Newgarden i més Newgarden
Josef Newgarden ha començat l’any com si estiguéssim a un oval, però en una mostra de força, el de Tennessee va fer la pole, la volta ràpida i va dominar la cursa del circuit urbà de Sant Petersburg, Florida. Ell i el Team Penske han començat forts, i presenten candidatura al títol.
Veieu aquí un resum de la cursa
Poderós Newgarden: El de Nashville va deixar les coses clares ja a la qualificació, aconseguint la seva primera pole en any i mig per només 6 mil·lèsimes davant de Felix Rosenqvist, que s’ha trobat força a gust al monoplaça 60 de Meyer Shank Racing. Pato O’Ward va ser tercer. Sorprenentment, del Team Penske i Chip Ganassi Racing, només Newgarden va arribar al Fast 6. Colton Herta i Marcus Ericsson van fer bon paper per a Andretti Global, amb Romain Grosjean un cinquè notable a la seva primera aparició amb Juncos Hollinger.
La sortida va ser relativament neta. Des del novè lloc, Scott McLaughlin va forçar gairebé un 4 a fons a la primera corba, però se’n va sortir, pujant al sisè lloc, mentre Christian Lundgaard es veia forçat a aturar-se per una punxada degut a un toc d’Àlex Palou, que sortien respectivament catorzè i tretzè. Newgarden liderava davant Rosenqvist, amb Herta avançant a la sortida a O’Ward pel tercer lloc seguits d’Ericsson, McLaughlin, Rinus Veekay, Grosjean, Will Power i Marcus Armstrong, que com a primer Ganassi tancava el top 10.
La cursa va entrar en una fase d’estalvi de combustible i espera fins a la volta 25, en que Armstrong va passar-se de frenada a la corba 10 i va impactar de costat amb els pneumàtics, danyant la suspensió davantera i quedant immediatament fora de cursa, cosa que va provocar el primer període de bandera groga de la cursa. Tothom excepte Lundgaard va entrar als boxs, i per tant el danès va liderar el reinici. Les aturades havien barrejat una mica l’ordre. Teníem a Lundgaard davant però Rosenqvist i Herta havien avançat a Newgarden als boxs. Més enrere Power i Scott Dixon s’havien posat per davant de Veekay i Grosjean, amb Alexander Rossi i Palou encara fora del top 10.
Però Newgarden va trigar poquíssim en despatxar els dos pilots que tenia davant, i quan Lundgaard va entrar a la volta 35 aprofitant una nova bandera groga per avaria del cotxe de Sting Ray Robb, el de Penske va recuperar el liderat.
La segona aturada remena una mica l’ordre: En reiniciar-se la cursa Newgarden liderava, amb O’Ward segon, Rosenqvist tercer, McLaughlin quart i Herta que havia caigut fins al cinquè lloc. Ericsson era sisè però malauradament va ser el següent abandonament de la cursa al perdre potència i retirar-se al box a la volta 52, no provocant doncs cap bandera groga.
Així es va arribar a la segona i última aturada per a la majoria. Newgarden va marcar la volta ràpida just abans d’entrar i va mantenir el liderat. Gairebé tothom va aturar-se entre les voltes 64 i 66 excepte Palou i Linus Lundqvist, que van allargar la cosa fins la volta 67 mirant de guanyar posicions amb una aturada més curta. Però just després de l’aturada, Lundqvist va ser atacat a la corba 10 per Grosjean i el contacte del francès va enviar el suec de cul contra la barrera de pneumàtics, provocant una nova bandera groga. Grosjean va ser penalitzat amb una passada pel carril de boxes i més tard va abandonar per problemes amb el canvi a la volta 85.
Després del reinici, Newgarden mantenia el liderat davant d’O’Ward, però Herta perdia dues posicions en voltes consecutives amb McLaughlin i Power. Sisè era Rosenqvist però Palou el va avançar a la volta 75. Les voltes finals van ser força tranquil·les doncs tothom havia anat més o menys a la mateixa estratègia i per tant no hi havia ningú amb un gran avantatge de combustible o pneumàtics disponible.
Final sense incidents: Newgarden, havent liderat 92 voltes, va guanyar la cursa 8 segons per davant d’O’Ward, que va patir la pressió de McLaughlin i Power les voltes que restaven. Herta va ser el primer cotxe motoritzat per Honda al cinquè lloc just davant de Palou i Rosenqvist. Rossi, Dixon i Veekay van tancar el top 10 amb un Santino Ferrucci prometedor a l’onzena plaça. Callum Ilott va acabar al tretzè lloc substituint al lesionat David Malukas i el millor debutant fou Kyffin Simpson, catorzè.
En resum, una cursa poc moguda pel que acostuma a ser la IndyCar, però que ens deixa dos o tres titulars interessants: Newgarden, Penske i Chevrolet semblen haver començat amb bon peu, i amb una meitat final plena d’ovals, la cosa pinta bé per el bicampió estatunidenc si manté aquest estat de forma. També cal destacar el bon rendiment de Rosenqvist i Veekay, únics al top 10 sense ser de cap dels 4 equips grans.
Ara tenim un mes de pausa fins a la segona cursa del campionat, però recordeu que d’aquí 15 dies hi ha la cursa no puntuable a Thermal, on els pilots es jugaran la victòria per un milió de dòlars. Veurem si la cursa és interessant o bé serà un experiment que no es repetirà…
Els semàfors
- Dale Coyne Racing: Potser decidir pilots a una setmana no és bo…
- Chip Ganassi Racing: Cap dels 5 cotxes va estar a prop del podi.
- Rahal Letterman Lanigan Racing: La mala quali els ha costat car.
- Andretti Global: Tant coses bones com dolentes.
- Felix Rosenqvist: Molt més content a Meyer Shank
- Romain Grosjean: Bona cursa, però toc i avaria.
- Josef Newgarden: Molt segur en tots els aspectes.
- Chevrolet: Semblen haver millora en aquests traçats.
- Team Penske: 1-3-4 per començar l’any.
Veieu els resultats de la cursa aquí
I la classificació dels pilots aquí
