Kirkwood es confirma; Palou sobreviu
Després de les dues primeres edicions, la majoria d’estrategues esperaven una cursa a Nashville plena de banderes grogues. Però una cursa relativament tranquil·la va trastocar els plans. Kyle Kirkwood va aconseguir la seva segona victòria per davant de l’home de la pole Scott McLaughlin, mentre que Àlex Palou augmenta el seu liderat amb un nou podi un pèl inesperat.
Veieu aquí un resum de la cursa
Quali moguda, inici tranquil: El dissabte, dia de la qualificació, es va veure afectat per la pluja. Scott McLaughlin va aconseguir la seva primera pole de la temporada per davant de Pato O’Ward, Colton Herta i Àlex Palou, amb David Malukas i Romain Grosjean completant el Fast Six. Destacable va ser l’actuació de Linus Lundqvist. El pilot suec, campió de la Indy NXT la temporada passada, va debutar en el lloc de l’encara convalescent Simon Pagenaud i va classificar-se onzè. Per primera vegada hi havia tres pilots suecs a la graella i Lundqvist va quedar davant de Felix Rosenqvist (catorzè) i Marcus Ericsson (vintè).
L’arrencada de motors va tenir un petit ensurt per a Will Power – l’australià no trobava els auriculars però sortosament va poder arrencar a temps.
La sortida va ser neta. McLaughlin va posar-se al capdavant i els pilots van mantenir les posicions. Malukas va avançar Palou pel quart lloc, però el català li va tornar l’avançament en poques voltes. Amb la poca informació que tenien els equips sobre el desgast de pneumàtics, més d’un pilot va sortir amb els tous i se’ls va treure de sobre aviat. A les 10 primeres voltes, van entrar els dos cotxes de Carpenter, els dos de Juncos, Graham Rahal, Hélio Castroneves, Marcus Ericsson i Alexander Rossi.
La primera groga estableix estratègies: Els pilots amb el pneumàtic tou començaven a patir i després de perdre alguna posició més, Malukas va entrar a la volta 11. En tornar al circuit, un foc a la caixa de canvis va desfer els suports de l’aleró del darrere del pilot de Dale Coyne, i amb l’aleró plegat Malukas va poder dur el cotxe cap a l’escapatòria de la corba 9, i va sortir el primer període de precaució de la cursa.
Semblava una groga ideal per als pilots que havien sortit amb el tou, però només Palou, Lundqvist, Jack Harvey i Agustín Canapino van aprofitar l’ocasió a la volta 14. Teòricament, i comptant amb algunes banderes grogues, aquests pilots ja només haurien de fer una aturada més per arribar a final de cursa.
Així doncs, es començaven a marcar les estratègies que tothom faria servir. Per una banda, els que ja s’havien aturat abans de la groga, com Ericsson o Veekay, farien dues aturades més però no haurien d’estalviar combustible. Els que s’havien aturat ara (Palou i companyia) podrien intentar fer només una aturada més amb una mica de sort, i els que encara no s’havien aturat (McLaughlin, O’Ward, Grosjean, Josef Newgarden, Kirkwood, etc) volien allargar la tirada encara unes 10-15 voltes més i anar més còmodes estratègicament amb una sola aturada més.
No hi han grogues fins al final: Entre les voltes 23 i 29 van aturar-se els pilots que encara no ho havien fet. Liderava McLaughlin però el neozelandès va ser avançat per Grosjean a les aturades, i els dos pilots foren avançats per Kirkwood, que passava a ser el líder dels d’aquesta estratègia. Palou havia assumit el liderat davant dels tres pilots, amb Lundqvist cinquè a la mateixa estratègia. Però veient la falta de banderes grogues, cada cop semblava més inversemblant que Palou, Lundqvist, Harvey i Canapino poguessin no aturar-se més. L’argentí fou el primer en aturar-se a la volta 38, i el van seguir Lundqvist a la 43, Harvey a la 44 i Palou a la 45.
Per tant la lluita per la victòria era entre Kirkwood, Grosjean i McLaughlin. McLaughlin va avançar Grosjean quan aquest va entrar un pèl passat a la corba 9 a la volta 49, i quan Kirkwood i McLaughlin van fer les seves aturades finals a les voltes 52 i 53, ja van sortir davant de Palou que estava estalviant combustible al màxim. Kirkwood va anar aguantant una distància d’un parell de segons sobre McLaughlin, mentre Palou perdia uns 15 segons darrere d’ells estalviant combustible davant de Newgarden, Dixon i Grosjean.
Els companys d’estratègia de Palou ja havien fet la tercera aturada i Palou era a punt de fer-la quan sortosament per al català, Lundqvist va xocar contra el mur a 10 voltes del final. De sobte hi havia una bandera groga i es podia estalviar combustible… i se’n va estalviar una mica més quan al reinici Rosenqvist, Canapino i Benjamin Pedersen van xocar a l’última corba. La direcció de cursa va treure bandera vermella per netejar la pista i que encara hi haguessin voltes per acabar la cursa.
La cursa es va reiniciar a falta de 3 voltes i Kirkwood va aguantar el tipus davant de McLaughlin, amb un Palou miraculós al tercer lloc just davant de Newgarden, Dixon, Grosjean i Ericsson. O’Ward, Christian Lundgaard i Power van completar el top 10.
Sense pausa, la IndyCar corre aquest dissabte que ve a Indianapolis a la cursa compartida amb la NASCAR, que hi corre diumenge. El títol sembla cada cop més a prop de Palou, donada la sort que està tenint aquest any i que com ell mateix va dir, no va tenir el 2022…
Els semàfors
- Colton Herta: Nova cursa on surt a davant i no acaba bé.
- Veekay i Rossi: Un toc que els surt car als dos.
- La sort de Meyer Shank: No hi ha res que els surti rodó aquest any.
- Linus Lundqvist: Debut destacat, mereix més oportunitats.
- Scott McLaughlin: No va poder atacar a Kirkwood en cap moment.
- Arrow McLaren: Poca cosa en aquesta cursa.
- Kyle Kirkwood: Cursa perfecta i aquest cop sense sortir de la pole.
- Andretti Autosport: L’equip sempre destaca als circuits urbans.
- Àlex Palou: Desesperant per als seus rivals.
Veieu els resultats de la cursa aquí
I la classificació dels pilots aquí
