Crònica de la Honda Indy 200 at Mid-Ohio

Pato guanya la primera cursa híbrida

La primera cursa amb els sistemes híbrids va ser, en general, un èxit. Només un cotxe va patir una avaria i pel que fa a la competició, no hi va haver cap diferència. En tot cas la diferència va ser el guanyador, amb Pato O’Ward guanyant la seva primera cursa en pista en dos anys.

Comencem a la volta 3: Durant els entrenaments, no es van reportar problemes amb els sistemes híbrids, més enllà de que a vegades costava fer-lo servir per arrancar un cotxe calat. Pel que feia a l’ordre competitiu, les coses no van canviar gaire, tot i que a la qualificació noms com Scott Dixon, Will Power o Josef Newgarden no van passar cap al Fast 12.
Àlex Palou va aconseguir la pole position per només 2 mil·lèsimes d’avantatge sobre O’Ward. David Malukas, tot just a la seva segona cursa amb Meyer Shank després de la lesió al canell, va qualificar un excel·lent tercer. També va destacar Christian Rasmussen, que va ser vuitè en el que era la seva millor posició a la categoria.

La cursa va començar amb bandera groga, ja que el cotxe de Dixon va aturar-se a la corba 4. Malgrat intentar-ho, el cotxe no arrancava, i no va ser fins que va tornar al pàdoc que van poder-lo arrencar. Dixon va completar 40 voltes, però sense opció de guanyar posicions va acabar abandonant.

Així doncs, a la volta 3 va començar la cursa, sense incidents. Palou va mantenir el liderat per davant d’O’Ward, Malukas, Colton Herta, Scott McLaughlin, Marcus Ericsson, Rasmussen, Alexander Rossi i Linus Lundqvist, completant el top 10.

Veieu aquí un resum de la cursa

La sortida. Palou ja ha passat, i a la dreta es veu el cotxe avariat de Dixon (Chris Owens)

Sense incidents, cursa estratègica: No és fàcil avançar a Mid-Ohio, un traçat curt i tècnic. Per tant, amb Palou liderant i O’Ward destacant-se de la lluita pel tercer lloc, uns quants pilots van intentar buscar aire net canviant a una estratègia de tres aturades. Kyffin Simpson va iniciar les aturades a la volta 10, i com ell van fer Lundqvist, Marcus Armstrong, Felix Rosenqvist, Josef Newgarden, Graham Rahal, Pietro Fittipaldi, Rinus Veekay i Nolan Siegel, tots aturant-se entre les voltes 10 i 16.

Agustín Canapino va ser el següent a aturar-se a la volta 20, però els líders no van fer la seva aturada fins a la volta 27, quan O’Ward, Malukas i Ericsson foren els primers del top 10. Per desgràcia Malukas va calar el motor a l’aturada, perdent una desena de posicions. Palou i companyia ho van fer a la volta 28, mentre McLaughlin estirava la tirada fins a la volta 30.
Un cop acabades les aturades, Palou seguia líder amb 5 segons sobre O’Ward. McLaughlin havia pujat al tercer lloc en detriment de Herta. Alguns dels pilots a tres aturades van aparèixer breument al top 10 abans de fer la segona aturada, com Newgarden (cinquè), Rosenqvist (vuitè) i Lundqvist (sisè).

Tant Palou com O’Ward havien començat la cursa amb el dur. Palou s’havia destacat cinc segons a la primera tirada, però un cop els dos líders van posar el tou, O’Ward va començar a retallar la distància, mentre deixaven a la resta del pilot a més de 10 segons. En arribar a la segona ronda d’aturades, O’Ward era a menys d’un segon del pilot català, i va entrar primer, a la volta 54. Palou ho va fer a la volta següent però una petita indecisió a l’hora d’arrencar li va costar el liderat. Amb pneumàtics durs novament, liderava O’Ward davant de Palou, McLaughlin, Ericsson, Newgarden (a qui li faltava una aturada), Herta, Lundqvist, Armstrong (els dos encara per aturar-se) Rossi i Lundgaard als 10 primers.

O’Ward resisteix i guanya: Palou va pressionar O’Ward la resta de la cursa, sempre entre 3 dècimes i un segon darrere del mexicà. Però el pilot d’Arrow McLaren no va fallar, ni tant sols quan va arribar a la cua del pilot i va trobar-se Canapino i Simpson davant. Malgrat l’aire brut dels doblats, i malgrat un espant breu quan Romain Grosjean va fer una virolla i gairebé torna a la pista davant del líder, O’Ward va mantenir-se serè i va guanyar per mig segon davant Palou, que tanmateix augmentava el seu liderat a la classificació general.
Tercer va ser McLaughlin seguit de Herta, que va avançar el seu company Ericsson a la volta 71. Van completar el top 10 Rossi, Lundgaard, Kyle Kirkwood, Rasmussen i Santino Ferrucci, aconseguint un altre top 10 per a l’equip Foyt.

L’estratègia de tres aturades no va funcionar per a ningú. El millor col·locat era Newgarden, onzè un cop fetes totes les aturades, però va passar-se de velocitat al carril de boxs, guanyant-se una penalització. I mentre complia la penalització, es va passar novament de velocitat, acabant finalment 25è.
Pel que fa als altres, Rosenqvist va ser el primer al catorzè lloc, just darrere d’un notable Toby Sowery, tretzè a la seva primera cursa d’IndyCar (i la seva quarta cursa en monoplaces des del 2021). Pel que fa a Canapino, que s’havia aturat entre els de 3 i 2 aturades, va intentar acabar la cursa amb només una aturada més però va acabar quedant-se sense benzina a l’última volta.

O’Ward i Palou, protagonistes (Paul Hurley)

Així doncs, Palou lidera amb 48 punts sobre Power, amb O’Ward i Dixon pràcticament empatats i Herta cinquè.
Aquest cap de setmana que ve el campionat se’n va a Iowa, en el que serà la primera cursa en oval amb híbrids. Es disputaran dues curses, una dissabte i l’altra diumenge. La del dia 13 serà a les 2 de la matinada hora catalana, mentre que la del dia 14 serà a les 6 de la tarda hora d’aquí, així que caldrà dormir poc 😉


Els semàfors

  • Chip Ganassi Racing: Excepte Palou, tots fora del top 10.
  • Juncos Hollinger Racing: Els dos amb problemes.
  • Josef Newgarden: Mala quali i penalitzacions.
  • David Malukas: Molt bona quali, però l’aturada li surt cara.
  • Alexander Rossi: Sense feina pel 2025 però consistent.
  • Christian Rasmussen: Millor debutant en quali i cursa.
  • Pato O’Ward: Victòria en pista i candidat al títol.
  • Andretti Global: Tot l’equip al top 10.
  • Toby Sowery: Gran debut amb un Coyne.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí