Crònica del Sonsio Grand Prix a Indianapolis

Pole, victòria i liderat

Àlex Palou ha fet com va fer l’any passat: guanyar la seva primera cursa de l’any al circuit ruter d’Indianapolis. El pilot català va fer un hat-trick (pole, victòria i volta ràpida) per encetar el mes de maig, mes on tothom s’oblida del campionat i pensa en el premi gros de les 500 milles d’Indianapolis.

Sortida amb tensió: Tot i no haver-hi banderes grogues a l’inici, hi va haver certa tensió en diversos punts. Al davant, Palou, amb els tous, va passar-se de frenada i Christian Lundgaard, amb durs, va aprofitar per prendre-li el liderat. Darrere d’ells hi havia un petit entrepà entre Rinus Veekay, Scott McLaughlin i Felix Rosenqvist, malgrat que tots podien seguir. Unes corbes més endavant, Colton Herta mirava de remuntar però es trobava colpejat pel seu company d’equip Marcus Ericsson a la corba 4, cosa que enviava a l’americà força enrere mentre s’indignava per la ràdio.
A la volta dos eren Santino Ferrucci i Romain Grosjean qui se les havien, amb el pilot d’AJ Foyt Racing enviant al francès de Juncos Hollinger a l’herba.
Les posicions es van establir amb Lundgaard liderant davant de Palou, Will Power, Scott Dixon, Josef Newgarden, Marcus Armstrong, Graham Rahal, Pato O’Ward, Alexander Rossi i Veekay tancant el top 10.

Veieu aquí un resum de la cursa

Cursa estratègica: Amb estabilitat arreu, l’estratègia a 3 aturades va ser la protagonista i com més enrere més aviat s’aturaven. Power va encetar les primeres aturades a la volta 17, seguit de Lundgaard i Palou a la volta 19. Palou va canviar de tous a durs, i Lundgaard i Power van passar de durs a tous. Els pilots van sortir en el mateix ordre que anaven, però Power va avançar a Palou pel segon lloc a la volta 20, aprofitant els seus pneumàtics ja calents.
Acabades les aturades, manava Lundgaard davant de Power, Palou, Dixon i Newgarden, però aquest últim va anar perdent posicions amb Armstrong, Rahal, O’Ward, Rossi, Linus Lundqvist i Pietro Fittipaldi, caient fins a l’onzè lloc i just davant d’un Herta combatiu i remuntant.

Els pilots capdavanters van fer les seves segones aturades entre les voltes 39 i 41, amb Power entrant primer i Lundgaard i Palou entrant una i dues voltes més tard. Power va seguir amb tous mentre Palou tornava als tous i Lundgaard als durs. Palou va fer una gran cicle d’aturada i va passar a liderar la cursa davant de Lundgaard, amb Power encara tercer, Dixon, Armstrong, Rossi, Rahal, Lundqvist, Herta i O’Ward caient al desè lloc, amb McLaughlin també remuntant com Herta i Newgarden caient al quinzè lloc.

Final sense sorpreses: La tercera aturada va canviar poc les coses. A la volta 62 Palou, Lundgaard i Power van posar tous, i Power va avançar a l’aturada a Lundgaard, aconseguint el segon lloc darrere del català de Ganassi. Darrere d’ells Dixon i Armstrong van mantenir posició però McLaughlin (6è) i Herta (8è) van remuntar alguna posició més.

A la volta 66 hi va haver l’única bandera groga per una virolla de Luca Ghiotto, conduint el cotxe 51 de Dale Coyne. Tothom ja havia fet la seva aturada i per tant el període de neutralització no va afectar a ningú. Des del reinici fins al final, Palou va obrir un liderat de 6 segons sobre Power i Lundgaard, amb Dixon quart, Armstrong cinquè, McLaughlin sisè, Herta que va avançar pel setè lloc a Rossi a la volta 68, amb Rahal novè i Rosenqvist tancant el top 10.

La primera cursa de maig deixa amb bones sensacions a homes com Palou i Power, mentre O’Ward o Newgarden entren a les pràctiques de les 500 milles amb males sensacions. En mig, tothom centrant-se ja en la cursa de final de mes, que per bé o per mal, gairebé és més important que el campionat…

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí