Newgarden és el rei de Gateway
Josef Newgarden (Penske) va aconseguir la seva segona victòria de la temporada IndyCar a l’oval de Gateway. El pilot de Tennessee va aconseguir el seu sisè triomf al traçat després de resistir els atacs de Marcus Ericsson (Andretti) i Christian Rasmussen (ECR), dues aturades per la pluja i fins i tot el seu propi estat físic.
Vegeu un resum de la cursa aquí, els resultats aquí i la classificació aquí.
La carrera al World Wide Technology Raceway sempre té focs artificials. Abans de la cursa són de la manera foc, fum i explosions, però el traçat situat a Gateway, Illinois sol oferir bones carreres i la d’aquesta matinada per a nosaltres no va ser una excepció. Tot i això, el guanyador ha estat “el de sempre”. Newgarden ha guanyat 15 de les seves 34 victòries a ovals de milla i mitja o inferior i és, sens dubte, el favorit quan girem a esquerres.
Pel que fa als interessos dels aficionats d’Àlex Palou, el pilot de Chip Ganassi Racing va sumar el segon pitjor resultat amb un dissetè lloc. Però dissabte Palou va deixar tots anorreats sumant la seva quarta pole consecutiva ficant-los una milla (o tres dècimes de segon) de mitjana a la resta del gran grup. En comparació, els 8 següents pilots estaven a la mateixa distància que la que Palou va treure a David Malukas, segon classificat.
Inici més aviat tranquil
No hi va haver cap incident en la qualificació i fins i tot Rinus Veekay (Juncos), que va xocar als lliures, va poder prendre part i qualificar tretzè. El segon del campionat Kyle Kirkwood (Andretti) i el guanyador de la Indy 500 Felix Rosenqvist (Meyer Shank) van ocupar la segona fila, amb Scott McLaughlin (Penske), Marcus Armstrong (Meier Shank), Scott Dixon (Ganassi), Newgarden, Pato O’Ward (McLaren) i Alexander Rossi (ECR) completant el top 10.
Sota l’amenaça d’alguns xàfecs, es va donar la sortida uns 20 minuts abans del previst i Palou va liderar amb mà ferma sense incidents. Però el focus ràpidament va passar a un quartet de pilots que es començava a moure cap endavant. Newgarden va guanyar 3 posicions a la sortida i en 30 voltes ja estava en tercer lloc. Just darrere seu estava Ericsson, que partint del 12è lloc va guanyar 8 places per seguir l’estela del Penske. Més enrere, Will Power (Andretti) i Caio Collet (Foyt) eren 15è i 16è després d’haver guanyat unes cinc posicions.
Un dipòsit de combustible durava unes 50-55 voltes. Com és habitual als ovals, alguns pilots prefereixen avançar la parada i anar molt més ràpid que els que volen allargar el dipòsit, encara a risc de perdre tornada. Així doncs, les parades van començar a la volta 47 ia la 52 havia entrat tothom excepte Dixon i Collet. El brasiler va entrar a la 54 i just llavors va sortir la primera bandera groga.
Nolan Siegel (McLaren) estava sent doblegat per Palou però hi va haver un malentès i la roda davantera de Siegel va tocar la del darrere de Palou, trencant la direcció del nord-americà i enviant-lo al mur. Els comissaris no van apreciar res sancionable i Dixon va poder entrar a boxes just abans que sortís el cotxe de seguretat, i va poder fer un salt a la classificació.
Cauen gotes i els equips arrisquen
El reinici va tenir lloc a la volta 63. Ericsson i Newgarden havien avançat Palou a les parades. Dixon era quart per davant de Malukas, Kirkwood, Collet, Veekay i Rasmussen, però tots cinc van avançar el pilot de Ganassi en les següents 30 voltes, amb McLaughlin i la seva deliciosa decoració retro completant el top 10.
Al davant, Ericsson governava amb mà de ferro. Newgarden només es podia acostar quan era hora de doblegar pilots, però el pilot suec va mantenir el liderat fins a la segona parada, que va tenir lloc a la volta 108, dues voltes més tard que el rival. Novament Collet i Dixon aguantaven més que ningú ia ells se’ls van unir Graham Rahal (RLL) i Power, que havien emplenat el dipòsit al final de la groga anterior.
Una altra vegada Collet va entrar en el moment de la groga, que va provocar Rahal en fer una virolla i xocar contra el mur amb els pneumàtics vells. Era la volta 114 i Dixon, sense haver parat, tenia tothom plegat excepte Power, Ericsson i Newgarden. Dixon i Power van fer la seva segona parada en caution a la volta 120 i Newgarden va decidir també aprofitar, ja que no perdria posició en haver de desdoblar-se la resta del pilot.
L’ordre del top 10 per al reinici hauria estat Ericsson, Collet, Dixon, Newgarden, Power, Rasmussen, Palou, Kirkwood, Veekay i Malukas, però la bandera groga es va mantenir ja que van començar a caure gotes al traçat. Direcció de carrera va decidir treure la bandera vermella a la volta 137 per no gastar més voltes, ja que la previsió semblava indicar que seria una pluja breu i poc intensa.
Estalviar o anar a fons?
La bandera vermella va desaparèixer al cap de 38 minuts i així que es van obrir els boxs, Palou, Dixon, McLaughlin, O’Ward, Malukas i Rosenqvist van decidir apostar. Entrant a la volta 140, els quedarien 120 voltes per completar. Estalviant i amb alguna bandera groga, podrien tenir l’opció de completar la cursa amb només una parada més, mentre que la resta de pilots n’hauria de fer dos.
Davant, Ericsson va reiniciar al màxim i va mantenir el liderat de l'”estratègia A” fins a la seva parada a la volta 177. Newgarden va parar una volta més tard i, de forma crucial, va avançar Ericsson amb l’overcut. En la mateixa estratègia, Rasmussen i Veekay també van guanyar la posició a Collet a la parada. Per la seva banda, només Dixon i Palou es van mantenir en tretze amb l'”estratègia B”; la resta van considerar que perdien massa temps estalviant.
Als pilots de Ganassi els semblava haver visitat la verge quan va sortir novament la bandera groga per precipitació, que novament es convertiria en vermella per no gastar voltes. Dixon era líder amb Palou segon seguits de Newgarden, Ericsson i Veekay, amb la resta del pilot doblegat. Però tant el neozelandès com el català anaven molt justos de combustible.
Tan justos anaven que Dixon va haver d’entrar quan es va treure la bandera vermella per proveir-se d’emergència (de manera que seria penalitzat amb partir l’últim de la tornada del líder) i Palou, volent entrar amb el pilot, es va quedar sec. El líder del campionat va arribar al box a pas de tortuga, però reiniciar el motor i tots els sistemes li va costar dues voltes. Palou reiniciaria dinovè i Dixon catorzè, encara que el Sir ho faria a la volta del líder.
Ningú no pot amb Josef
Davant, la cursa reiniciava a la volta 211. Newgarden liderava amb Rasmussen segon havent superat Ericsson a la parada de la volta 203 sota groga. Els seguien Veekay, Collet i Kirkwood, encara que el de Florida va avançar immediatament el brasiler al reinici. La resta del pilot que s’havia desdoblat va entrar a boxes la 208, amb McLaughlin, Malukas, Power i O’Ward completant el top 10.
Davant, Rasmussen va plantar cara a Newgarden i es van avançar diverses vegades entre les voltes 214 i 221, però Newgarden va aconseguir mantenir el liderat. Ericsson va avançar Rasmussen a la 225 just abans de la quarta i última bandera groga, provocada per la decisió mecànica del cotxe de Collet. El brasiler anava sisè i camí del seu millor resultat, però va haver d’abandonar entre llàgrimes al box d’A. J. Foyt Racing.
Alguns van aprofitar la groga per entrar i posar pneumàtics nous. McLaughlin, Pato, Power, Christian Lundgaard (McLaren), Armstrong i Dixon reiniciarien entre el novè i el catorzè lloc amb l’esperança de poder avançar algunes posicions. La bandera verda va flamejar a la volta 234 amb Newgarden mantenint el liderat. Ericsson va mantenir la pressió durant la resta de la cursa, però no va poder intentar avançar.
El Penske número 2 va guanyar amb sis dècimes d’avantatge sobre l’Andretti número 28. Rasmussen va sumar un podi molt necessari davant de Veekay, amb un altre gran resultat per a Juncos. McLaughlin va aprofitar els seus pneumàtics nous per pujar fins a la cinquena posició davant de Kirkwood, Malukas, Power, Armstrong i Lundgaard. O’Ward va ser onzè just davant de Dixon i Rosenqvist va acabar catorzè. Mick Schumacher (RLL) va ser el millor rookie, 16è, ja que Dennis Hauger (Coyne) no va prendre la sortida per una fuita de combustible.
Tot i el mal resultat, Palou manté un liderat de 49 punts sobre Kirkwood i 68 sobre Malukas. Newgarden puja dos llocs fins al sisè mentre Dixon i Power continuen sorprenentment fora del top 10. L’última vegada que ni Scott ni Will estaven al top 10 va tenir lloc el 2005, quan Power va debutar amb dues carreres a la Champ Car i Dixon va acabar 13è a la IRL aquell any.
La IndyCar descansa un cap de setmana i torna el 21 de juny al millor circuit dels Estats Units. L’Xpel Grand Prix at Road America tindrà lloc aquest diumenge a les 8 del vespre, hora espanyola. Palou partirà com a favorit en un circuit en què ha guanyat tres vegades en les últimes cinc curses disputades.
Comments