Crònica de la Honda Indy 200 at Mid-Ohio

Aconseguir tres victòries consecutives no és tan estrany. Scott Dixon ho va fer el 2020, Simon Pagenaud el 2016, i fins i tot Will Power i Ryan Hunter-Reay ho van fer els dos a la temporada 2012. Però guanyar 4 curses de 5? Això, a la IndyCar ja costa més. L’últim pilot en fer-ho va ser Sébastien Bourdais a la Champ Car, l’any 2007. Cal fer aquesta introducció per posar en context el moment dolç que viu l’Àlex Palou i el seu equip. No és habitual veure algú liderant el campionat per més de 100 punts ni tampoc aquesta aparent facilitat a l’hora de col·leccionar victòries. Com a catalans, ens n’alegrem molt!

Una primera fila amb cognoms històrics: Després del moment espectacular de l’accident als lliures de Pagenaud, que finalment el va impedir córrer la cursa per precaució (el va substituir Conor Daly), els principals titulars de la qualificació van ser el monopoli del Fast Six per part dels motors Honda i la primera fila amb Colton Herta i Graham Rahal, els fills repetint la primera fila que els seus pares Bryan i Bobby van aconseguir a Long Beach el 1998. Per a Rahal era el millor resultat en 4 temporades.

La primera fila va mantenir les posicions a la sortida i també els pilots darrere seu, amb Kyle Kirkwood tercer, Palou quart, seguits de Christian Lundgaard, Scott Dixon, Scott McLaughlin, David Malukas i Will Power. Però a la primera volta vam tenir el primer i únic incident de bandera groga del dia. Lluitant per posició, els dos pilots suecs de la graella van xocar a l’inici de les enllaçades. Marcus Ericsson va voler anar a l’interior de Felix Rosenqvist, però Ericsson va subvirar i va saltar per sobre del monoplaça número 6. Rosenqvist podria continuar tot i que es passaria la cursa amb volta perduda, mentre que Ericsson passaria moltes voltes al box i acabaria abandonant.

Reinici i primeres aturades: A davant, tothom sortia amb pneumàtics tous excepte Palou. Després d’un avançament sobre Kirkwood on el pilot americà va acabar fent una ràpida virolla, els pneumàtics durs de Palou van començar a guanyar terreny als tous de Herta i Rahal. Però malgrat arribar al seu darrere, no els ha avançat, optant per estalviar combustible. Les aturades han tingut lloc entre les voltes 20 i 30. A davant, Herta ha parat a la 27, Rahal i McLaughlin a la 28, Palou i Lundgaard a la 29 i Dixon i Power a la 30.

Comptat i debatut, parar més tard sortia més a compte, doncs Palou ha sortit líder seguit de Herta, Dixon, O’Ward (que anava a tres aturades) Power, Lundgaard, Rahal i McLaughlin. O’Ward s’ha aturat a la volta 43 i ha tornat a la catorzena posició, cosa que ja representava un guany d’11 llocs respecte a la sortida.

Mentre O’Ward s’aturava, a davant Palou perdia temps rere un Benjamin Pedersen que no volia ser doblat. Com sabeu, a la IndyCar els pilots no han de cedir el pas al líder si encara no han perdut la volta. Però Pedersen ho ha fet especialment difícil, fent baixar l’avantatge de Palou de 7 segons a menys de 3, tot i que un cop avançat el català ha tornat a obrir la distància. Pedersen continuaria posant-ho difícil a la resta de pilots i al final de la cursa McLaughlin ha tingut algunes paraules amb ell.

Palou, sens dubte: Les segones aturades, entre les voltes 50 i 56, han anat sense problemes excepte pels homes de la primera fila. Colton Herta ha tingut un problema amb el limitador i ha hagut de pagar una penalització per excés de velocitat, mentre que Graham Rahal ha tingut una parada llarga per un problema en una de les pistoles. A davant, Palou seguia ferm, amb O’Ward segon fins que ha fet la seva tercera aturada.

La cosa ha quedat força estable fins a final de cursa, amb Palou guanyador davant de Dixon i Power, Lundgaard quart, McLaughlin cinquè, Malukas sisè amb Rahal davant d’O’Ward, Marcus Armstrong i Alexander Rossi completant el top 10. Un decebut Herta acabava onzè davant de Josef Newgarden, Romain Grosjean, Devlin DeFrancesco, Rinus Veekay i Callum Ilott: un grupet que ha viscut unes últimes voltes mogudes degut a la chicane que formava Pedersen a la pista. Però sortosament no hi ha hagut més incidents…

La IndyCar torna el 16 de juliol amb la visita anual a Canadà, al circuit urbà de Toronto.