Palou, també els dilluns
Àlex Palou va aconseguir la seva cinquena victòria de la temporada IndyCar a l’oval de Nashville després d’un cap de setmana més llarg en el que la pluja va desplaçar la cursa a dilluns. El pilot de Chip Ganassi Racing amplia el seu avantatge a més de 80 punts al capdavant de la classificació i s’emporta una guitarra com a trofeu.
Vegeu un resum de la cursa aquí, els resultats aquí i la classificació aquí.
El que havia de ser un dels caps de setmana més importants per a la IndyCar aquesta temporada va acabar sent un petit fracàs, si més no en termes d’audiència. La cursa s’havia programat per diumenge quan la final del Mundial de futbol acabés, ja que la FOX emetia els dos esdeveniments als Estats Units i volia aprofitar els espectadors que seguissin al canal després del partit.
Però per començar, el partit va arribar a la pròrroga i va endarrerir l’inici de la cursa. Quan Espanya ja tenia la copa a les mans i va començar la retransmissió, tant els llampecs com la pluja van impedir la celebració de la carrera. El Nashville Superspeedway té il·luminació nocturna, però ja eren més de les 8 de la nit. Es va passar la cursa a dilluns, i es va reduir la distància de 300 a 225 voltes a causa de la previsió de temperatures altes.
El principal protagonista de dissabte va ser David Malukas. El pilot de Penske va patir un fort impacte als lliures, va anar a l’hospital i no va poder qualificar, però va tornar per liderar la darrera sessió. Mentre ell no hi era, Kyle Kirkwood (Andretti) va dominar els lliures i va marcar la pole position per davant dels altres dos Penske, Josef Newgarden i Scott McLaughlin, amb el líder Àlex Palou en quarta posició. Per la seva banda, Graham Rahal (RLL) i Marcus Armstrong (Meyer Shank) van tenir tocs a la darrera sessió; Rahal especialment convençut que alguna cosa ja anava malament al cotxe abans de l’impacte.
3 o 4 parades?
La sortida es va fer sense incidents. Kirkwood va mantenir el liderat des del primer lloc. McLaughlin es va posar segon breument però Newgarden i Palou el van desplaçar a la quarta posició. Els dos ECR d’Alexander Rossi i Christian Rasmussen completaven els sis primers, mentre que els dos RLL de Mick Schumacher i Louis Foster anaven endavant, tot al contrari que el seu company Rahal.
Amb la reducció de voltes en cursa hi havia la possibilitat d’intentar fer la cursa en 3 parades en lloc de 4 segons com caiguessin les banderes grogues, i la primera reducció de velocitat va tenir lloc a la volta 19, quan Caio Collet (Foyt) va xocar contra el mur al revolt 4. Tothom va entrar a boxes excepte tres pilots: Foster, Malukas i Christian Lundgaard (McLaren) que van passar del 14è, 22è i 23è lloc a ocupar les tres primeres posicions.
Era aquesta una carrera amb pneumàtics tous i durs. S’havien d’usar mínim dos jocs de tous i la majoria dels que van parar van posar tous, mentre Foster i Malukas continuaven amb els seus durs i Lundgaard amb tous. Semblava que els pilots amb pneumàtics nous es menjarien el trio que no havia parat, i així va passar amb Foster i Lundgaard, que van caure ràpidament al pilot i van perdre tota oportunitat d’aconseguir un bon resultat. Però no així Malukas.
El pilot nord-americà d’origen lituà va agafar el lideratge i de fet es va distanciar dels seus rivals fins que va arribar al final del pilot per començar a doblegar. S’estava veient que tenir aire net al davant podia ser més important que tenir pneumàtics nous, i Malukas va arribar a tenir 3 segons d’avantatge sobre McLaughlin, Kirkwood, Palou, Newgarden, Rasmussen i Rinus Veekay (Juncos).
