Crònica del Firestone Grand Prix of Monterey

L’any passat Laguna Seca va ser una cursa amb una sola bandera groga i amb Àlex Palou guanyant amb 30 segons d’avantatge sobre el segon. Però tot el contrari va passar en l’edició d’aquest any. 8 períodes de bandera groga van tenir un terç de la cursa rere el cotxe de seguretat i com sempre quan les coses estan esbojarrades, Scott Dixon va triomfar per davant de Scott McLaughlin i Palou.

El reasfaltat canvia les coses: El dijous hi va haver un dia extra de proves ja que el circuit es va reasfaltar aquest any. Els pilots van gaudir de l’adherència afegida que donava el nou asfalt, però també van comprovar que si es passaven un pèl del límit les sortides de pista eren garantides. Durant els lliures i la qualificació – que va liderar Felix Rosenqvist a la seva última aparició per McLaren – van seguir les virolles i els accidents.

Així doncs, els monoplaces van arribar només fins a la corba Andretti abans de xocar. Amb Rosenqvist davant, el segon classificat McLaughlin va ser tocat pel tercer, Christian Lundgaard. McLaughlin se’n va sortir amb una excursió per la grava, però l’efecte dòmino va provocar més col·lisions darrere d’ells. Un sandvitx entre Scott Dixon, Colton Herta i Rinus Veekay va acabar amb aquest últim fent una virolla i amb la direcció tocada; i més enrere un toc entre Marcus Armstrong i Graham Rahal va provocar que Rahal, Jüri Vips i Josef Newgarden xoquessin entre ells.
Rahal va plegar al moment, mentre que Vips, Newgarden i Veekay entraven al box per reparar els seus monoplaces.

Just tres voltes després de reiniciar, a la volta 8, el propi Newgarden se sortia a la corba 4 i xocava amb els pneumàtics, però seguia en cursa. Nova bandera groga, i s’anunciaven penalitzacions per a Lundgaard i Dixon pels tocs de la primera corba, una penalització amb la qual el neozelandès no hi estava gens d’acord.

Palou domina fins a la segona aturada: Al primer reinici, a la volta 8, Palou va atacar a Rosenqvist amb un avançament amb toc inclòs a l’última corba, i el català va començar a mostrar el seu domini. Durant aquest període llarg de bandera verda, que va durar fins a la volta 29, alguns pilots com Dixon i Armstrong van optar per aturar-se aviat i anar a tres aturades. Els pilots de davant com Palou, els tres Arrow McLaren, Will Power, Colton Herta i Agustín Canapino volien fer la cursa en només dues aturades.

Com dèiem, a la volta 29 hi va haver el tercer període de bandera groga. En plenes aturades, Marcus Ericsson va voler avançar al seu compatriota Rosenqvist i es van tocar, quedant Marcus calat a la primera corba i Rosenqvist amb una roda punxada a la grava de la corba 3. Molts ja s’havien aturat, Palou va entrar just abans que sortís la bandera groga però Herta i Alexander Rossi es van veure atrapats sense poder entrar i van haver de reiniciar la cursa al darrere del pilot per haver entrat d’emergència amb els boxs tancats. Ericsson també va reiniciar al darrere pel contacte amb Rosenqvist.

La cursa pràcticament ni es va reiniciar. A la volta 36, iniciant la 37, arribant a l’última corba, Power li va donar un cop a Benjamin Pedersen i a Callum Ilott, que van fer sengles virolles, amb Hélio Castroneves que també va tocar-se amb Pedersen. Nova bandera groga i en plena recta, quan va sortir la groga els pilots van començar a aixecar i McLaughlin va embestir sense voler a Santino Ferrucci, que va fer una salvada de les que es recorden, sortosament sense danys.
Novament, penalització per a Power i McLaughlin i en aquest cas doble: primer pel contacte i després per aturar-se al box després que direcció de cursa els hagués posicionat.

En aquesta bandera groga van quedar encara més clares les estratègies. Armstrong, Dixon, Rossi i Lundgaard entre d’altres van aturar-se a la volta 38 amb vistes a només fer-ho un cop més. Davant d’ells, Palou, O’Ward, Grosjean, Canapino, David Malukas, Devlin DeFrancesco, Ferrucci, Ryan Hunter-Reay, Tom Blomqvist i Sting Ray Robb haurien de fer dues aturades però a canvi no haurien d’estalviar benzina.

Dit i fet, Palou i O’Ward van començar a treure l’avantatge necessari sobre el grup liderat per Armstrong per tal de negar l’avantatge de fer una aturada menys. Els homes del top 10 van anar fent les seves segones aturades a partir de la volta 52, però de sobte a la volta 58 Malukas i DeFrancesco, ja havent-se aturat, van tocar-se a la corba 3, amb Malukas quedant-se a la grava. Aquest cop O’Ward la va encertar entrant just abans de la groga i Palou, Canapino i Ferrucci foren els que quedaren atrapats però sense necessitat d’aturar-se d’emergència.

Final caòtic: Amb l’aturada encertada d’O’Ward, el mexicà era líder per davant d’Armstrong, Dixon, Herta, Castroneves, Lundgaard i Rossi, mentre que Palou, Canapino i Ferrucci havien caigut fins el quinzè lloc, perdent posicions fins i tot amb els pilots de la seva mateixa estratègia. Però continuaven les col·lisions. Al reinici, a la volta 63, Ferrucci va tocar-se amb Blomqvist i també amb Palou. El català no va patir cap problema, però l’americà va trencar l’aleró davanter i el britànic d’origen suec va abandonar. El grup d’Armstrong i Dixon va aprofitar per fer la seva última aturada en aquesta bandera groga.

Nou intent de reinici i nova col·lisió, una altra vegada a l’última corba. A la volta 68, Armstrong va ser tocar per Pedersen, amb Ericsson quedant-se atrapat al morro del seu company. Després d’aquestes dues grogues direcció de cursa va penalitzar a DeFrancesco i Ferrucci per les seves col·lisions anteriors, i el reinici va veure com Grosjean avançava a O’Ward pel liderat, mentre darrere seu els companys d’equip Ilott i Canapino es tocaven, danyant l’aleró de l’argentí. Però novament vam tenir un accident. Herta (com també DeFrancesco) patia de problemes de canvi i Castroneves se’l va trobar entrant a la corba 3. Virolla del brasiler que va enviar a l’estatunidenc contra les tanques, i penalització per a Castroneves. En aquesta bandera groga, Grosjean i O’Ward van entrar, un perquè no tenia prou combustible per arribar i l’altre perquè no havia fet servir encara el pneumàtic tou durant la cursa.

Finalment la cursa va reiniciar-se sense més incidents, i amb tantes banderes grogues ja ningú havia de patir pel combustible. Dixon liderava davant de McLaughlin, Ilott, Palou, Canapino, Lundgaard, Power, Rossi, Armstrong i Hunter-Reay, amb O’Ward i Grosjean 13è i 14è respectivament.
El doblet neozelandès va mantenir-se al capdavant fins a final de cursa, amb Dixon sumant la seva cinquanta-sisena victòria. Palou va avançar a Ilott pel tercer lloc del podi i el britànic perdria més tard el quart lloc amb una sortida de pista en favor de Power. Sisè va ser Lundgaard davant de Rossi, Armstrong (que va assegurar-se el títol de rookie de l’any), O’Ward i Hunter-Reay completant el top 10. Canapino va intentar aguantar amb l’aleró trencat però va acabar caient al catorzè lloc, l’últim dels pilots a la volta del líder.
Com a mostra de la varietat d’estratègies, Palou va ser tercer amb dues aturades i Ilott cinquè amb sis!

Acaba així una nova temporada de la IndyCar. Una temporada plena de competitivitat i molt reeixida per als interessos catalans amb el segon títol de Palou. Farem alguns articles resum de la temporada i dels equips, per mantenir l’interès i donar-vos continguts durant la pre-temporada. Per a la temporada que ve hi ha força canvis de pilots i equips, i a més a més s’incorporarà el sistema híbrid a la competició, novetats que us anirem comentant!