Crònica del Childrens of Alabama Indy Grand Prix

McLaren falla i Palou guanya

El vigent campió Àlex Palou (Ganassi) va aconseguir la seva segona victòria de la temporada a la quarta cita del campionat, disputada al circuit de Barber. Christian Lundgaard (McLaren) semblava disposat a lluitar la carrera al pilot català, però una mala parada a boxes va enterrar les opcions del danès.

Per acabar aquest mes de març frenètic amb quatre curses en cinc setmanes, la IndyCar es va desplaçar a Birmingham, Alabama per, després de dos circuits urbans i un oval, córrer al primer circuit “normal” de la temporada, el Barber Motorsports Park, casa de les col·leccions mundials més grans de motocicletes i cotxes Lotus al seu magnífic museu.

La setzena edició del GP d’Alabama va ser la primera sense la seva alma mater, George W. Barber Jr, mort el mes de febrer. Nascut a l’empresa làctia més gran de l’estat, Barber va ser pilot, va fer créixer l’empresa, va tenir concessionaris i va comprar diverses empreses. Amb la seva fortuna es va dedicar a la conservació de la natura, la filantropia i, en el tema que ens ocupa, el circuit que porta el seu cognom, concebut com “un jardí botànic amb circuit de carreres”.

Veieu aquí el resum de la cursa

Accidents dissabte

Els entrenaments lliures van ser liderats per Scott McLaughlin (Penske) i Àlex Palou, encara que el primer va tenir un ensurt enorme a la segona sessió després de perdre el control al primer revolt i, després de saltar una mica marxa enrere, es va colar entre el guardarail i la tanca, en un accident més aparatós que greu però que va obligar Penske a fer servir el cotxe reserva.

La sessió de qualificació també va tenir una bandera vermella quan Will Power (Andretti) va tenir una fallada de frens del darrere al revolt 5 i es va estampar de front contra el mur, afortunadament sense conseqüències per al pilot de Toowoomba però que l’obligava a sortir al fons de la graella.

La pole la va signar Palou per davant de David Malukas (Penske). Graham Rahal (RLL), Marcus Armstrong (Meyer Shank), el líder del campionat Kyle Kirkwood (Andretti) i Romain Grosjean (Coyne) van completar el Fast 6. Grosjean de fet va ser protagonista en ser molestat en una volta ràpida per Sting Ray Robb (Juncos), cosa que va provocar la ira del franco-suís i una penalització per a Robb, condemnat a sortir últim a la graella.

Sortida sense incidents

La sortida va ser neta, amb Palou mantenint el liderat per davant de Malukas i Rahal. Amb una temperatura més fresca en carrera que en els entrenaments, hi havia dubtes sobre quin dels pneumàtics seria el millor per a la carrera i el pilot es va dividir gairebé a parts iguals entre els que van sortir amb el pneumàtic dur (Palou, Rahal, Grosjean…) i els que ho van fer amb el pneumàtic tou (Malukas, Kirkwood, Armstrong).

L’home que semblava moure’s cap endavant a la primera tirada era Christian Lundgaard. Sortint amb durs, a mesura que els tous dels altres anaven perdent rendiment, el pilot de McLaren va pujar fins al tercer lloc entre avançaments i parades dels seus rivals, només darrere de Palou i Rahal. Els pilots amb el tou van parar entre les voltes 14 i 18, mentre que els del dur ho van fer entre la 22 i 26, amb Palou sent l’últim a fer-ho.

Sense banderes grogues, tothom va decidir anar a tres parades, i hi va haver divisió d’opinions als pneumàtics a utilitzar. Alguns equips s’havien guardat jocs de pneumàtics tous per a la carrera, però en el moment de la veritat, van haver d’usar els durs (de vegades ja usats) per completar la carrera.

La darrera parada decideix

Palou, Rahal i Lundgaard es van destacar de la resta del gran grup. El pilot de Ganassi va aconseguir uns sis segons sobre els seus perseguidors, però Lundgaard va avançar Rahal a la segona parada i va començar a retallar distàncies, ja que el pilot de McLaren disposava de pneumàtics durs nous mentre que Palou hauria d’acabar la cursa amb dos jocs de durs usats.

Palou va fer la seva última parada a la volta 65, mentre que Lundgaard va optar per l’overcut allargant el seu stint fins a la volta 69. Palou estava a 27 segons del seu rival ia més s’havia trobat trànsit a la tornada a la pista, de manera que Lundgaard tenia opcions reals de birlar-li el liderat. Però en el moment de la parada, un problema amb la roda del darrere dreta va fer que els homes de McLaren perdessin 10 segons, cosa que va acabar amb les opcions del seu pilot.

Lundgaard va sortir tercer i es va disposar a atacar Rahal per la segona posició, avançament que va aconseguir quan faltaven 4 voltes. Palou va guanyar la carrera amb 13 segons d’avantatge sobre Lundgaard, amb Rahal aguantant els atacs de Malukas per aconseguir el primer podi en tres anys. Kirkwood, Armstrong, Scott Dixon (Ganassi), Santino Ferrucci (Foyt), Marcus Ericsson (Andretti) i Josef Newgarden van completar el top 10.

Arriba el descans

En una carrera sense banderes grogues ni abandonaments, l’únic incident destacable va ser la virolla de Rinus Veekay al revolt 5, sense conseqüències per al pilot neerlandès. La manca d’aturades va fer que hi hagués poca varietat estratègica, amb només Louis Foster (RLL) optant per fer una parada més que la resta. Curiosament, els companys de Lundgaard a McLaren i Rahal a RLL van quedar molt lluny, amb Pato O’Ward i Nolan Siegel sent 17è i 18è i Mick Schumacher i Foster tancant la classificació.

Amb la tercera victòria a Barber, Àlex Palou va retallar l’avantatge de Kyle Kirkwood fins als dos punts. Lundgaard és tercer a 35 punts del pilot d’Andretti, amb Malukas, Newgarden i O’Ward els altres tres pilots a menys d’una cursa de distància del lideratge.

El campionat es pren ara un parell de setmanes de descans per tornar el dia 19 d’abril al clàssic circuit urbà de Long Beach, a Califòrnia. Veurem com torna tothom després d’un inici amb moltes alternatives, en què Kirkwood i Palou s’han destacat però ningú no sembla dominar com l’any passat.

Veieu els resultats de la cursa aquí

I la classificació dels pilots aquí