Coneixent la IndyCar: Els sistemes de puntuació
Quin és el sistema actual de puntuació?
Avui en dia la IndyCar dona punts fins a 33 pilots, seguint el següent ordre:
1r a 10è: 50-40-35-32-30-28-26-24-22-20
11è a 24è: 19-18-17-16-15-14-13-12-11-10-9-8-7-6
25è a 33è: 5-5-5-5-5-5-5-5-5
Hi ha punts extra: 1 per la pole, 1 per liderar una volta i 2 per ser el pilot que lidera més voltes.
Totes les curses puntuen igual a excepció de la cursa de les 500 milles d’Indianapolis, que puntuen doble:
1r a 10è: 100-80-70-64-60-56-52-48-44-40
11è a 24è: 38-36-34-32-30-28-26-24-22-20-18-16-14-12
25è a 33è: 10-10-10-10-10-10-10-10-10
No qualificats: 5-5-5-5…
A més, la qualificació de les 500 milles també puntua i es donen punts a 12 pilots:
1r a 12è: 12-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1
A les 500 milles no hi ha punt extra per la pole, però si 1 per liderar una volta i 2 per ser el pilot que lidera més voltes.
Però no sempre s’havia puntuat així…
Malgrat que l’American Automobile Association (AAA) ja va organitzar curses des del 1902, el primer sistema de puntuació no va aparèixer fins al 1905. Va ser ben bàsic: 4 punts per al guanyador, 2 per al segon i 1 per al tercer.
Les curses sota els auspicis de l’AAA van continuar però els següents campionats puntuables els trobem als anys 1916 i 1920. Veureu que en algunes llistes de campions IndyCar hi ha campions des de 1902 fins al 1919. Aquests campionats dels anys 1902 a 1904, 1906 a 1915 i 1917 a 1919 no són oficials, ja que en el moment en que es van disputar no es van atorgar punts, sinó que es van puntuar retroactivament al 1927 i revisar novament al 1951.
1916-1982: punts segons la distància
Al contrari dels campionats amb base europea, a Estats Units es va instaurar una puntuació segons les milles que tingués la cursa. El primer exemple va ser el sistema de 1916:
100 milles: 500-260-140-80-50-30-15-10
150 milles: 600-320-170-90-55-35-20-15
200 milles: 700-360-190-100-60-40-25-20-10
250 milles: 800-420-220-120-70-45-30-25-15-10
300 milles: 900-470-240-130-80-50-40-30-25-20
350 o més: 1000-520-270-140-90-60-50-40-30-25
Els pilots havien de completar la distància, i podien compartir cotxe i punts segons el percentatge de cursa que fessin. Però un pilot que comencés la cursa en un cotxe i l’acabés en un altre no sumava els punts del segon cotxe.
Els punts de 1920 a 1929 van ser els que després es van aplicar retroactivament, amb les mateixes normes de 1916 amb l’excepció de 1920, on els pilots podien sumar punts pujant a un segon cotxe. Foren els següents:
40 milles: 80-45-25-15-10
50 milles: 100-55-30-20-10-5
60 milles: 120-65-35-25-15
80 milles: 160-80-45-30-20
100 milles: 200-110-60-35-20-15-10-5
150 milles: 300-160-90-50-30-20-15-10
200 milles: 400-210-110-60-40-25-15-10
250 milles: 500-260-140-80-50-35-25-15-10-5
300 milles: 600-420-220-120-70-45-35-25-15-10
400 milles: 800-420-220-120-70-45-35-25-15-10
500 milles: 1000-520-270-140-90-60-50-40-35-30
El primer canvi notable el veiem al 1930. Fins llavors el nombre de pilots que puntuaven era variable segons la distància. El sistema de 1930 a 1936 donava punts als 10 primers en totes les curses, les diferències entre posicions eren proporcionals amb la distància i la resta de normes seguien igual:
25 milles: 30-22,5-20-17,5-15-12,5-10-7,5-5-2
100 milles: 120-90-80-70-60-50-40-30-20-10
150 milles: 180-135-120-105-90-75-60-45-30-15
200 milles: 240-180-160-140-120-100-80-60-40-20
300 milles: 360-270-240-210-180-150-120-90-60-30
500 milles: 600-450-400-350-300-250-200-150-100-50
Els punts es van estendre als 12 primers classificats l’any 1937, un fet que tret d’alguna interrupció, va arribar fins l’any 2003 amb la CART. El següent sistema només va durar fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial, l’any 1941. Les normes seguien igual però es va introduir el mínim de completar el 50% de la cursa per puntuar:
100 milles: 200-165-135-110-90-75-65-55-45-35-25-15
300 milles: 600-495-405-330-270-225-195-165-135-105-75-45
500 milles: 1000-825-675-550-450-375-325-275-225-175-125-75
El 1946 es va instaurar un dels sistemes que va durar més anys, fins al 1977, i va sobreviure al canvi de l’AAA cap a l’United States Auto Club (USAC). I també va canviar el fet de que els pilots podien sumar punts si pujaven a un segon cotxe, cosa sempre prohibida excepte el 1920:
50 milles: 100-80-70-60-50-40-30-25-20-15-10-5
100 milles: 200-160-140-120-100-80-60-50-40-30-20-10
150 milles: 300-240-210-180-150-120-90-75-60-45-30-15
200 milles: 400-320-280-240-200-160-120-100-80-60-40-20
250 milles: 500-400-350-300-250-200-150-125-100-75-50-25
300 milles: 600-480-420-360-300-240-180-150-120-90-60-30
400 milles: 800-640-560-480-400-320-240-200-160-120-80-40
500 milles: 1000-800-700-600-500-400-300-250-200-150-100-50
Aquest sistema es va modificar entre els anys 1978 i 1980. Les 12 primeres posicions van continuar igual, però l’USAC va estendre la puntuació per a tots els participants, segons una escala descendent. Per exemple, a les curses de 100 milles els pilots entre el 13è i el 16è rebien 5 punts, entre el 17è i el 20è 4 punts, entre el 21è i 24è 3, entre el 25è i 28è 2 i a partir del 29è 1 punt. Seguint aquesta lògica, les curses de 150 milles puntuaven 8-6-5-3-2 en aquestes posicions, les de 200 milles 10-8-6-4-2, les de 250 milles 12-10-8-5-3, les de 300 milles 15-12-9-6-3, les de 400 milles 20-16-12-8-4 i les de 500 milles 25-20-16-10-5.
Aquest sistema també el va fer servir la Championship Auto Racing Teams (CART) als seus dos primers campionats. Però al 1981 la CART va dividir per 10 la puntuació del sistema USAC, el va limitar als 20 primers i va donar per primera vegada punts extra.
100 milles: 20-16-14-12-10-8-6-5-4-3-2-1-1-1-1-1-1-1-1-1 + 1 pole i 1 més voltes liderades
200 milles: 40-32-28-24-20-16-12-10-8-6-4-2-2-2-2-2-2-2-2-2 + 2 pole i 2 més voltes liderades
300 milles: 60-48-42-36-30-24-18-15-12-9-6-3-3-3-3-3-3-3-3-3 + 3 pole i 3 més voltes liderades
400 milles: 80-64-56-48-40-32-24-20-16-12-8-4-4-4-4-4-4-4-4-4 + 4 pole i 4 més voltes liderades
500 milles: 100-80-70-60-50-40-30-25-20-15-10-5-5-5-5-5-5-5-5-5 + 5 pole i 5 més voltes liderades
La CART va fer un petit canvi per al 1982, comptant les curses de 400 i 500 milles també amb la puntuació de les de 300.
1983-2007: la CART instaura els punts iguals a cada cursa
Finalment, el 1983 la CART decideix abandonar la puntuació per distància, i retorna a puntuar els 12 primers només. Aquest sistema va estar en vigor fins al 2003, i l’únic canvi va ser el donar un punt extra més en els anys on hi havia dos grups de qualificació:
1983-2003: 20-16-14-12-10-8-6-5-4-3-2-1
Punts extra: 1 per la pole i 1 per més voltes liderades. 1 per al líder del segon grup de qualificació (només 2002 i 2003).
Amb la bancarrota de la CART i la creació de la Champ Car World Series (CCWS), es va ampliar el sistema de puntuació a 20 pilots i també es van donar més punts extra:
2004-2007: 31-27-25-23-21-19-17-15-13-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1
Punts extra: 1 per la pole, 1 per al líder del segon grup de qualificació, 1 per la volta ràpida i 1 per més posicions guanyades a la cursa. 1 per liderar almenys una volta (només 2004 a 2006).
1996-avui dia: es forma el sistema actual
Amb la formació de la Indy Racing League (IRL) el 1996 com a escissió de la CART, l’USAC, que tots els anys de la CART havia dirigit l’organització de les 500 milles d’Indianapolis, passa a organitzar totes les curses IRL. Tanmateix, la IRL no manté els punts per distància de l’USAC, sinó que crea el seu propi sistema de puntuació per a 33 pilots (ampliables a 35 en el cas de les 500 milles de 1997). Només hi havia un punt de distància entre posicions excepte entre primer i segon:
1996-1996/97: 35-33-32-31-30-29-28-27-26-25-24-23-22-21-20-19-18-17-16-15-14-13-12-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1-1
Punts extra: 2 per la pole i 1 per més voltes liderades, només el 1996/97.
La IRL va partir peres amb l’USAC a mitjan 1997, i potser per marcar el canvi, va introduir un nou sistema de puntuació, la base del qual segueix sent vigent ara. A partir de la temporada 1998, es van seguir donant punts als 33 primers però amb més distància entre les primeres posicions:
1r a 10è: 50-40-35-32-30-28-26-24-22-20
11è a 20è: 19-18-17-16-15-14-13-12-11-10
21è a 33è: 9-8-7-6-5-4-3-2-1-1-1-1-1
Aquest sistema va estar vigent fins al 2003. Els punts extra eren 2 per més voltes liderades, i entre 1998 i 2000, 3, 2 i 1 punts per als tres primers de la qualificació.
El següent canvi va arribar al 2004. Del 18è al 24è van passar a rebre 12 punts, i del 25è al 33è 10 punts. Es va donar 3 punts per més voltes liderades entre 2004 i 2008 i 2 punts entre 2009 i 2012; la pole va tornar a valer 1 punt entre 2009 i 2012.
2010-avui dia: punts a qualificació i punts dobles
A partir de 2010, a part del sistema normal de puntuació, es va començar a atorgar punts a la qualificació de les 500 milles d’Indianapolis. En algunes ocasions es donaven punts a tothom, però en altres no. Cal destacar que el 2015 no es van donar punts pels canvis aerodinàmics d’última hora:
2010-2013: 15-13-12-11-10-9-8-7-6. Del 10è al 24è 4 punts i del 25è al 33è 3 punts.
2014 1a quali: 33-32-31-30-29-28-27-26-25-24-23-22-21-20-19-18-17-16-15-14-13-12-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1
2014 Fast Nine: 9-8-7-6-5-4-3-2-1
2016-2017: 42-40-38-36-34-32-30-28-26-24-23-22-21-20-19-18-17-16-15-14-13-12-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1
2018-2021: 9-8-7-6-5-4-3-2-1
El 2011 i el 2013 hi van haver dues curses “diferents”. Texas al 2011 es va dividir en dues curses, dissabte i diumenge, mentre que la quali d’Iowa del 2013 va ser una cursa, amb les següents puntuacions:
2011 Texas 1 i 2: 25-20-18-16-15-14-13-12-11-10-9-9-8-8-7-7-6-6-6-6-6-6-6-6. A partir del 25è 5 punts i els DNS 3 punts.
2013 Iowa quali: 9-8-7-6-5-4-3-3-2-2-1-1
Per acabar, les curses amb puntuació doble. El 2014 es va voler reviure la idea dels anys 70 de la Triple Corona amb 3 curses de 500 milles (Indianapolis, Pocono i Fontana), i aquestes curses van puntuar doble. A partir de 2015, només les 500 milles d’Indianapolis han quedat com la cursa que puntua doble (encara que hi hagi alguna altra cursa de 500 milles). I entre 2015 i 2019 la cursa final, fos on fos i tingués la durada que tingués, també puntuava doble. En tots els casos es va disputar a Sonoma, excepte el 2019 que va ser a Laguna Seca.
