Crònica del Sonsio Grand Prix a Indianapolis

Lundgaard guanya una cursa moguda

Christian Lundgaard (McLaren) va guanyar la seva primera cursa d’aquesta temporada IndyCar al circuit ruter d’Indianapolis. El pilot danès va prevaler en una contesa marcada per alguns incidents i situacions polèmiques, mentre que Àlex Palou (Ganassi) va ser cinquè i manté el liderat del campionat.

Com és tradició des del 2014, el mes de maig s’inicia amb una cursa al traçat ruter d’Indianapolis, com a preludi a la cursa més important de l’any, les 500 Milles, a l’oval. Àlex Palou arribava com a líder del campionat i es postulava com el gran favorit. El pilot català havia marcat la pole el 2024 i 2025, i havia guanyat la cursa els darrers 3 anys.

Veieu aquí el resum de la cursa

Palou va continuar el seu domini liderant les dues sessions de lliures i marcant la pole amb un avantatge de mig segon sobre el segon classificat, Pato O’Ward (McLaren). Felix Rosenqvist, Lundgaard, David Malukas (Penske) i Louis Foster (RLL) van completar el Fast Six. Potser la sorpresa més gran de la qualificació va ser l’última posició de Will Power (Andretti), sense tenir aparentment cap problema, simplement no sent prou ràpid.

La qualificació es va disputar dissabte, unes 5 hores abans de la cursa, després de ser posposada del dia anterior per pluja. Alguns pilots no van compartir la decisió de direcció de carrera, considerant que la pista no estava tan malament com per no córrer, mentre que al pàdoc es rumorejava que l’ajornament també es va fer perquè la qualificació s’emetés per televisió.

Inici mogut i polèmica

Palou va liderar el gran grup cap a la sortida, que ja en el moment de la bandera verda va tenir un contacte amb Rinus Veekay (Juncos) trencant el seu aleró davanter. Arribant al primer revolt, Rosenqvist va tocar O’Ward. Els dos pilots van fer una virolla, amb Pato continuant i Felix sent xocat per Scott Dixon (Ganassi) i Caio Collet (Foyt), mentre la resta de pilots prenia traçades evasives. Tothom va poder continuar a pista, però el top 10 va canviar considerablement.

Els cinc pilots esmentats més Kyffin Simpson (Ganassi), Power i Marcus Ericsson (Andretti) van entrar a boxes per arreglar els cotxes o omplir els dipòsits. Palou liderava davant de Malukas, que havia passat del cinquè al segon. El seguien Graham Rahal (RLL), Kyle Kirkwood (Andretti) i Romain Grosjean (Coyne) que havien sortit setè, novè i onzè. Completaven el top 10 Santino Ferrucci (Foyt, que sortia 15è), Lundgaard (4rt), Christian Rasmussen (ECR, 19è), Marcus Armstrong (Meyer Shank, 20è) i Scott McLaughlin (17è).

Al reinici Kirkwood va despatxar ràpidament Rahal i Malukas per posar-se segon, mentre Rasmussen havia d’anar al garatge durant diverses voltes per reparar la suspensió. Palou liderava amb un parell de segons sobre Kirkwood fins a la volta 20, en què Alexander Rossi es va aturar a la línia de meta. Semblava una situació clara de cotxe de seguretat i Palou i Kirkwood no hi van entrar, pensant que els boxs estaven tancats. Però direcció de carrera va decidir mantenir una volta una groga local a la recta, cosa que va aprofitar la resta del pilot.

Rossi va baixar del cotxe indignat per la tardança a treure la bandera groga. Va comparar la seva situació amb cotxes passant al seu costat a 270 kph amb la decisió de no qualificar en pluja, qüestionant les preferències de direcció de carrera, i també es va queixar que la decisió al cotxe el va provocar el sistema híbrid, un sistema que segons ell, “no aporta res a la competició”. Dos punts de vista on més d’un estava d’acord amb el pilot californià.

Remuntades i estratègies

En bandera groga van entrar Palou i Kirkwood, que van baixar fins al 19è i 20è llocs respectivament. El líder era Will Power. Sortint últim, el pilot d’Andretti estava optant per una cursa de màxim estalvi havent parat a la volta 3. El reinici va tenir lloc a la volta 28, però abans d’acabar la volta vam tenir una nova bandera groga. Sting Ray Robb (Juncos) va fer una virolla intentant avançar O’Ward, Simpson va prendre acció evasiva i Rosenqvist va saltar per sobre del cotxe del caimanès, amb Palou anant-se a l’herba.

Rosenqvist es va retirar amb la suspensió trencada mentre la resta podia continuar. Power va fer la seva primera parada, i O’Ward i Simpson es van afegir a la seva estratègia, que requeriria molt estalvi de combustible. La resta del pilot, liderat per Malukas, Lundgaard, Rahal, Foster i Josef Newgarden (Penske), tenia dues parades a fer, amb Kirkwood reiniciant dotzè i Palou catorzè.

Palou, havent remuntat només fins al 12è lloc, va decidir iniciar la segona ronda de parades a la volta 38, buscant aire net. Kirkwood li va seguir una volta més tard però novament Andretti va tenir problemes a la parada, tornant a pista darrere de Palou encara que estava quatre llocs per davant. La resta de líders va parar entre les voltes 46 i 48, mantenint les posicions a la seva estratègia. Amb el seu undercut, Palou era vuitè mentre que Kirkwood llanguia al 14è lloc.

A tothom li quedava una parada per fer, i els primers a fer-la serien Power, O’Ward i Simpson, a la volta 58. Van caure al fons del pilot i Power fins i tot va haver de fer un pas per boxes per trepitjar la línia blanca en sortir. Tot i això, Power va acabar just darrere de Simpson en la 12a i 13a posicions, mentre que O’Ward va quedar divuitè.

Lundgaard es treballa la victòria

Dixon va inaugurar la tercera parada dels líders a la volta 60. Lundgaard i Rahal, segon i tercer, van entrar a la 65 i el líder Malukas a la 66. Semblava que el pilot de Penske havia fet prou per aconseguir la seva primera victòria, però després d’una volta Lundgaard, amb més push to pass, el va caçar i el va avançar amb una gran maniobra abans de la xicana ràpida. El pilot danès es va distanciar del lituà nord-americà amb certa facilitat.

Curiosament, des de la volta 67 fins al final de carrera a la 85, no hi va haver cap altre moviment en els 9 primers. Lundgaard va aconseguir la seva segona victòria a IndyCar i la primera amb McLaren, amb Malukas i Rahal completant el podi. Els van seguir Newgarden, Palou (que segueix líder), Dixon, Foster, un gran Dennis Hauger (Coyne) vuitè després de sortir penúltim i Kirkwood. Desè va ser Nolan Siegel (McLaren) qui va avançar Ferrucci; Mick Schumacher (RLL) també va voler fer el mateix en què estava sent la seva millor carrera al campionat.

Però Schumacher no va calcular bé la velocitat de Ferrucci en un revolt lent i el va donar per darrere. Ferrucci va quedar 14è i Schumacher va rebre un pas per boxes, baixant fins al vintè lloc. No va ser l’únic a rebre penalitzacions: Rosenqvist en va pagar una per la seva banda a l’accident de la volta 1, i Armstrong en va complir una altra a la volta 33 per fer fora Grosjean de la pista; el francès va voler demanar explicacions al neozelandès després de la carrera, però la situació va ser calmada per l’equip Meyer Shank abans que passés a gent gran.

Dimarts 12 ja comencen els entrenaments per a les 500 milles d’Indianapolis, que tindran lloc el 24 de maig. Les qualificacions seran el proper cap de setmana, encara que aquesta vegada no hi haurà “bumping” en haver només 33 cotxes inscrits. Més enllà de la pròpia importància de les 500 milles, fa pinta que els temes de la setmana seran les decisions de direcció de carrera.

Ja a la cursa de Long Beach hi va haver certa polèmica post-esdeveniment perquè es va descobrir que per un error d’IndyCar alguns pilots van usar el push to pass en un moment no permès. No es va sancionar ningú en tractar-se d’un error organitzatiu i ara la norma és que es pot fer servir en tot moment, però a alguns pilots els va quedar el dubte de qui pressionava el botó quan tocava i quan no.

I les decisions de direcció de carrera a l’Indy GP han deixat pilots i equips descontents. És possible que es pronunciï sobre això l’Independent Officiating Board, òrgan creat entre temporades per precisament fomentar la independència dels comissaris respecte de Penske Entertainment, propietari del campionat.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí