Crònica de la Bommarito Automotive Group 500

Newgarden i polèmica, combinació guanyadora

Josef Newgarden va aconseguir la seva trenta-unena victòria a la IndyCar. El fet de que l’aconseguís en un oval no és sorprenent, ja que ha guanyat 10 de les últimes 15 curses en ovals, però sí sorprèn que el pilot de Tennessee s’està posicionant com el “malvat” del campionat. Després de les seves mitges veritats sobre la desqualificació de St. Petersburg, la cara dolenta de Newgarden va tornar a aparèixer ahir en un reinici dubtós que va acabar amb l’abandonament (i la botifarra cap a ell) del seu company Will Power, cosa que dificulta el campionat per a l’australià.
Però la polèmica no hauria de tapar el que va ser una cursa força interessant, amb varietat estratègica i facilitat d’avançaments durant tota la cursa.

Qualificació i inici accidentat: Scott McLaughlin va aconseguir la pole position davant dels dos pilots de l’equip Meyer Shank, Felix Rosenqvist i David Malukas. Però Rosenqvist tenia una penalització de 9 posicions per canvi de motor, així que va sortir onzè. També Àlex Palou, Scott Dixon i Katherine Legge (al segon cotxe de Coyne) van tenir sengles penalitzacions, sortint 16è, 19è i 27a respectivament. L’altre incident important de la qualificació va ser la virolla de Colton Herta, que va deixar-lo 25è.
Pel que fa als pilots, Alexander Rossi tornava al seu cotxe, recuperat ja de la fractura a la mà. Jack Harvey també s’havia recuperat del mal d’esquena i finalment Conor Daly debutava al cotxe 78 de Juncos Hollinger, reemplaçant de manera definitiva a Agustín Canapino.

Els pilots s’esperaven una cursa competitiva donada la combinació aerodinàmica imposada pel campionat, i tal com es va iniciar la cosa els avançaments van aparèixer per tot arreu, amb un Malukas essent l’únic capaç d’immiscuir-se en el domini de Penske al capdavant. Però l’inici va ser un pèl accidentat amb dues banderes grogues aviat. La primera, a la volta 8, es va saldar amb Legge tocant a Ed Carpenter i abandonant l’anglesa mentre l’estatunidenc continuava amb voltes perdudes, i la segona, a la volta 17, va ser provocada per un sobreviratge de Rinus Veekay, cosa que va provocar que Daly aixequés el peu, Kyle Kirkwood se l’emportés per davant i també rebés Romain Grosjean, acabant efectivament amb les possibilitats dels tres.

Veieu aquí un resum de la cursa

Varietat estratègica i avaries: Durant les dues banderes grogues, hi va haver pilots que es van aturar. A la primera, Graham Rahal, Linus Lundqvist, Nolan Siegel, Kyffin Simpson, Scott Dixon, Rossi i Sting Ray Robb, i a la segona, novament Rahal i Christian Lundgaard.
La teoria era que la cursa es podia fer en 4 aturades, amb una mitjana de 52 voltes per tirada, però els pilots que s’havien aturar volien no haver d’estalviar tant combustible per tirada. Així doncs, teníem el top 10 liderat per Power, Malukas, McLaughlin, Newgarden, Pato O’Ward, Marcus Ericsson, Marcus Armstrong, Rinus Veekay, Herta (havent remuntat 16 llocs) i Santino Ferrucci en una estratègia. Palou era onzè amb Siegel tretzè i líder de la estratègia B, amb Rahal i Lundgaard els homes amb més combustible però als llocs 21è i 22è.
La primera avaria de la cursa la va patir O’Ward amb una fuita en alguna part que va provocar la fallada del motor. El mexicà va poder arribar al box sense provocar bandera groga, però les seves opcions de títol son més minses.

Les primeres aturades dels líders van ocórrer entre les voltes 57 i 62, mentre que la segona dels “alternatius” va ser entre les voltes 67 i 75. Un cop tothom s’havia aturat, l’ordre continuava sent Power, Malukas, McLaughlin, Newgarden, Ericsson, Veekay, Armstrong, Herta, Palou i Ferrucci en els 10 primers. Rossi liderava els alternatius a la dotzena posició mentre Rahal i Lundgaard perdien ja volta amb el líder a la 20a i 21a posicions.

