Crònica de la 110th Indianapolis 500 presented by Gainbridge

Rosenqvist s’emporta una Indy 500 de rècord

Felix Rosenqvist va guanyar la seva segona carrera a IndyCar a l’escenari més gran de tots, les 500 milles d’Indianapolis. El pilot suec de Meyer Shank va guanyar per la distància més ajustada de les 110 edicions de la cursa, avançant a David Malukas (Penske) sobre la línia de meta amb només 23 mil·lèsimes d’avantatge en un final d’infart.

La 110a edició de les 500 milles d’Indianapolis va tenir de tot i en acabar la cursa tots vam saber que recordaríem aquesta edició durant molts anys. L’amenaça constant de la pluja. Els accidents i els enuigs. La competitivitat a tot el gran grup. El rècord d’avançaments pel liderat (70). Les sorpreses finals, i el final més ajustat de la llarga història del Brickyard. Una cursa que et fa recordar per què ens agrada l’automobilisme.

Veieu aquí el resum de la cursa

Per a Rosenqvist, ha estat un mes espectacular. La seva filla Stella va néixer fa unes dues setmanes, de manera que la seva dona Emille i la petita no van poder acompanyar Felix a la carrera. Però la família ha viscut potser els dos millors moments de les seves vides a l’espai de pocs dies. Se sol dir que els nadons vénen amb un pa sota el braç; Stella ha portat la victòria més gran de la carrera del pare.

Calma tensa al principi

Amb la cursa començant a les 18.45 hora catalana, les previsions meteorològiques donaven possibilitats de pluja des de les cinc de la tarda fins a les vuit; després hi havia una finestra més o menys neta i cap a les onze de la nit arribaven tempestes. Això afegia una altra complicació als estrategues dels equips, ja que hi havia la possibilitat que a partir de mitja carrera un ruixat fes impossible la represa i declarés com a vencedor el líder en aquell moment.

Així doncs, hi havia una certa necessitat d’estar al davant, encara que normalment no es vol liderar la carrera durant molt de temps perquè el líder gasta més combustible que els que van al seu rebuf. Des de l’inici, el poleman Àlex Palou (Ganassi) i el lesionat Alexander Rossi (ECR) es van anar intercanviant el liderat cap a la volta, amb Rosenqvist, Malukas, Santino Ferrucci (Foyt) i Conor Daly (Dreyer & Reinbold) escortant-los.

El ritme es va veure interromput per primera vegada a la volta 17, quan Ryan Hunter-Reay (McLaren) va fer una virolla sortint del revolt 2, colpejant lleument el mur. Katherine Legge (Foyt) va sortir de pista per no tocar el cotxe de Hunter-Reay i va picar contra el mur interior, podent completar només 17 voltes a Indianapolis abans de viatjar a Charlotte per córrer les 600 milles de la NASCAR. Els dos pilots van sortir il·lesos. Tothom excepte Rinus Veekay (Juncos), Romain Grosjean (Coyne), Caio Collet (Foyt) i Jack Harvey (Dreyer & Reinbold) va fer la seva primera parada.

La cursa es va reiniciar a la volta 23 però Ed Carpenter (ECR) se’n va anar contra el mur entre els revolts 1 i 2 després d’un toc amb Takuma Sato (RLL). Carpenter va deixar clar el seu enuig amb el japonès mentre batia el rècord de participacions a Indy sense victòria (23). Veekay i Harvey van parar en aquesta groga mentre Collet i Grosjean es van mantenir davant al reinici fins a les seves parades a les voltes 39 i 40. Palou va reprendre el liderat davant de Daly, els 3 cotxes de Penske i Rosenqvist fins a la segona parada.

L’equip Ganassi va fer una bona feina, mantenint Palou líder però guanyant cinc posicions amb Scott Dixon. El neozelandès va pujar al tercer lloc i va avançar Rosenqvist, i Palou i Dixon van decidir donar-se relleus per intentar estalviar des del liderat. Malukas liderava el trio Penske al quart lloc. Per la seva banda, Rossi va perdre posicions a la primera parada i per desgràcia va ser el següent a abandonar per problemes mecànics. A la mateixa volta 91, Will Power (Andretti) faria una virolla a baixa velocitat al carril de sortida de boxes, també per avaria, cosa que va provocar el tercer cotxe de seguretat.

Pluja i estratègies

Tothom va fer la tercera parada sota bandera groga. Mentre es retirava el cotxe de Power, van començar a caure algunes gotes al circuit, i direcció de carrera va treure la bandera vermella a la volta 105. Dixon era líder i la seva dona desitjava el final de la cursa, però la meteorologia no li va fer cas i vam tornar a pista. Al reinici, Malukas es va posar líder per davant de Palou i Daly amb Dixon caient al cinquè lloc, però a la volta 116 va tornar la pluja.

En aquest cas, era poca precipitació i es va mantenir el cotxe de seguretat a pista fins a reiniciar a la volta 124, però ni tan sols vam arribar a la bandera verda perquè Josef Newgarden es va estavellar al revolt 4 després de prendre una línia massa baixa. El Penske número 2 va tenir un fort cop, però el pilot va sortir indemne. Vam tenir set voltes més de bandera groga i va ser en aquest moment que el gran grup es va dividir en dues estratègies.

A la volta 130, Rosenqvist, Pato O’Ward (McLaren), Marcus Armstrong (Meyer Shank), Ferrucci, Veekay, Sato i fins a un total de 15 pilots entraven a boxes. La seva aposta era clara: quedaven 70 voltes i amb una mica d’ajuda amb banderes grogues podrien arribar a final de carrera amb només una parada més, mentre que la resta de pilots, ara líders de la contesa, haurien de parar dues vegades més. L’aposta del grup de Rosenqvist requeria estalvi, però amb possibilitats de pluja o accidents, apostaven que hi hauria més “cautions”.

Des del reinici fins a les seves parades, Daly, Palou, Malukas i Scott McLaughlin (Penske) van lluitar pel liderat, sense aconseguir distanciar-se gaire del gran grup. Això va provocar que en el moment de la parada dels líders entre les voltes 147 i 150, Rosenqvist prengués el liderat ia més estigués a prop dels pilots que havien parat, podent agafar el seu rebuf i estalviar una mica de combustible fins i tot darrere del seu company i copropietari d’equip Hélio Castroneves.

Un final memorable

Palou, Malukas, McLaughlin i companyia van fer la seva última parada entre les voltes 175 i 179, quedant a la part baixa del top 10. O’Ward era líder però havia parat dues voltes abans que Rosenqvist i una abans que Armstrong, de manera que havia d’estalviar més que els seus rivals. Felix va avançar Pato a la volta 184 i li va agafar una mica de distància. Amb Malukas quart i Palou sisè a uns 18 segons, no semblava que poguessin arribar al trio de davant.

Però a la volta 192, a 8 del final, Collet va xocar fort contra el mur del revolt 2, afortunadament sense conseqüències físiques. IndyCar va decidir treure bandera vermella per permetre un final amb bandera verda. Vam tenir reinici a la volta 196, però Mick Schumacher (RLL) va fregar el mur i va sortir el cotxe de seguretat novament. En aquest breu reinici Armstrong es va posar líder amb Malukas segon, Rosenqvist tercer i O’Ward quart.

Quedaria una sola volta quan es fes la bandera verda. Malukas va avançar Armstrong abans del revolt 1 i Rosenqvist va voler fer el mateix. Els companys del Meyer Shank van fer gairebé tota la volta de dos, amb Rosenqvist aguantant el pols per fora fins al revolt 4, quan va sortir amb més ímpetu que Malukas. Rosenqvist es va posar a la dreta de Malukas i tots dos ho van donar tot. Però David va arribar un parpelleig tard. 23 mil·lèsimes de segon entre la immortalitat i el segon lloc que ningú vol.

No hi ha res igual

No va ser l’única foto finish: McLaughlin va quedar tercer per només 7 i 15 mil·lèsimes davant d’O’Ward i Armstrong respectivament, mentre que Veekay va quedar sisè per 18 mil·lèsimes davant de Palou. Ferrucci, Grosjean i Sato van completar el top 10. Palou va ser l’home que va liderar més voltes a la cursa i Daly el que va aconseguir la volta ràpida. Malukas va reduir a 37 punts l’avantatge de Palou al campionat… però res d’això no importava ahir.

No hi ha cap altra carrera al món que et causi una barreja d’emocions tan bèstia i tan de sobte com Indianapolis. De l’alegria per un pilot que feia gairebé sis anys que no guanyava una cursa a la pena pel pilot que suma el seu segon lloc consecutiu i es pregunta que què més ha de fer per guanyar. De la familiaritat de les tradicions i les cançons al record solemne per Kyle Busch. De la tensió pels accidents a l’alleujament quan els pilots estan bé. Però sobretot, 32 pilots i equips que es pregunten què podrien haver fet diferent per ser ells els que entressin a la història, i que ja pensen en l’edició del 2027.

Indy és tot això i molt més. Però el campionat no s’atura, i en cinc dies els equips ja rodaran als carrers de Detroit. Diumenge 31, a partir de les 18.30, tornem a pensar en els punts.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí