
Herta domina al Canadà
Colton Herta va guanyar la seva primera cursa en gairebé 2 anys de manera dominant, liderant les dues sessions d’entrenaments lliures, la qualificació i també 81 de les 85 voltes de la cursa. Kyle Kirkwood va completar un 1-2 per a Andretti Global, que guanyava la primera cursa de la temporada.
Qualificació amb certa polèmica: El dissabte es va veure marcat per la penalització a Àlex Palou. El pilot català i líder del campionat havia passat al Fast 12, però se li van eliminar les dues millors voltes per haver molestat a Pato O’Ward, així que O’Ward sortia catorzè i Palou divuitè. A davant, Herta sortia a la pole, i al darrere Hunter McElrea debutava vint-i-cinquè amb el cotxe de Coyne, i Théo Pourchaire, volant des de Niça, substituïa el lesionat Alexander Rossi que es va trencar el polze en un accident el divendres.
Com sol ser habitual a la corba 1 i a la primera volta, la sortida va veure un incident on Christian Rasmussen era empès contra el mur extern per Marcus Ericsson i Santino Ferrucci sortia rebotat contra el mur intern. Rasmussen abandonava a l’instant i Ferrucci seguia amb la direcció una mica torta. Es reiniciava la cursa de nou però de seguida tornava la bandera groga quan Scott Dixon va avançar a Agustín Canapino i un petit toc roda amb roda enviava l’argentí contra el mur. Un cop es va reiniciar la cursa a la volta 8, Herta liderava davant Kirkwood, Scott McLaughlin, Felix Rosenqvist, Josef Newgarden, Romain Grosjean, David Malukas, Will Power, Graham Rahal i Marcus Armstrong completant el top 10.
Veieu aquí un resum de la cursa

Tranquil·litat fins a l’últim quart de cursa: La gran majoria de pilots van optar per fer dues aturades, si bé el moment de fer servir els tous va ser conflictiu per a alguns pilots, com McLaughlin a l’inici de la cursa. Ell, O’Ward i Nolan Siegel van inaugurar les aturades a la volta 18 tot i que la gran majoria van aturar-se entre les voltes 25 i 35. Dixon va aturar-se l’últim i tal com fa Dixon habitualment, va guanyar cinc posicions només per allargar més el seu dipòsit. Amb totes les primeres aturades fetes, Herta i Kirkwood seguien davant, amb Newgarden tercer, Rosenqvist, McLaughlin, Dixon, Power, O’Ward, Grosjean i Armstrong tancant el top 10, amb Palou que ja havia pujat fins a l’onzè lloc.
Les segones aturades van començar a partir de la volta 51 amb McLaughlin i O’Ward novament iniciant-les, però tothom va aturar-se més junt aquesta vegada, tots en 5 voltes. Novament Dixon va ser l’últim en aturar-se i va guanyar més posicions, situant-se tercer darrere de Herta i Kirkwood. Quart era McLaughlin just davant de Power, que es va beneficiar d’un intent d’avançament d’Ericsson sobre Rosenqvist que va fer perdre posicions als dos pilots. Sisè era O’Ward davant de Palou, Newgarden, Malukas i Armstrong, amb Ericsson onzè i Rosenqvist abandonant a la volta 63 per un problema del sistema híbrid.
A la volta 66, Kyffin Simpson va tenir un accident idèntic al de Rossi als lliures i va provocar la tercera bandera groga de la cursa, reagrupant-se de nou el grup.
Incidents i accidents: La cursa va reiniciar-se a la volta 71, però tot just una volta després, O’Ward va fer una virolla a la corba 1. Amb una certa lentitud en treure les banderes grogues i sent una corba cega, Ericsson (onzè) va xocar contra el mur evitant al mexicà. Immediatament després els pilots setzè, dissetè i divuitè van arribar a la zona, amb Pietro Fittipaldi volant sobre el morro d’O’Ward, Ferrucci volant i bolcant contra les tanques de protecció i Siegel picant amb el que quedava del frontal del cotxe d’O’Ward.
Sortosament ningú va patir cap lesió, però els cinc pilots van quedar fora de combat i el xafastre va obligar als comissaris a treure la bandera vermella per netejar-ho tot. La bandera verda va tornar a flamejar a la volta 76, però aquesta fou una volta terrible per a l’equip Penske, doncs els seus tres cotxes es van veure afectats. Power va intentar avançar McLaughlin a la corba 5 però en fer-ho va enviar al seu company contra el mur, mentre just darrere d’ells Newgarden es tocava amb Malukas i punxava un pneumàtic. El resultat va ser McLaughlin fora, Power amb una sanció de pas per boxes i Newgarden al darrere.
Amb el reinici a la volta 80, les coses es van tranquilitzar. Herta i Kirkwood van completar el doblet per a Andretti, amb Dixon sumant el seu 141è podi i igualant a Mario Andretti en número de podis al campionat. Quart va ser Palou, en una bona recuperació, amb Armstrong completant el trio de Ganassi al top 5. Sisè fou Malukas, amb Christian Lundgaard, Rinus Veekay, Romain Grosjean i Graham Rahal completant el top 10. Newgarden i Power foren els dos últims pilots a la volta del líder, onzè i dotzè, amb Linus Lundqvist, Pourchaire i Toby Sowery sent els únics que completaren la cursa, on 12 pilots van abandonar.

Palou va sobreviure i va estendre el seu liderat sobre Power en 14 punts. Ara el campionat fa una pausa pels Jocs Olímpics (i la cadena de televisió que els retransmet) i no torna fins el 17 d’agost amb una cursa nocturna a Gateway.
Els semàfors

- Arrow McLaren: Cap de setmana per oblidar.
- Agustín Canapino: Bona quali, cursa curta.
- Christian Rasmussen: Ídem a Canapino.

- Will Power: Bona cursa però errada final que pot sortir cara.
- L’aeroscreen: Novament salvant lesions.
- Théo Pourchaire: Bona feina per arribar just abans de la quali.

- Chip Ganassi Racing: Bona recuperació a la cursa.
- Andretti Global: Doblet!
- David Malukas: Continua fort en el seu retorn.
Veieu els resultats de la cursa aquí
I la classificació dels pilots aquí