La tercera bandera groga de la cursa va arribar a la volta 86, quan Kyffin Simpson va xocar sol contra el mur. A falta de 174 voltes, Ericsson, Ferrucci, Siegel, Dixon, Lundqvist, Harvey, Veekay i Pietro Fittipaldi van entrar, confiant en poder allargar una mica més les tirades i fer només 2 aturades més. Ara teníem aquests pilots que s’havien aturat per últim cop a la volta 86; Rossi i Robb que ho havien fet a la volta 70 i tenien clar que necessitaven 3 aturades més, i la resta de líders que s’havien aturat entre les voltes 57 i 62.
Però per desgràcia dels que es van aturar a la volta 86, vam passar a tenir més de 100 voltes amb bandera verda. Els líders i també Rossi i Robb podien anar fent a un ritme superior, mentre que Ericsson, Dixon i companyia havien d’estalviar tant que tot i quedar davant dels líders quan aquests s’aturaven, els hi era fàcil desdoblar-se. A sobre, Ericsson va haver d’abandonar amb un sobreescalfament del sistema híbrid, i Rahal poques voltes després també va patir una avaria del seu motor Honda.

Accidents i polèmiques: Després de la tercera aturada dels líders, Penske anava 1-2-3 amb McLaughlin, Newgarden i Power davant de Malukas, amb Rossi i Rosenqvist els únics altres cotxes a la volta del líder. Herta i Palou eren setè i vuitè amb Armstrong i Lundqvist tancant el top 10.
La següent bandera groga va ser provocada per una virolla de Newgarden, que va baixar del segon al quart lloc a la volta 196. Aquesta groga va ser terrible per a Scott Dixon, que s’havia acabat d’aturar i va quedar atrapat a 2 voltes del líder a la setzena posició.
La neutralització va ser aprofitada per McLaughlin, Newgarden, Rossi, Rosenqvist, Herta, Palou, Siegel, Robb, Veekay, Harvey i Ferrucci per fer el que podria ser (o no) la seva última aturada. Així, Power i Malukas, sense aturar-se, van quedar davant de McLaughlin, Newgarden, Rossi, Rosenqvist, Herta i Palou, els únics a la volta del líder.
El reinici va ser a la volta 206 i Power i Malukas van mirar de distanciar-se, però un cop van aturar-se a la volta 217-218 van sortir una volta per darrere de McLaughlin. De fet, el neozelandès anava tan de pressa que ell i Newgarden van doblar a tothom quan va arribar el primer moment polèmic de la cursa. Malukas va intentar avançar a Power a la volta 238 en un avançament que, segons com anessin les aturades dels de davant, podria haver set per la victòria. Però Power va tancar la línia sense deixar gairebé espai a Malukas, que va tocar el costat del Penske i va xocar contra el mur, en un final trist per a l’únic pilot que havia plantat cara al trio de Roger Penske.

La polèmica en el moviment de Power no era que fos il·legal, però sí es podria considerar que l’australià no va deixar prou espai a Malukas, posant-lo en una situació impossible. Pel que fa als líders, McLaughlin i Newgarden es van aturar ja que eren els dos únics pilots a la volta del líder, i l’equip de Newgarden fou més ràpid que el de McLaughlin. Newgarden va passar doncs a liderat davant del seu company, amb Herta tercer davant de Power, Rossi, Lundqvist i Palou, que s’havien desdoblat amb l’aturada.

La cursa es va reiniciar a la volta 251, però Newgarden va retardar tant com va poder l’acceleració, fins al punt que McLaughlin va arribar a tocar-lo. Aquesta lentitud combinada amb la bandera verda va provocar un efecte dòmino, amb Rossi envestint a Power i Harvey acabant també fora de cursa empès per Grosjean. Bandera vermella i Power va mostrar el seu enuig amb Newgarden amb el dit del mig. Altres pilots com Herta també van queixar-se de com Newgarden va reiniciar la cursa, adduint que el pilot americà va accelerar i frenar sense mantenir una velocitat consistent. Però els comissaris no hi van veure res dolent.

Després de la bandera vermella i ja tothom amb prou benzina per acabar, Newgarden va liderar i guanyar la cursa, amb McLaughlin segon i Lundqvist tercer. Herta va creuar la línia quart, però va ser baixat al cinquè lloc (darrere de Palou) per haver bloquejat a Lundqvist en aquestes últimes voltes. El top 10 el van completar Rosenqvist, Siegel, Armstrong, Robb i Veekay, amb Dixon finalment onzè i només 17 cotxes creuant la meta.

Fet i fet, Palou va estirar el seu liderat novament, ara sobre Herta. Aquesta setmana que ve correm a Portland, circuit on el pilot català ha destacat sempre. Veurem si les tensions de Gateway (entre els pilots de Penske, entre Malukas i Power, entre Newgarden i la resta de pilots) tenen nous capítols al Pacífic…

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí