Crònica del Sukup IndyCar Race Weekend at Iowa Speedway

Newgarden domina, però O’Ward i Palou triomfen

Pato O’Ward (McLaren) i Àlex Palou (Ganassi) van ser els vencedors del cap de setmana amb dues carreres de la IndyCar al mig oest nord-americà. Primera victòria de la temporada per al mexicà i setena de l’any per al líder del campionat.
Amb un parell de coses anant una mica diferents, Josef Newgarden (Penske) podria haver aconseguit el doblet en un circuit on té 6 victòries. Però sorprenentment, l’equip més premiat de la història de la IndyCar i els seus tres pilots segueixen sense pujar a l’esglaó més alt del podi el 2025.

El campionat es va traslladar aquesta vegada a l’Iowa Speedway, circuit situat a l’estat del mateix nom i dissenyat pel campió de la NASCAR l’any 1989 Rusty Wallace. És a prop de la localitat de Newton, en plena zona de tornados. I de fet, aquest cap de setmana tota l’activitat de divendres es va suspendre per un tornado que es va acostar al circuit, encara que per sort sense danys.

Era aquest un esdeveniment amb gust a final al traçat. La continuïtat de l’oval no està garantida per al 2026, ja que el principal patrocinador de les carreres a Iowa, la cadena de supermercats HyVee, ha deixat de ser-ho per a la IndyCar i només ho és per a la NASCAR.

Des de la seva inauguració el 2007, Iowa havia estat fixa al calendari, fins i tot a partir del 2013 quan l’oval va passar a ser propietat de la NASCAR mateixa. Amb el COVID, la cursa es va deixar de disputar el 2021, però el 2022, amb una gran injecció econòmica de HyVee, la cursa va passar a ser doble ia més es va combinar amb concerts i molta promoció. Entre el 2022 i el 2024 les carreres d’Iowa van tenir bons números d’assistència, però la falta dels diners de HyVee s’ha notat força aquest any, sense graderies provisionals i les permanents força buides.

Sigui com sigui, dissabte es va comprimir tota l’activitat, amb entrenament lliure, qualificació i primera cursa. Dos pilots van tenir incidents abans de les curses. Kyle Kirkwood (Andretti) va colpejar el mur als lliures i Scott McLaughlin (Penske) es va donar contra la paret del revolt 1 als cronometrats, cosa que el va fer sortir últim en les dues curses. A Iowa la qualificació consta de dues voltes seguides. La primera estableix la posició per a la primera cursa, la de dissabte, i la segona marca la graella per a la cursa de diumenge. Newgarden i Palou van aconseguir les dues poles.

Veieu aquí el resum de la cursa 1

Veieu aquí el resum de la cursa 2

Les curses constaven de 275 voltes cadascuna. A la primera, Josef Newgarden va dominar, liderant 232 voltes, però a l’última parada a boxes, amb bandera verda, Pato O’Ward el va superar amb una volta d’entrada una mica més ràpida que la del seu rival. Tot i un parell de reinicis a final de carrera, el pilot mexicà va resistir els atacs del nord-americà, creuant la línia de meta amb només 2 dècimes d’avantatge.

Va ser la carrera 1 una mena de redempció per a l’equip Penske. A més de Newgarden, Will Power i McLaughlin van quedar en tercera i quarta posició, amb el neozelandès remuntant 23 posicions des de la posició de sortida. A més, Chevrolet aconseguia per fi la seva primera victòria de la temporada i ocupava els 4 primers llocs de la classificació, amb Palou cinquè com a primer Honda. Al líder del campionat el van seguir dues actuacions estel·lars per part de Christian Rasmussen (ECR) i Conor Daly (Juncos), amb Santino Ferrucci (Foyt), Marcus Armstrong (Meyer Shank) i Scott Dixon (Ganassi) completant el top 10.

La cursa va tenir 4 períodes de bandera groga i una bandera vermella. Ja la sortida va haver de neutralitzar-se per una virolla de Colton Herta (Andretti), i posteriorment Jacob Abel (Coyne), Kirkwood, Nolan Siegel (McLaren) i Callum Ilott (Prema) van tenir sengles accidents que van acabar amb el seu dia. Cal destacar l’accident de Kirkwood, provocat per una punxada a la roda davantera dreta, i el de Siegel, el fort cop del qual li va provocar una commoció que li impediria córrer diumenge. Va ser aquest cop el que va danyar la barrera SAFER i va obligar a suspendre la cursa mentre s’efectuaven les reparacions necessàries.
A més a més dels ja esmentats, Alexander Rossi (ECR) va haver d’abandonar amb un problema mecànic.

Diumenge tocava tornar a la càrrega, però aquesta vegada era Palou qui, des de la pole, manava durant gran part de la cursa. Tal com va passar dissabte, la cursa va tenir una bandera groga immediata, que es va cobrar dos cotxes. Devlin DeFrancesco (Rahal) va fer una virolla i es va emportar McLaughlin, que no podria remuntar aquesta vegada.

Amb la segona bandera groga a la volta 49 per accident de Sting Ray Robb (Juncos), tothom va parar, però just després del rellançament Newgarden avançava Palou pel liderat. El pilot de Tennessee va liderar fins al moment de fer la segona parada, a la volta 129. Just estava entrant Newgarden que Marcus Ericsson (Andretti) se’n va anar al mur també per una punxada. Amb la resta del pilot entrant amb bandera groga, això va deixar Newgarden al final dels pilots a la tornada del líder, que tornava a ser Palou.

El següent període de precaució el va provocar Callum Ilott, que sumava així dos accidents a dues curses. Tothom va entrar a boxes a la volta 183. Per combustible es podia arribar a final de carrera, però els equips tenien dubtes amb la durabilitat dels pneumàtics. Palou va liderar la carrera fins a la volta 240, en què tant Newgarden com David Malukas (Foyt) el van avançar.

Però llavors cinc pilots se la van jugar. Daly, els dos Foyt, Newgarden i O’Ward van entrar a boxes amb bandera verda, mentre Palou, Armstrong, Dixon, Robert Shwartzman (Prema), Herta, Christian Lundgaard (McLaren) i Rosenqvist intentaven arribar al final, ja que els que havien parat havien perdut una o dues voltes i haurien de recuperar-la.

Però la cosa es va posar fàcil per als que no havien parat quan Herta, igual que els seus companys, va punxar la davantera dreta i va abandonar. Semblava evident que els cotxes d’Andretti Global tenien un problema amb la posada a punt. La bandera groga resultant va permetre a Palou i companyia parar sense perdre la posició amb què ja havien parat, que reiniciarien a partir del vuitè lloc. Així doncs, Palou, Dixon i Armstrong van signar un triplet per a Honda, amb Malukas i O’Ward recuperant algunes posicions al quart i cinquè llocs. Lundgaard va salvar un sisè d’un cap de setmana força dolent, amb Rasmussen, Shwartzman i Newgarden completant el top 10.

Àlex Palou va aconseguir estendre el seu liderat 16 punts més, tot i que ara el segon classificat és O’Ward, a 129 punts. Dixon i Kirkwood són a 173 i 180 punts respectivament. La resta ja estan a més de 200 punts, amb 270 punts possibles en disputa.
Aquest cap de setmana el campionat se’n va al nord, al Canadà, a córrer pels carrers de Toronto. La cursa es disputarà el diumenge a partir de les 6 de la tarda, hora catalana.

Veieu els resultats de la cursa 1 aquí

Veieu els resultats de la cursa 2 aquí

I la classificació dels pilots aquí