El top 10 dels editors de IndyCar en Català
10. David Malukas (US, Coyne Dallara-Honda)
El pilot americà d’origen lituà va aconseguir només un podi. Però sent debutant i tenint com a company a Takuma Sato, Malukas va dominar força durant tota la temporada al japonès, i va guanyar-se el respecte dels veterans del campionat pel seu desenvolupament a la pista.
De moment Malukas es queda a l’equip de Dale Coyne, però no ens estranyaria gens que algun equip punter el vulgui pescar de cara al 2024…
9. Alexander Rossi (US, Andretti Dallara-Honda)
Cap dels pilots de l’equip Andretti Autosport va ser prou consistent, però si algú s’hi va acostar, va ser Rossi. Tot i acabar empatat a punts amb el seu company Colton Herta, ens ha semblat que Rossi va ser més consistent dins de la inconsistència de l’equip, aconseguint una victòria després de 3 anys i acabant amb bon sabor de boca l’estada a l’equip. Veurem si el canvi d’aires cap a Arrow McLaren SP ens farà veure la millor versió del pilot californià.
8. Christian Lundgaard (DK, Rahal Dallara-Honda)
Triant el camí americà, Lundgaard la va encertar. Després d’una cursa al 2021 on es va classificar ben amunt, l’equip Rahal Letterman Lanigan el va contractar i va fer bé. Tot i que Graham Rahal va quedar millor a la classificació, Lundgaard va aconseguir l’únic podi dels tres cotxes, i va acabar la temporada com el més fort dels pilots de l’equip.
Si l’any que ve l’equip és més competitiu, podríem veure a Lundgaard guanyant alguna cursa.
7. Marcus Ericsson (S, Ganassi Dallara-Honda)
El pilot suec va viure una temporada marcada per la seva victòria a les 500 milles d’Indianapolis. L’èxit al Brickyard el va catapultar al liderat del campionat i va tenir possibilitats fins a l’última cursa, però la segona meitat de l’any no va ser tan consistent com la primera, essent massa vegades el tercer millor cotxe de l’equip.
Podrà Ericsson convertir-se en un candidat habitual, o bé aquesta quedarà com la seva millor temporada?
6. Scott Dixon (NZ, Ganassi Dallara-Honda)
Així com a Ericsson les 500 milles li van marcar la temporada positivament, a Dixon el van marcar negativament. En una cursa que havia dominat, una errada al passar-se de velocitat als boxs el va deixar vint-i-unè en comptes de guanyar, una pèrdua de més de 80 punts en una sola cursa.
Dixon va acabar la resta de curses entre els 12 primers amb dues victòries i dos tercers – sense l’errada d’Indianapolis hagués pogut sumar un nou campionat de manera “silenciosa”…
5. Pato O’Ward (MX, Arrow McLaren SP Dallara-Chevrolet)
Amb dues victòries i dos segons llocs, el pilot mexicà hauria d’haver estat més a prop de lluitar pel títol. La primera meitat del campionat va ser força bona, però 3 abandonaments per avaria a Road America, Mid-Ohio i Nashville van condemnar O’Ward al setè lloc del campionat.
Arrow McLaren SP haurà de mirar de reduir aquestes avaries si no vol que O’Ward busqui un altre volant més competitiu…
4. Àlex Palou (E, Ganassi Dallara-Honda)
Amb l’any que ha tingut, és increïble que Palou estigués en lluita pel títol fins la penúltima cursa. Els problemes contractuals inevitablement van enrarir l’ambient, però el català va ser el pilot de Ganassi amb més podis, i hauria pogut guanyar a Indianapolis o també a Mid-Ohio. L’únic error greu va ser al GP Indy sota la pluja, però Palou va acabar l’any amb una victòria molt dominant a Laguna Seca, com mostrant que, un cop es van posar d’acord, l’equip i ell poden ser els millors de tots.
3. Scott McLaughlin (NZ, Penske Dallara-Chevrolet)
Scott McLaughlin va estar a punt de repetir el que Palou va fer el 2021. Després d’un any d’aprenentatge, McLaughlin va accelerar amb 3 pole positions i 3 victòries, però com en el cas de Dixon, un mal resultat a les 500 milles el va deixar força tocat de punts. Tot i així, el neozelandès ha demostrat que pot tenir una bona segona carrera a Estats Units. És el més jove dels tres pilots de Penske i ja sap com guanyar curses i títols.
2. Josef Newgarden (US, Penske Dallara-Chevrolet)
El pilot de Tennessee va ser clarament el dominador en victòries, aconseguint-ne cinc, que van ser dues més que qualsevol altre pilot aquest any. Però tal com deia ell, era o afartar-se o passar gana. Fora de les victòries, va acabar 5 vegades fora dels 10 primers; la més dolorosa, l’avaria i accident a Iowa quan era líder.
Amb una mica més de consistència hauria sigut campió, però va haver de rendir-se davant del seu company d’equip.
1. Will Power (AU, Penske Dallara-Chevrolet)
Will Power era un home nou aquesta temporada. Més Dixon que mai, l’australià va sumar una calma i tranquil·litat a la seva velocitat innata. Power va fer més poles que ningú i va batre el rècord que ostentava Mario Andretti, però la seva consistència va fer que només necessités una victòria per derrotar als Ganassi i als seus companys d’equip.
Amb aquesta millora a una edat en que alguns es retiren, Power pot ser un candidat molt seriós per a les properes temporades.
