Crònica del Gallagher Grand Prix

Scott Dixon s’ha imposat en el Gallagher GP, després d’evitar l’accident de la sortida, de realitzar un undercut massiu i d’aguantar al poleman de la cursa Graham Rahal durant els últims girs de la prova. Rahal ha sortit des de la pole i ha aguantat en primer lloc durant gran part de la cursa, però no ha pogut superar a Dixon en les últimes voltes després de quedar per darrere seva al no treure tant partit a la seva estratègia com ha fet el neozelandès. Patricio O’Ward ha sigut tercer i Palou ha acabat setè, deixant el campionat gairebé sentenciat.

Sortida i bandera groga: A la sortida, Rahal, el poleman, manté la primera posició durant els primers metres, però es veu sorprès per un atrevit Devlin DeFrancesco que li treu el primer lloc després d’una arriscadíssima maniobra que el fa passar del cinquè lloc de sortida al lideratge de la cursa. Just per darrere, els McLaren de O’Ward i Rossi comencen també amb força i el primer d’aquests aconsegueix avançar a Lundgaard i arriba a emparellar-se amb Rahal al sortir del revolt 2 aprofitant que aquest havia perdut plaça amb De Francesco i li havia deixat l’interior, però al final, el de Rahal Letterman Lanigan Racing aguanta en segon lloc, mentre que el Rossi s’emparella amb Lundgaard, però aquest el manté al darrere al superar la xicana dels revolts 5 i 6.

Poc després de l’arrencada, tenim el primer Caution, quan Àlex Palou, al intentar superar al seu company Marcus Armstrong, es toquen i aquest últim queda virollat. Dixon, al intentar evitar el barullo, es toca lleugerament amb el propi Àlex sense danyar cap dels dos cotxes i virolla, mentre que Grosjean ha de frenar en sec per no col·lisionar amb el cotxe virollat d’Armstrong i Newgarden es xoca amb dit monoplaça al no poder evitar-lo i destrossa per complet el seu aleró davanter. Per sort, el que podia resultar un accident greu, es queda en un ensurt i tots els involucrats en dit accident poden seguir en cursa, però Armstrong i Newgarden ho fan en volta perduda i amb els seus cotxes malmesos, quelcom que els obliga a entrar a box per reparar danys.

Aprofitant la bandera groga, Dixon, Malukas, Herta i Grosjean entren a boxes per realitzar la seva primera aturada i intentar sorprendre amb una estratègia a peu canviat

La rellançada arriba i la calma s’apodera de la cursa: Al final de la volta 7, es rellança la cursa amb DeFrancesco, Rahal, O’Ward, Lundgaard, Rossi, Rosenqvist, McLaughlin, Kirkwood, Palou i Harvey ocupant els deu primers llocs en aquest ordre. Els tres primers es mantenen en les seves posicions de rellançada, mentre que Rossi es desempallega de Lundgaard per col·locar-se quart. DeFrancesco comença a anar més lent que els seus rivals i a la volta 9, perd el lideratge amb Rahal a la recta principal i la segona posició a la recta del darrere amb un Rossi que havia superat a O’Ward a inicis del gir. La ‘debacle’ de DeFrancesco segueix durant els girs següents, al perdre plaça amb O’Ward, Lundgaard, Rosenqvist i McLaughlin,a més de Palou, que ho intenta dues vegades: Una a la volta 12, però es toca amb el pilot d’Andretti i Kirkwood l’avança, i una segona a la 14, quan després d’avançar a Kirkwood a la 13, aconsegueix de manera exitosa treure’s del mig a DeFrancesco per situar-se setè. En aquest moment de la cursa, el compost més tou està oferint un millor rendiment que el dur.

A partir d’aquí, la cursa entra en un estat de calma en el que es diferencien dues estratègies: la convencional, la que segueixen la majoria de pilots, i la estratègia a peu canviat, la que segueixen Dixon i Grosjean, els involucrats en l’incident de la primera volta que han pogut mantenir-se en la volta del líder. L’estratègia que segueixen tant Dixon com Grosjean consisteix en aguantar en pista més que els demés en cerca d’un període de Pace Car per intentar fer un undercut massiu i reposar-se de l’accident. Dixon aconsegueix treure el màxim partit a l’estratègia, malgrat l’absència de períodes de neutralització, situant-se primer després de la tercera ronda d’aturades a box, mentre que Grosjean veu compromesa la seva cursa al tenir una aturada lenta en el seu segon pas per boxes.

Lluita final per la victòria: Després de la tercera ronda d’aturades, tenim a Dixon en primera posició, amb Rahal en segona posició i a la caça de l’hexacampió de Ganassi. Scott ha tret el màxim partit a una estratègia que semblava l’errònia al no haver més períodes de neutralització, quelcom que li hagués vingut genial, i després de mostrar un ritme tremendament bo durant el seu tercer stint, pot fer la seva aturada a la volta 59, i després de l’aturada de Rahal a la 63, es situa líder de la cursa. Graham Rahal comença a retallar poc a poc, mostrant les seves intencions de guanyar la cursa i cap als compassos finals, aconsegueix retallar situar-se a mig segon del neozelandès després d’estar a gairebé 7 després del seu últim Pit-Stop, aprofitant que porta uns pneumàtics més frescos, menys benzina i als doblats, que no han ajudat gaire a Scott, però aquest gestiona de manera impecable i no dóna opció a que el seu rival tingui la més mínima opotunitat d’atacar-lo, creuant la línia de meta i guanyant una cursa que semblava perduda. Rahal acaba la cursa segon, mentre que O’Ward, Lundgaard, Rossi, Power, Palou, McLaughlin, Kirkwood i Ericsson tanquen el top 10.