Malukas va parar a la volta 61 i va quedar amb volta perduda, però sabent que els seus rivals farien una parada més. McLaughlin i companyia van fer la seva segona parada entre les voltes 82 i 88, i Malukas va reprendre el liderat. Darrere d’ells Veekay havia fet undercut a Palou i Newgarden, i Rasmussen cauria del top 10 després d’un toc amb el mur a la volta 115 que el va tenir diverses voltes al garatge per fer reparacions.
Banderes grogues i quan cauen
El següent incident va canviar la complexió de la cursa. Apropant-nos a la tercera parada (i amb Malukas ja havent fet la seva segona a la volta 119), Rossi i Scott Dixon (Ganassi) van xocar. El neozelandès (que va poder seguir) va colpejar el nord-americà (que va abandonar) quan volia entrar a boxes encara que per les imatges semblava que Rossi gairebé es passava l’entrada. Sigui com sigui, la groga va agafar tothom sense haver parat excepte Palou, que va poder fer la seva parada per haver entrat 3 dècimes de segon abans que sortís el “caution”.
Tothom va parar a la groga i Palou es va situar líder amb McLaughlin, Kirkwood, Veekay, Ferrucci, Newgarden, Marcus Ericsson (Andretti), Nolan Siegel (McLaren), Schumacher i Felix Rosenqvist (Meyer Shank) completant el top 10. Malukas era tretzé però aviat tant ell com Newgarden recuperarien tres i dues posicions respectivament.
La mala sort que Malukas va tenir en aquesta groga se li va recompensar a la següent. Dennis Hauger (Coyne) va xocar al revolt 3 a la volta 181. McLaughlin, Kirkwood, Veekay i Ferrucci havien parat abans perdent volta amb el líder, de manera que Palou, Newgarden, Rosenqvist, Malukas, Pato O’Ward (McLaren), Ericsson, Siegel i Sting Ray Robb (Juncos) van poder parar sense perdre posició.
Durs contra tous
Mentre Palou acabaria la carrera amb durs, la majoria del top 10 optava pels tous, conscients que començar bé el reinici podia ser oportunitat d’aconseguir posicions que serien més difícils d’arrabassar a mesura que els pneumàtics es gastaven. Però Palou confiava en la durabilitat de les rodes i de fet el pilot de Sant Antoni de Vilamajor va aconseguir la seva millor volta quan en faltaven 7 per acabar la cursa.
Newgarden va reiniciar segon i malgrat que ho va intentar per tots els mitjans possibles, no va poder ni tan sols posar-se al costat de Palou, que va aconseguir la 24a victòria de la seva carrera i 150a de l’equip Ganassi. Malukas va completar el podi després d’una carrera en què va avançar 22 posicions parant una vegada menys que la resta, amb McLaughlin remuntant des del dotzè lloc al reinici i completant un triplet de l’equip Penske a les posicions segona, tercera i quarta.
Van completar el top 10 Rosenqvist, Ericsson, O’Ward, Schumacher, Simpson i un decebut Kirkwood, que va veure com una cursa que va començar a la pole la va acabar cedint 31 punts a Palou. Menció a part mereix Mick Schumacher. El seu vuitè lloc és clarament el millor resultat d’una temporada que no ha estat fàcil ni per a ell ni per a l’equip. Curiosament, Schumacher s’ha adaptat ràpid als ovals i és allà on té els millors resultats en quali i carrera.
Palou porta ara 81 i 83 punts a Malukas i Kirkwood, amb la resta de pilots ja a més de 100 punts. La propera cursa serà el 9 d’agost a Portland a les 22 hores i aleshores començarà un final de campionat frenètic, amb 6 curses en 5 caps de setmana consecutius: Portland, Markham, Washington, les dues de Milwaukee i l’última a Laguna Seca el 6 de setembre. Podrà algú aturar el cinquè campionat de Palou? I qui ocuparà els seients vacants?
Comments