Crònica del bitnile.com Grand Prix of Portland

El dia ja ha arribat!! Àlex Palou ja és bicampió d’IndyCar després de guanyar la partida al seu company i rival Scott Dixon a la sortida, de gestionar de manera brillant els seus pneumàtics, de mostrar un ritme molt bo i de seguir una estratègia que l’ha catapultat cap a una victòria que li ha servit per aconseguir el seu segon campionat a la categoria estatunidenca, en una temporada on ha demostrat una solidesa digna d’admirar en tot tipus de condicions. Sens dubte, ha sigut el millor pilot de la temporada i Chip Ganassi pot estar content del talent que té militant en les files del seu equip. Just per darrere, han acabat Fèlix Rosenqvist, segon, i un Scott Dixon, que aquest cop no ha pogut aplaçar el final de la batalla pel campionat, tercer.

Inici de cursa: A la sortida, Graham Rahal i Scott McLaughlin es mantenen primer i segon respectivament, però per darrere, Palou, que partia cinquè, es desempallega de Dixon i de Herta a la xicana dels revolts 1 i 2 per situar-se tercer i asegurar encara més la consecució del seu segon campionat, i més enrere encara, tenim el primer incident quan Callum Ilott es surt de pista i al reincorporar-se, es xoca amb Romain Grosjean, danyant-li la suspensió al seu cotxe i obligant-lo a passar per boxes, on es quedaria 10 voltes abans de reincorporar-se a la cursa i de retirar-se posteriorment al veure que no hi havia res a fer.

A la volta 3, tenim el primer període de Pace Car, quan Will Power, al intentar avançar a Alexander Rossi, perd el control del cotxe i es queda aturat a l’escapatòria. Els comissaris surten ràpidament a atendre a l’australià i aconsegueixen arrencar-li el cotxe perquè pugui reincorporar-se a la cursa, però amb una volta perduda. Aprofitant el període de Pace Car, Kirkwood, Robb i Power entren a boxes a la volta 5 per muntar un nou joc de pneumàtics durs.

A la volta 7, es rellança la cursa amb Rahal, McLaughlin, Palou, Herta, Dixon, O’Ward,Rossi, Rosenqvist, que ha fet una molt bona sortida, VeeKay i Ericsson en el top 10. La rellançada és tranquil·la i no hi han gaires canvis de posició, treient un avançament d’Ericsson sobre VeeKay per col·locar-se novè.

Comencen les aturades a boxes i la batalla estratègica entre Dixon i Palou: A la volta 18, Colton Herta, que ha partit amb els tous, entra a boxes per muntar els durs, iniciant la primera ronda d’aturades a boxes, però al entrar al Pit-Lane, no fica el limitador a temps i els comissaris el sancionen amb un Drive-Trough per speeding al Pit-Lane, que el completaria un gir més tard.

Els líders de la cursa, Rahal i McLaughlin, entren als girs 22 i 21 respectivament i canvien els tous pels durs, mentre que Palou, Dixon, Rosenqvist i O’Ward, que han partit amb els durs, es mantenen en pista durant més voltes aprofitant la major durabilitat dels seus compostos. A la 29, entren Rosenqvist i O’Ward, i gràcies al seu ritme amb el dur, aconsegueixen reincorporar-se per davant de Rahal i McLaughlin, i el mateix fan Palou i Dixon al aturar-se a les voltes 31 i 32. Palou opta per fer el seu segon stint amb els tous, mentre que Dixon munta els durs, i la distància entre aquests dos, que a la 32 era de 6 segons, es va reduïnt progressivament, ja que Dixon, al portar el compost més dur, es pot permetre el luxe d’apretar més que un Palou, que porta el compost vermell i ha de conservar pneumàtics per portar la seva estratègia a bon port. La distància entre els dos contendents restants al títol es va reduïnt dels 6 segons a la volta 32 als 0,6 a la volta 48, quan Palou entra a boxes per muntar un joc de durs, cedint el liderat de la cursa a Dixon, qui es manté en pista fins la volta 60, quan entra a boxes per muntar els tous. El neozelandès es reincorpora a pista per darrere de Palou i es canvia les tornes amb ell, ja que al portar els tous, ha de posar-se a conservar i ha d’estar atent a un Felix Rosenqvist que el pressiona per darrere.

Pace Car i final de la cursa: Àlex Palou entra a boxes per últim cop a la volta 79, muntant un nou joc de durs, mentre que Dixon entra a la 81, però a la 84, Agustín Canapino es salta un revolt i virolla, quedant-se aturat i forçant la segona intervenció del Pace Car, tot i que abans de l’intervenció d’aquest, Rosenqvist decideix fer la seva última aturada, tement la neutralització, una decisió que li permet fer un overcut a Dixon i situar-se com el rival més directe de Palou per la victòria.

A la volta 89, es rellança la cursa i per davant, no hi han canvis de posició, excepte els avançaments d’Ericsson, Herta i Rossi sobre McLaughlin per relegar-lo al desè lloc.

Un gir més tard, Rossi, que havia avançat a Herta també, es toca amb Ericsson i malmet el seu propi aleró davanter, havent de passra per boxes i caient molt enrere.

Per davant, Rosenqvist apreta a Palou durant els primers girs post rellançada, aprofitant que té una pneumàtics més tous i frescos, però al final, Àlex acaba anant més ràpid i es distancia poc a poc del seu rival, conservant el lideratge fins a la bandera quadriculada, guanyant la seva cinquena cursa de la temporada i conquerint el seu segon títol d’IndyCar de la millor manera possible. Rosenqvist acaba segon, Dixon tercer i O’Ward, Newgarden, VeeKay, Ericsson, Malukas, McLaughlin i Kirkwood tancant el top 10.

Colton Herta havia aconseguit remuntar fins el top 10, però una virolla a falta de 4 voltes quan rodava vuitè l’ha relegat a la tretzena plaça, per darrere de Malukas, McLaughlin, Kirkwood, Lundgaard i Rahal.