utilitzar el dur només 19 voltes, però aquestes 19 voltes van propiciar que Palou s’anés acostant, ja que estava recuperant el temps que Power l’havia tret abans.

Un cop tots van haver parat per última vegada, Power liderava però portava un tou usat. Lundgaard estava darrere seu amb tou nou però havia d’estalviar combustible, i perseguint-los estava Palou amb benzina de sobres i tou nou. A falta de 20 voltes el trio estava al costat, ia la volta 97 Palou va passar breument a Lundgaard al revolt 7, però el danès el va repassar a la recta del darrere.

Per davant, Power va aguantar la pressió i va sumar la seva 46a victòria al campionat, donant-se més arguments perquè Penske li renovi el contracte. Lundgaard i Palou van completar el podi amb un gran Rahal quart, seguits de Rossi, Ilott, McLaughlin, Marcus Armstrong (Meyer Shank), Rosenqvist i Colton Herta (Andretti) completant el top 10.

Mentrestant, Palou té una setmana per celebrar el quart títol d’IndyCar i adonar-se que el que està fent és història de l’esport del motor. Amb aquest títol, Ganassi ha igualat Penske en títols totals de pilots (17). Ara, queden dos ovals per tancar el campionat, el primer el dia 24 a Milwaukee, a partir de les 20 hores.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí